Resultats de la cerca
Es mostren 453 resultats
Enric Bertran de Balanda
Música
Compositor.
És autor del ballet Le voile des fées 1914, del poema coral sobre text de Ferdinand Lot amb el títol de La nymphe 1923, i de Les bruixes del Cadí , peça per a violí i piano Deixà inèdita una gran part de la seva obra
María José Castro Cañas
Basquetbol
Jugadora de basquetbol.
Formà part del Bàsquet Manresa Sant Francesc 1984-91, en el qual jugà diverses temporades a la màxima categoria Posteriorment, fitxà pel Club Bàsquet Castellet 1991-94, l’AE Sedis Cadí de la Seu d’Urgell, el CB Olesa, el CB Vilatorrada i el Joventut Esportiva Terrassa
Fernando Chaves
Golf
Golfista.
Membre del Club de Golf Sant Cugat, on s’inicià com a cadi a la dècada de 1960, és professor i director de l’escola de golf Ha entrenat, entre d’altres, Paula Martí i Ivo Giner El 2008 guanyà el Campionat d’Espanya sènior APG, disputat a les installacions del club
pic de Sethomes
Cim
Cim (2 661 m) del massís de Canigó.
Situat al S de la pica del Canigó, a la línia de crestes que separa la vall de Cadí terme de Castell de Vernet, al Conflent de la vall de la Persigola terme de Prats de Molló, al Vallespir, entre el pla Guillem i el coll de Bocacerç, al SW, i el pic de Tretzevents, al NE
salmedina
Història
A la corona catalanoaragonesa, magistrat amb funcions governatives i judicials, la jurisdicció del qual s’estenia al propi municipi i al seu terme.
El càrrec, d’origen islàmic ṣāḥib al-madīna , ‘senyor de la ciutat’, instituït per ‘Abd al-Raḥmān II, solia ésser designat pel rei A Saragossa, en virtut d’un privilegi del 1256, una parròquia, elegida per sorteig, proposava els candidats A les moreries valencianes, nomenat generalment pel batlle general, intervenia en les causes menors i assistia el cadi
ibn al-Faradi
Història
Història del dret
Jurista i gran erudit andalusí.
Estudià dret a Kairouan i ensenyà a Còrdova Després del pelegrinatge fou cadi de València Entre les seves nombroses obres cal assenyalar el Kitāb ta'rīḫ ‘ulamā’ al-Andalus , el diccionari biogràfic més antic dels coneguts, obra d’escrupolosa exactitud i informació Fou continuat per ibn Baškuwāl al-Ṣila i ibn al-Abbār Takmilat al-Ṣila
Jordi Forné González
Rem
Palista d’aigües braves especialitzat en la modalitat olímpica d’eslàlom.
S’inicià al Club Cadí Canoë-Kayak Fou campió de Catalunya i d’Espanya en C-2, juntament amb David Alsina Entre el 2000 i el 2003, aconseguí diversos podis en Campionats i Copes d’Espanya Disputà el Campionat del Món organitzat al Parc Olímpic del Segre 1999 L’any 2005 es desvinculà de la pràctica del piragüisme
Susanna Balastegui Artigues
Rem
Piragüista d’aigües braves en la modalitat d’eslàlom.
S’inicià amb el Club Cadí Canoë-Kayak Guanyà diverses competicions catalanes i espanyoles Formà part de l’organització de diverses competicions d’eslàlom en aigües braves de caràcter internacional Copes del Món 2000-07, classificatòries per al Mundial 2008 i Campionat del Món 2009 Ha exercit com a àrbitra en competicions d’àmbit català i estatal
la Vansa i Fórnols

El poble de Sorribes de la Vansa, damunt la ribera de la vall de la Vansa (Alt Urgell)
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Urgell.
Situació i presentació És al peu dels vessants meridionals de la serra de Cadí, a la vall del riu de la Vansa El terme tradicional de la Vansa tenia una extensió de 57,1 km 2 , fins que el 1973 li fou annexat el proper terme de Fórnols de Cadí, de 48,98 km 2 , i rebé el nom oficial de la Vansa i Fórnols Administrativament el municipi limita al N amb Alàs i Cerc i amb Cava, a l’E amb Josa i Tuixén, i amb la Coma i la Pedra Solsonès, al S contacta només puntualment amb el terme d’Odèn Solsonès, i continua vers el SW amb Fígols i Alinyà, i a l’W amb el Pla de Sant Tirs El municipi es configura…
el Moixeró
Paisatge del Moixeró
© Fototeca.cat
Massís
Massís dels Pirineus Orientals, al límit entre el Berguedà (Gréixer) i la Baixa Cerdanya (Bellver, Riu de Cerdanya, Urús).
Pel seu caràcter més antic paleozoic i ja format en el plegament hercinià respecte al Cadí, constitueix en aquest sector el començament dels Pirineus axials a partir del coll de Pendís 1760 m alt, continuat per la Tosa d’Alp i el Puigllançada fins enllà de la collada de Toses Forma la divisòria entre les conques del Segre i del Llobregat Els nuclis orogràfics més destacats són el turó de Prat Agre 2017 m alt, el Moixeró 2089 m i el pla del Moixeró 2063 m, les penyes altes del Moixeró 2276 m, el serrat de la Miquela 2161 m, les Soquetes 2200 m i el coll de Jou 2000 m, on arriben els estreps de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina