Resultats de la cerca
Es mostren 864 resultats
escarlet
Micologia
Bolet de la família de les cortinariàcies, de 3 a 6 cm d’alt, amb el barret bru rogenc, però blanquinós a la perifèria.
Fa olor de rave i creix als boscs de coníferes
botja peluda
Botànica
Mata de la família de les papilionàcies, de 20 a 50 cm d’alçària, molt peluda, de fulles trifoliades proveïdes d’un parell d’estípules foliàcies, de flors rosades agrupades en glomèrul i de llegums oblongs inflats.
Viu en boscs clars i garrigues de la regió mediterrània
bossa truncada
Bossa truncada
Micologia
Bolet basidiomicet semblant a la bossa, de la família de les clavariàcies, de 6 a 12 cm d’alçada, de color més pujat i amb arrugues més marcades que aquesta, de la qual es distingeix sobretot per la part superior truncada i per la carn més o menys dolça.
És propi de boscs de coníferes i comestible sense interès
llora de cama rosada
Llora de cama rosada
Gerhard Koller (cc-by-sa-3.0)
Micologia
Bolet de capell de 9 a 15 cm d’ample i de color verd, bru olivaci o vermell brunenc, de làmines gruixudes, espaiades i de color crema o groguenc i de cama gruixuda, rosada o blanquinosa.
És mengívol i es cria en fagedes i altres boscs
Tocina
Municipi
Municipi de la província de Sevilla, Andalusia, vora el Guadalquivir.
Boscs d’eucaliptus Agricultura bleda-rave sucrera, hortalisses i tabac
llora aspra
Llora aspra
Jerzy Opiola (cc-by-sa-3.0)
Micologia
Bolet, de la família de les russulàcies, de capell de 5 a 15 cm de diàmetre i de tons olivacis o violacis, de làmines blanques i de cama voluminosa i blanca.
És comestible i és comú en tota mena de boscs
blava
Micologia
Bolet de barret vellutat, de la família de les cortinariàcies, de color violeta fosc, sec, d’uns 5 a 15 cm de diàmetre, làmines primes violàcies i després brunenques, i de peu també violaci, poc o molt bulbós, fibril·lós.
Viu als boscs humits i és comestible, però poc apreciat
bolet de vaca
bolet de vaca
Thomas Laxton (CC BY-SA 3.0)
Micologia
Bolet de la família de les cortinariàcies, de barret viscós, de color castany rogenc, més fosc al centre, de 6 a 10 cm de diàmetre, amb làmines de primer grogues i després ferruginoses, i amb peu robust, acabat en un bulb en forma de baldufa.
Viu als boscs de planifolis, i és comestible però poc apreciat
herba poma
Odontites viscosus subsp. australis
José Luís Vitorino (CC BY-NC 4.0)
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les escrofulariàcies, de 20 a 60 cm d’alçària, pubescent i viscosa, de fulles linears, de flors d’un groc pàl·lid, disposades en raïms, i de fruits capsulars.
Es fa en boscs clars i en paratges secs i pedregosos