Resultats de la cerca
Es mostren 1621 resultats
Berenguer I de Narbona
Història
Vescomte de Narbona, fill de Ramon I i oncle probable de la comtessa Elisabet, primera muller de Ramon Berenguer I de Barcelona.
Es casà 1010 amb Garsenda, filla de Bernat Tallaferro, comte de Besalú Ramon Berenguer I li infeudà, vers el 1050, el “comtat” de Tarragona en el cas que fos reconquerit Berenguer cedí, en penyora de 150 unces d’or, el castell de Solterra i el feu d’Osor als comtes de Barcelona
Gaufred Bastons
Història
Cavaller que posseïa en feu els castells de Púbol i de Cervià.
Els comtes Ramon Berenguer I i Almodis de Barcelona els hi compraren el 1065 per una forta suma Bastons els jurà fidelitat i es comprometé a mantenir-hi vint cavallers Partidari de Ramon Berenguer II, aquest el cedí en ostatge 1080, ensems amb altres prohoms, al seu germà Berenguer Ramon II el Fratricida
Dàmocles
Història
Magnat siracusà.
Com que envejava la vida i la felicitat de Dionís el Vell, per un dia i per tal que pogués jutjar per ell mateix, el tirà li cedí el lloc, però suspengué damunt el seu cap una pesant espasa sostinguda amb un pèl de cavall L' espasa de Dàmocles simbolitza el perill constant
Rainulf I d’Aversa
Història
Primer comte d’Aversa (1030-45).
De la família normanda dels Drengot, ajudà Sergi IV de Nàpols a reconquerir el seu territori, per la qual cosa aquell creà i li cedí el comtat d' Aversa Casat amb la germana de Sergi, més tard el traí en aliar-se amb el príncep de Càpua Morí en guerra contra els bizantins
Domanova
Santuari
Santuari de la Mare de Déu de Domanova del municipi de Rodés (Conflent), al sud del poble, a 325 m alt, en l’emplaçament d’un antic castell roquer que dominava la confluència de les rieres de Rigardà i de Croses, damunt el coll de Ternera.
Constituïda al s XIV, substituí, com a església parroquial de Rodés, l’antiga de Sant Miquel, a l’indret anomenat Glevella al seu torn cedí el caràcter de parròquia a l’actual església del nucli urbà Conserva, a més de la imatge, diversos retaules antics i nombrosos exvots Hi tenen lloc uns quants aplecs anuals
Club Bàsquet Femení Universitari de Barcelona

Equip del Club Bàsquet Femení Universitari de Barcelona, guanyador de la Lliga Catalana el 2001
Arxiu Fundació Bàsquet català
Basquetbol
Club de basquetbol de Barcelona.
Fundat el 1985 com a secció de bàsquet del Club Esportiu Universitari, prengué el nom de Club Bàsquet Femení Barcelona Heretà el planter del Club Bàsquet l’Hospitalet quan aquest desaparegué de l’elit Debutà la temporada 1986-87 guanyant el campionat de segona categoria catalana i assolint els títols juvenil i júnior del Campionat de Catalunya La temporada següent afegí “Universitari” a la seva denominació, patrocinat per la Universitat de Barcelona, i utilitzà les seves installacions esportives Fou campió de la primera divisió catalana i anà ascendint categories fins que la temporada 1990-91…
Unió Esportiva Vic
Futbol
Club de futbol de Vic.
Fou fundat l’any 1943 arran de la fusió entre l’Esbarjo Marià Ausa, el club més antic de la ciutat 1913, i el Vic Football Club 1922 Després de jugar uns quants anys a categoria territorial, assolí l’ascens a tercera divisió la temporada 1952-53 Durant els anys cinquanta establí una forta relació amb el Futbol Club Barcelona, amb la cessió de jugadors i la disputa d’un partit amistós anual El 1961 aquesta collaboració es trencà i passà a tenir-la amb el Reial Club Deportiu Espanyol, que eixugà el deute del club i li cedí jugadors A tercera hi milità fins a la temporada 1966-67,…
Sant Pere de Ger
Barri
Barri de Ger (Baixa Cerdanya), situat en una petita vall entre Gréixer, All i Saga, al voltant d’un antic monestir de tipus clerical.
A l’origen era una capella comtal, situada prop de l' estrata Francisca Consta el 965 una petita comunitat clerical que tenia cura de l’església de Sant Pere el 978 el comte Borrell la cedí, juntament amb un mas, a Sant Serni de Tavèrnoles El 1268 el lloc encara pertanyia a Tavèrnoles, però sense rastre de comunitat local
Pere I de Bretanya
Història
Duc de Bretanya (1213-37) i comte de Dreux.
Segon fill de Robert II de Dreux, fou educat per Felip II de França, que li atorgà la custòdia de Bretanya 1213, en ésser-ne assassinat el duc, títol que ell assumí El 1237 cedí el ducat al seu fill Joan i se n'anà a Terra Santa Participà en la croada de Lluís IX de França a Egipte
Gerberga I de Provença
Història
Comtessa de Provença a Arle, marquesa de Provença, filla de Jofre I i d’Estefania de Marsella i muller de Gilbert I de Millau, vescomte de Gavaldà i de part de Carlat.
Heretà els estats provençals de la seva mare després del 1102 i els del seu marit vers el 1110, i els governà assenyadament Casà la seva filla Dolça amb Ramon Berenguer III de Barcelona, i el 1112 els cedí la major part dels dominis la resta fou per a l’altra filla, Estefania, casada amb Ramon dels Baus
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina