Resultats de la cerca

Comte de Clare, fou diputat 1778, fiscal general 1783 i canceller 1789 Protestant convençut, perseguí els catòlics, practicà una política anglòfila amb William Pitt, reprimí la revolta del 1798 i ajudà a l’annexió total d’Irlanda a Anglaterra

Recull els orígens i la trajectòria de l’ escoltisme i el guiatge catòlics a Catalunya L’any 2019 tenia prop de 150 agrupaments, els quals aplegaven 15000 nois i noies Forma part de la Federació Catalana d’Escoltisme i Guiatge

En la guerra de Successió espanyola es posà al principi de part del pretendent francès, però, vençut per les tropes imperials, reconegué Carles III Sostingut per Lluís XIV, condemnà els jansenistes Prohibí l’adaptació dels ritus catòlics als costums xinesos

Net de Valentinià III, succeí el rei Trasamund Protegí els catòlics i s’aproximà a Bizanci, i abandonà l’aliança amb els ostrogots Fou destronat per Gelimer, fet que motivà la intervenció del general bizantí Belissari i l’execució d’Hilderic

Conegué Luter a Colònia 1510, i també Zwingli 1528, el qual succeí com a cap de la reforma a Zuric 1531 Redactà el Consensus tigurinus 1549 i la Confessio helvetica posterior 1562, però atacà durament catòlics i luterans, principalment per la doctrina eucarística

Ensenyà a la Universitat de Salamanca i fou conseller jurídic dels Reis Catòlics i de Carles I Recopilà les lleis i pragmàtiques dels regnats anteriors Escriví una Crónica de Enrique IV , la seva obra més important, Anales breves i Avisos a Carlos V

Germà de Muley-Hacén, acordà amb el seu nebot Boabdil Muḥammad XI de Granada la partició del regne però, enfrontat amb aquest, collaborà amb els Reis Catòlics en la conquesta de la capital Refugiat a Andarax, acabà els seus dies miserablement al nord d’Àfrica

Fou regent de Ladislau IV 1444, el qual succeí Noble hussita, prengué Praga als catòlics 1448 i rebé la investidura del reialme de mans de l’emperador Frederic III Excomunicat per Pau II 1446, repellí, amb l’ajut dels hussites, la croada predicada contra ell

Enemics acèrrims del abenserraigs Banū Sirāǧ, es disputaren els llocs clau del govern nassarita durant tot el s XV Amb aquestes lluites internes es debilità considerablement el poder de Granada, fet que en comportà la desaparició i la inclusió en l’imperi dels Reis Catòlics el 1492

Aquest terme fou aplicat originàriament als catòlics conservadors oposats a la Illustració i a les idees nascudes de la Revolució Francesa Probablement aquest mot prové del pamflet satíric Epistolae obscurorum virorum 1515-17, escrit en ocasió de la disputa entre JReuchlin i els dominicans de Colònia