Resultats de la cerca
Es mostren 87 resultats
permatró
Electrònica i informàtica
Tub electrònic d’atmosfera gasosa proveït d’un càtode termoelectrònic, anàleg a un tiratró però construït de manera que la descàrrega pot ésser controlada mitjançant un camp magnètic.
núvol electrònic
Electrònica i informàtica
Conjunt d’electrons que, en un tub electrònic, ocupen una zona de l’espai interelectròdic al voltant del càtode incandescent i provoquen, així, l’aparició d’una càrrega espacial.
catòlit
Química
Part de l’electròlit que envolta el càtode d’una cel·la electrolítica i que pot ésser separada de la resta mitjançant una membrana porosa, electrodialítica, o algun altre procediment.
tub de raigs X
Electrònica i informàtica
Tub de buit en el qual els electrons emesos pel càtode són fortament accelerats, de manera que en incidir sobre l’ànode (anomenat també anticàtode) provoquen l’emissió de raigs X.
Un dels primitius tipus d’aquests tubs fou el tub de Coolidge Són emprats per a la producció de raigs X en aparells radiològics i industrials
oscil·loscopi
A dalt, aspecte frontal d’un oscil·loscopi; abaix, esquema d’un oscil·loscopidotat del sistema de postacceleració (PDA)
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Aparell emprat per a observar i enregistrar fenòmens físics variables amb el temps que puguin ésser transformats en una magnitud elèctrica variable.
Tots els oscilloscopis emprats actualment són electrònics, puix que els avantatges aportats per aquests —especialment en la velocitat de resposta, manca d’inèrcia, precisió d’indicacions i de regulació, etc— els fan superiors als de tipus mecànic i electromagnètic El component essencial d’un oscilloscopi és el tub de raigs catòdics , generalment amb deflexió electroestàtica El tub va associat a quatre circuits electrònics l’amplificador vertical, l’amplificador horitzontal, l’amplificador de sincronisme i la base de temps a més, hi ha els circuits auxiliars per a l’enfocament, el control de…
efecte granular
Electrònica i informàtica
Fenomen propi dels tubs electrònics, consistent en l’aparició de fluctuacions del corrent de sortida, degudes a l’emissió discontínua del càtode i a les fluctuacions instantànies en la distribució dels electrons entre els elèctrodes.
microscopi electrònic
Esquema del funcionament s’un micrroscopi electrònic de transmissió (a dalt) i d’escombratge (a baix)
© Fototeca.cat
Física
Nom genèric d’una àmplia classe de microscopis que visualitzen un objecte de petites dimensions en fer-lo interaccionar amb electrons.
La utilitat del microscopi electrònic prové del seu gran poder de resolució, que té origen en el fet que la longitud d’ona associada a un electró pot fer-se molt menor que la de les radiacions electromagnètiques emprades en els microscopis òptics així, per exemple, el poder de resolució d’un microscopi que empra electrons d’uns 100 KeV és d’uns 0,3 nm i el d’un que n'empra de 1 000 KeV és d’uns 0,15 nm Per la seva invenció 1932, ERuska compartí el premi Nobel de física del 1986 amb GBinnig i HRohrer Hom distingeix diferents tipus de microscopis electrònics El més estès és el microscopi…
resnatró
Electrònica i informàtica
Tub electrònic constituït per un tètrode refredat per aigua i proveït de dues cavitats ressonants, l’una situada entre el càtode i la reixa de control, i l’altra entre la reixa d’acceleració i l’ànode.
És emprat sobretot per a generar oscillacions de molt alta freqüència UHF
rectificador controlat de silici
Electrònica i informàtica
Tipus de tiristor, constituït per una estructura PNPN amb tres elèctrodes, ànode, càtode i porta, i commuta des d’un estat de bloqueig fins a un de conducció mitjançant l’aplicació a l’elèctrode de porta d’un senyal de petita amplitud.
alumini
Propietats físiques de l’alumini
Química
Element metàl·lic, pertanyent al grup III de la taula periòdica, de color blanc d’argent, dúctil i molt mal·leable, de valència 3.
Friedrich Wöhler l’aïllà pur per primera vegada el 1827, bé que Ørsted l’havia obtingut impur dos anys abans L’alumini terrestre és constituït exclusivament pel núclid 27, però en els meteorits hom troba el núclid radioactiu 26, que és el més important dels 6 isòtops radioactius que han estat obtinguts artificialment Constitueix el 8,13% de l’escorça terrestre i és, per ordre d’abundància, el tercer dels elements i el primer dels metalls No existeix a l’estat natiu, i hom el troba sobretot en forma de silicats argiles, caolí, aluminosilicats, d’òxid alúmina anhidra o hidratada i de fluorur…