Resultats de la cerca
Es mostren 1122 resultats
Identificat l’animal fòssil més antic
Un equip australià de científics identifica el fòssil més antic mai conegut, descobert el 2013 a la costa de la mar Blanca, al nord-est de Rússia Es tracta d’una mena de medusa segmentada que rep el nom de Dickinsonia La seva edat s’estima en uns 558 milions d’anys Les restes de colesterol fossilitzades permeten classificar-lo com un animal
Rafael Saura i Eymar
Metge.
S'especialitzà en patologia de la dona i de l’infant i en obstetrícia, disciplines de les quals fou catedràtic a la Universitat de Madrid El 1839 publicà a París un recull de treballs científics en francès Fou metge de cambra d’Isabel II i senador El 1861 féu a Madrid la primera operació de laparotomia a l’Estat espanyol
Edgar Varèse
Música
Compositor francès naturalitzat nord-americà.
A partir del 1929 explorà les possibilitats dels instruments elèctrics i es dedicà a l’estudi dels principis científics de la música Les seves obres més destacades són Intégrales 1926, on creà el concepte d’espai musical, Density 215 1936, Déserts 1954 i Poème électronique 1958 La seva música, impregnada per la tècnica, té simultàniament una gran llibertat i un gran misteri
Pero Alfonso
Literatura
Escriptor hebreu (Moisès Sefardí) també conegut pel nom llatinitzat de Petrus Alfonsi
.
Convertit al cristianisme, fou apadrinat el 1106 per Alfons I el Bataller, de qui era metge personal Viatjà a Anglaterra, on obtingueren ressò els seus coneixements científics, avui perduts Considerat com un dels introductors de la cultura oriental a la cristiandat, la seva collecció d’apòlegs Disciplina clericalis , en llatí, fou molt traduïda i és el punt de partida conegut d’aquest gènere
Josep Gelabert i Rincón
Geologia
Pintura
Geòleg i pintor.
De petit anà a residir a Olot, on estudià belles arts amb Joaquim Vayreda i Josep Berga Estudià al seminari de Girona i fou beneficiat d’Olot i rector de Llagostera 1900-36 Publicà Los volcanes extinguidos de la provincia de Gerona 1904, una Guia illustrada d’Olot i ses valls 1908 i articles científics Fundà el museu i biblioteca de Llagostera
Jordi Prat i Ballester
Disseny i arts gràfiques
Edició
Literatura
Editor i escriptor.
Llicenciat en dret, fundà l’editorial Hispano-Europea, de temes econòmics i científics Fou fundador, com a liberal cristià, de l’Institut d’Estudis Europeus, de la secció espanyola de la Lliga Europea de Cooperació Econòmica, de l’Institut d’Estudis Nord-americans, i exercí, a temporades, el periodisme polític Publicà La lucha por Europa 1952, La democracia como objetivo 1978, Unos granos de cordura 1982, etc
Francesc Fabra i Soldevila
Antropologia
Filosofia
Metge, antropòleg i filòsof.
Estudià a Barcelona i a Montpeller 1794-1803, on es doctorà en medicina, estudis que revalidà a Cervera i a Barcelona Installat a Madrid, contribuí a fundar l’Academia de Medicina y Cirugía 1835 És autor d’escrits filosòfics i científics, com La filosofía de la legislación natural fundada en la antropología 1838 D’idees filosòfiques sensualistes, en matèria social es basà en Rousseau i Montesquieu
Marià Oliveres i de Plana
Científic.
Era eclesiàstic i cabiscol de la catedral de Barcelona El 1784 fou un dels tres científics que dirigiren l’enlairament del primer baló aerostàtic dels Països Catalans, sis mesos més tard del dels germans Montgolfier, a París El 1786 ingressà a l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, on llegí diverses comunicacions, com Ventajas y utilidades del cultivo y uso de las patatas 1787
Manuel Oms i Dalmau
Veterinària
Veterinari.
S’especialitzà en producció càrnica i lletera del bestiar boví Fou president de zootècnia de l’Acadèmia de Ciències Veterinàries de Barcelona 1965-72 Publicà diversos treballs científics de la seva especialitat Cómo ganar dinero con la cría del ternero , 1978 Explotación bovina Planificación y funcionamiento , 1979 A banda, també és autor de l’obra Osona 1936 La guerra vista per un nen 1993
Ramon Anadon i Pinto
Veterinària
Veterinari.
Fou fundador i president de la Central Lechera Leridana Fundà el 1942 la revista Lérida Ganadera , que dirigí fins el 1958 Prengué part activa en la celebració d’una vintena de concursos de ramaderia El 1963 creà la Secció d’Estudis Veterinaris dins de l’Instituto de Estudios Ilerdenses, del qual fou vicepresident Publicà nombrosos treballs científics i realitzà una gran tasca de divulgació ramadera
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina