Resultats de la cerca
Es mostren 1119 resultats
homeopatia
Medicina
Sistema terapèutic, ideat per Samuel Hahnemann a la fi del segle XVIII, basat en el principi hipocràtic de la similitud i en la potenciació o dinamització dels productes medicinals.
Hom empra com a medicament tintures vegetals molt diluïdes dinamitzades, preparades segons les tècniques descrites en llibres especialitzats com ara la Pharmacopeia Homeopathica Polyglota , de W Schwabe Hom mulla grànuls de lactosa glòbuls en una tintura mare i els administra al malalt Els fonaments científics i l’efectivitat de l’homeopatia són molt qüestionats per la medicina convencional
Giovanni Battista Belzoni
Arqueologia
Arqueòleg italià.
Estigué al servei del virrei d’Egipte Muḥammad ‘Alī i, d’acord amb el cònsol anglès del Caire, es dedicà a recollir antiguitats egípcies, amb mètodes no científics i sovint molt discutibles Però aconseguí d’enviar a Europa, sobretot a la Gran Bretanya, unes colleccions molt abundoses que exerciren un paper important en la primeria de l’egiptologia
Identificat l’animal fòssil més antic
Un equip australià de científics identifica el fòssil més antic mai conegut, descobert el 2013 a la costa de la mar Blanca, al nord-est de Rússia Es tracta d’una mena de medusa segmentada que rep el nom de Dickinsonia La seva edat s’estima en uns 558 milions d’anys Les restes de colesterol fossilitzades permeten classificar-lo com un animal
Pero Alfonso
Literatura
Escriptor hebreu (Moisès Sefardí) també conegut pel nom llatinitzat de Petrus Alfonsi
.
Convertit al cristianisme, fou apadrinat el 1106 per Alfons I el Bataller, de qui era metge personal Viatjà a Anglaterra, on obtingueren ressò els seus coneixements científics, avui perduts Considerat com un dels introductors de la cultura oriental a la cristiandat, la seva collecció d’apòlegs Disciplina clericalis , en llatí, fou molt traduïda i és el punt de partida conegut d’aquest gènere
Josep Gelabert i Rincón
Geologia
Pintura
Geòleg i pintor.
De petit anà a residir a Olot, on estudià belles arts amb Joaquim Vayreda i Josep Berga Estudià al seminari de Girona i fou beneficiat d’Olot i rector de Llagostera 1900-36 Publicà Los volcanes extinguidos de la provincia de Gerona 1904, una Guia illustrada d’Olot i ses valls 1908 i articles científics Fundà el museu i biblioteca de Llagostera
Edgar Varèse
Música
Compositor francès naturalitzat nord-americà.
A partir del 1929 explorà les possibilitats dels instruments elèctrics i es dedicà a l’estudi dels principis científics de la música Les seves obres més destacades són Intégrales 1926, on creà el concepte d’espai musical, Density 215 1936, Déserts 1954 i Poème électronique 1958 La seva música, impregnada per la tècnica, té simultàniament una gran llibertat i un gran misteri
Rafael Saura i Eymar
Metge.
S'especialitzà en patologia de la dona i de l’infant i en obstetrícia, disciplines de les quals fou catedràtic a la Universitat de Madrid El 1839 publicà a París un recull de treballs científics en francès Fou metge de cambra d’Isabel II i senador El 1861 féu a Madrid la primera operació de laparotomia a l’Estat espanyol
Josep Peñuelas i Reixach

Josep Peñuelas i Reixach, premi Ramon Margalef (2016)
Arxiu J. Peñuelas
Ecologia
Ecòleg.
Llicenciat en biologia i farmàcia i doctor en ecologia És professor d’investigació del Consell Superior d’Investigacions Científiques CSIC i del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals CREAF Fou professor titular numerari d’ecologia al Departament d’Ecologia de la Universitat de Barcelona des el 1990 en excedència voluntària Dirigeix la Unitat d’Ecologia Global CREAF-CSIC-UAB Membre numerari de l’Institut d’Estudis Catalans 2014 per la Secció de Ciències Biològiques, ha estat president de la Institució Catalana d’Història Natural ICHN 2004-08 i conseller del Consell Assessor per…
Jordi Prat i Ballester
Disseny i arts gràfiques
Edició
Literatura
Editor i escriptor.
Llicenciat en dret, fundà l’editorial Hispano-Europea, de temes econòmics i científics Fou fundador, com a liberal cristià, de l’Institut d’Estudis Europeus, de la secció espanyola de la Lliga Europea de Cooperació Econòmica, de l’Institut d’Estudis Nord-americans, i exercí, a temporades, el periodisme polític Publicà La lucha por Europa 1952, La democracia como objetivo 1978, Unos granos de cordura 1982, etc
Francesc Fabra i Soldevila
Antropologia
Filosofia
Metge, antropòleg i filòsof.
Estudià a Barcelona i a Montpeller 1794-1803, on es doctorà en medicina, estudis que revalidà a Cervera i a Barcelona Installat a Madrid, contribuí a fundar l’Academia de Medicina y Cirugía 1835 És autor d’escrits filosòfics i científics, com La filosofía de la legislación natural fundada en la antropología 1838 D’idees filosòfiques sensualistes, en matèria social es basà en Rousseau i Montesquieu
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina