Resultats de la cerca

Vencé els sarraïns a Garigliano Coronà emperador Berenguer I de Friül 915, i a la mort d’aquest s’alià amb Hug de Provença Afavorí la conversió dels normands i mantingué bones relacions amb Bizanci Empresonat per Marozia, morí violentament

Collaborà en el Diccionario geográfico de Pascual Madoz amb els articles relatius a Vic i la seva comarca Publicà, entre altres treballs, una Memoria sobre el cólera morbo desarrollado en Vich en 1854 Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres

Fill del periodista Josep Morató i Grau Estudià amb Ignasi Mallol i Francesc d’A Galí Excellí en les caricatures personals en feu de la majoria de les personalitats catalanes de la seva època Demostrà bones qualitats com a retratista

S'enfrontà polèmicament amb Jaume Caresmar sobre la vida de santa Eulàlia amb Nuestra paisana, patrona y titular Eulalia vindicada 1779, i novament sota el pseudònim de S Padrós y Riera 1787 Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona 1737

Segon marquès de Vilallonga, fill i hereu de Pau Ignasi de Dalmases i Ros Fou membre, des de la seva fundació el 1729, de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, que es reunia habitualment a casa seva Escriví poesies i treballs hagiogràfics

Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona Nomenat canonge del capítol de Tortosa 1737, residí en aquesta ciutat i hi escriví una extensa Historia de la ciudad de Tortosa , enllestida abans del 1747, que llegà a l’acadèmia barcelonina

Situada al N de l’illa, a la vora dreta del riu Yaque del Norte, a la zona més fèrtil de la vall del Cibao, és la segona ciutat del país Bones vies de comunicació Indústria del tabac, fusta, destilleries i conserves Té aeroport

El valor ecètic del factor geogràfic consisteix en les bones condicions que el medi ofereix a la vida humana, i varia en funció de l’estadi cultural de la població Aquest concepte fou abandonat posteriorment a causa de l’avanç de la ciència ecològica

Relator de la superintendència 1714, alcalde major del corregiment de Barcelona 1718 i corregidor perpetu 1720 Posteriorment ocupà la presidència de l’audiència barcelonina El 1752 ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres, just després d’haver rebut aquesta corporació l’aprovació de Ferran VI

Fou canonge de la catedral de Barcelona, governador interí de la diòcesi i catedràtic dels efímers Estudis Generals 1822 Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona 1837 És autor d’una refutació teològica i filosòfica de les doctrines de Marià Cubí