Resultats de la cerca
Es mostren 127 resultats
quartà
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda castellana de billó amb valor d’un quart de ral d’argent, instaurada possiblement per Enric IV.
Hom la confon sovint amb el quart, sobretot d’ençà del 1462, que tenen igual valor quatre morabatins Felip II n'encunyà 1566 amb valor de 2 1/2 diners i 2 grans
unça
Numismàtica i sigil·lografia
Al segle XIX, moneda espanyola amb el valor de 320 rals de billó (un duro equivalia a 20 rals).
cinquena
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda de billó batuda a l’illa d’Eivissa a nom de Carles II, del valor de cinc sous eivissencs.
bossonalla
Numismàtica i sigil·lografia
Nom donat a una de les monedes barcelonines de billó de Pere I, de llei fraudulentament baixa, feta el 1209.
moneda gironina
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda pròpia del comtat de Girona.
El 934 el comte Sunyer cedí a la catedral de Girona i als seus bisbes un terç del benefici de la moneda encunyada a Girona i el dret d’encunyar-ne, tot reservant-se el dret d’encunyar-ne ell mateix hi ha testimonis des de mitjan segle X de diners i d’òbols gironins d’argent, encunyats probablement pels bisbes tot i que, parallelament a ells, en bateren també els comtes de Barcelona-Girona-Osona Però a la fi del s XII la moneda gironina desaparegué, substituïda per la barcelonesa Bé que inicialment el diner gironí equivalia al barcelonès, a mitjan s XII un sou barcelonès valia 16 diners…
ral de València
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda de billó creada per Jaume I el 1246, quan establí el sistema de pesals, mesures i moneda del nou regne.
Coneguda popularment per diners del ramet i també ramillets de València del tipus de revers creu equilateral sobre una llarga tija amb ornamentació vegetal estilitzada i simètrica, on hom veu un ramet d’olivera Era de llei igual a la moneda barcelonesa de tern, i valia un diner Establerta com a moneda única per als regnes de València i de Mallorca, perdurà amb els mateixos tipus fins a les emissions de Carles II
patac de Perpinyà
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda de billó del valor d’un diner i mig tornès, batuda per Lluís XI de França a Perpinyà (1462-83).
quinzet
Numismàtica i sigil·lografia
A València i al segle XIX, ral de billó castellà, primerament unitat de compte i posteriorment moneda d’argent d’aquest valor.
Des del 1864, moneda equivalent a deu cèntims d’escut
bossonalla
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda menuda o de billó, fora del seu context legal de circulació i que val, com a màxim, el seu valor intrínsec.
morabatí
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda de compte medieval castellana amb la qual hom taxava el valor de la moneda corrent d’or, d’argent o de billó.
Ocasionalment es materialitzà en un valor monetari real A l’edat moderna fou unitat de la moneda de coure Els darrers morabatins foren batuts en temps d’Isabel II, i també són coneguts com a maravedisos