Resultats de la cerca

Catedràtic a Oviedo 1874 i a València, fou desposseït del càrrec el 1875 perquè es negà a jurar la Constitució Catedràtic de dret polític i administratiu a València 1884-1907, fou un decidit defensor de la llibertat de càtedra Publicà manuals de Psicología 1874 i de Derecho mercantil 1882 Pertangué a la Sociedad Geográfica de Madrid i fou un destacat excursionista Resultat d’aquesta activitat són les obres Sierra Nevada 1903, Por el Júcar 1905 i La Alpujarra y Sierra Nevada 1906 Fundà una colònia escolar per als infants de la Vila Joiosa i de Relleu

Fill del sabater barceloní Pere Vileta Mestre en arts 1546, fou catedràtic de filosofia des del 1547, ajudant de la càtedra de teologia de Damià Hortolà des del 1553 i, després de doctorar-se en teologia a Salamanca el 1555, catedràtic de teologia des del 1559 a la Universitat de Barcelona El 1561 anà al concili de Trento amb el bisbe Caçador, i aconseguí que fos revocada la inclusió de Ramon Llull a l’índex 1563 Fou recompensat al seu retorn a Barcelona amb la dignitat capitular de penitencier 1565 i amb la concessió vitalícia de la càtedra lulliana de la…

Estudià farmàcia a Barcelona i fou catedràtic del Colegio de Farmacia de Pamplona 1829-38, ciutat on es llicencià en medicina 1837 Revisà una nova edició de la Filosofía de la elocuencia , d’Antoni de Capmany 1836, i de la traducció de l' Histoire naturelle , de Buffon, que prologà Interessat per les primitives tècniques fotogràfiques, publicà una Exposición y descripción del daguerrotipo y del diorama 1839 Passà a Madrid, on fou catedràtic de química general de la facultat de medicina i membre 1862 de l’Academia de Ciencias Médicas Es distingí pel seu humanitarisme…

Metge de l’armada, hagué d’exiliar-se per motius polítics i s’establí a l’Argentina el 1873 Catedràtic de medicina legal a la Universitat de Córdoba, és autor d’unes Lecciones de medicina legal 1885 Interessat per qüestions agrícoles i per la legislació laboral, es diplomà en agronomia i en dret També es graduà d’enginyer per tal de dur a terme el projecte d’una resclosa a San Roque, sobre el Río Primero Fou catedràtic de legislació industrial i obrera a la Universitat de Còrdova i elegit president de la de La Plata, càrrec que no ocupà A l’Argentina, una població…

Escriví Selectae disputationes in Moralem Theologiam Cervera 1732 i un tractat contra la tortura

Deixà inèdits diversos tractats filosòfics en llatí

És un dels fundadors de la moderna geografia espanyola, preocupat per la definició i localització de les grans regions naturals de la península Ibèrica Entre les seves obres es destaquen Resumen Fisiográfico de la Península Ibérica 1922, Ensayo acerca de las regiones naturales de la Península Ibérica 1922 i Regiones naturales de España 1943, ampliació de l’obra anterior

Descendent d’una llarga família d’apotecaris que tingueren farmàcia oberta a Cardedeu des del s XVII, fou catedràtic de matèria farmacèutica al collegi de farmàcia de Sant Victorià 1830-43 i a la facultat de ciències mèdiques 1843-45 de Barcelona el 1845 fou nomenat catedràtic de farmàcia quimicoinorgànica Era membre de l’Acadèmia de Ciències Naturals i Arts de Barcelona, en la qual llegí diverses memòries científiques La collecció de pots de la farmàcia Balvey de Cardedeu fou llegada pel darrer descendent, Tomàs Balvey i Bas Cardedeu 1865 — 1955, a la vila,…

Llicenciat 1964 i doctorat 1972 per la Universitat de Barcelona, en 1974-85 fou catedràtic de matemàtica a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona ETSAB, adscrita a la Universitat Politècnica de Catalunya , de la qual també fou catedràtic en 1985-1989 En aquesta universitat fou, a més, subdirector de la ETSAB, vicedegà de la Facultat d’Informàtica i vicerector d’ordenació acadèmica 1980-1982 i d’extensió universitària 1982-1983 Del 1989 al 2006 fou catedràtic  de computació i intelligència artificial a la Universitat Politècnica de Madrid President del…

Fill de poeta Josep Tharrats Estudià a Barcelona i Madrid i amplià estudis a Ginebra, París i Copenhaguen, on treballà amb L de Broglie i Niels Bohr Fou catedràtic a Salamanca 1954 i Barcelona 1956-59 Participà en diversos congressos internacionals sobre física teòrica i nuclear, branques en què s’especialitzà Fou un dels fundadors de la Junta d’Energia Nuclear Obtingué els premis Leonardo Torres Quevedo 1951 i Juan de la Cierva 1953 El 1961 s’installà a Veneçuela fou professor a la Universitat de Zulia i a la Universitat Central de Veneçuela El 1966 es traslladà a Puerto Rico,…