Resultats de la cerca

Possiblement com a finalitat compensadora, hi ha un reforç de l’activitat de la hipòfisi, la tiroide i les suprarenals Clínicament hom pot considerar el començament del climateri en el moment de la desaparició fisiològia de la menstruació menopausa, que se sol esdevenir entre els 45 i els 50 anys Freqüentment la desaparició de la menstruació va precedida de trastorns del cicle oligomenorrea, polimenorrea, hipermenorrea Bé que un 30% de les dones presenten com a únic fenomen climatèric l’acabament de la menstruació, les restants presenten alguna de les molèsties que integren la…

Les causes més comunes són l’úlcera de la mucosa, gastritis i càncer gàstric El signe clínic és l’anèmia aguda o crònica que es produeix per la pèrdua continuada de sang, que es manifesta per vòmits de sang o per presència de femta negra i enganxosa melena La diagnosi etiològica pot ésser feta mitjançant tècniques radiològiques o per visualització directa per fibroscòpia

Hom n'extreu d’entre els subproductes de la fabricació del sucre, del formatge i en la fermentació de diversos vegetals El dextrà clínic , de baix pes molecular 75 000, és obtingut per hidròlisi parcial d’unitats de més alt pes molecular És emprat com a substitutiu del plasma sanguini, principalment, i també com a laca, additiu alimentari i gel de filtració

Graduat a Edimburg 1813, exercí a Londres, al Guy's Hospital 1824 Els seus estudis sobre la patologia dels ronyons són clàssics difongué l’estudi clínic de l’orina i hom li deu la descripció de la nefritis crònica malaltia de Bright Els seus Reports of medical cases selected 1827-31 han estat bàsics per al desenvolupament del mètode anatomicoclínic

Llicenciat a Cervera 1810, actuà com a metge militar a Mèxic, on el 1822 collaborà en la fundació de l’Academia de Medicina Tornà a la península Ibèrica el 1828, continuà dins l’exèrcit i fou director general de sanitat militar 1847 Fou diputat a corts 1854 i senador per la província de Tarragona És autor de treballs de caràcter clínic i preventiu

Ensenyà a l’asil clínic de Sainte-Anne, a París, i s’especialitzà en malalties mentals Publicà Étude expérimentale et clinique sur l’alcoolisme 1871, Étude clinique sur la paralysie générale 1873, Des diverses formes de délire alcoolique et de leur traitement 1873, Recherches sur les centres nerveux 1876, Leçons cliniques sur l’épilepsie 1882 i Leçons cliniques sur les maladies mentales 1887 Era membre de l’Académie de Médecine 1915

Es llicencià en medicina a Barcelona 1883 i fou deixeble de Giné i Partagàs i d’Azcarreta Fou professor auxiliar d’anatomia a Barcelona 1902-05 A partir del 1908 dirigí la clínica urològica de l’Hospital Clínic de Barcelona que s’acabava de crear El 1921 ingressà a l’Acadèmia de Medicina de Barcelona Publicà Atlas radiográfico de los arcos arteriales de la mano 1902 i nombrosos treballs d’urologia

Autodidacte, va rebre lliçons de Martí i Alsina Pintà la capella de l’Hospital Clínic de Barcelona i feu diversos retrats de catedràtics Dibuixà a les revistes La Ilustració Catalana i L’Esquella de la Torratxa Feu una collecció molt difosa de cromos sobre el Quixot i també dibuixà auques Destacà pels seus dibuixos al carbó de paisatges catalans Tingué un gran virtuosisme en els jocs de llum i ombra

Es llicencià a Barcelona 1900 i es doctorà a Madrid 1901 A la facultat de Barcelona fou professor auxiliar i, a partir del 1912, catedràtic de patologia quirúrgica Fou un mestre clínic extraordinari Realitzà algunes de les primeres toracoplàsties practicades a Espanya Fou vicepresident del Primer Congrés Internacional de la Tuberculosi Barcelona i president de l’Institut Medicofarmacèutic 1910-12 Participà en l’elaboració del projecte d’estatut del Segon Congrés Universitari Català

Collaborador actiu d’Emili Mira en els primers anys de l’Institut Psicotècnic, estudià els problemes de la psicologia de l’audició Catedràtic de la Universitat de Sevilla 1953 i la Universitat de Barcelona, fou director de l’Hospital Clínic 1967 Membre de la Reial Acadèmia de Medicina 1968, treballà extensament en gairebé tots els camps de la seva especialitat i principalment en la fisiopatologia dels vertígens, la patologia del vol i els aspectes quirúrgics