Resultats de la cerca

D’origen berber i home d’una gran cultura, ajudà a l’ascens polític d’Almansor i compartí amb ell la regència d’Al-Andalus en ésser proclamat Ḥisam II 976 Intentà, sense èxit, d’aliar-se amb el general Ġalib per palliar el creixent poder d’Almansor, però fou processat i empresonat 978 per aquest i morí escanyat a la presó El 974 rebé l’ambaixada catalana que reiterava l’obediència del comte Borrell II a Còrdova

Educat al Saint John's College de Cambridge, treballà posteriorment amb E Rutherford Director del Cavendish Laboratory, estudià la física dels aliatges mètallics, l’estructura atòmica dels metalls i el moviment dels electrons a llur si Autor de nombroses publicacions, és considerat el creador d’una escola de metallúrgia física Fou president de la Unió Internacional de Física 1951-57 El 1977 li fou atorgat el premi Nobel de física, que compartí amb PW Anderson i J Van Vleck

Doctorat en química a la Universitat d’Illinois 1969, treballà amb JD Watson a Cold Spring Harbor de 1971 a 1974, que passà al Massachusetts Institute of Technology on, com a director del centre de recerca sobre el càncer 1985-91 i, des del 1991, cap del departament de biologia, dugué a terme investigacions sobre la divisió dels gens que el 1993 li valgueren la concessió del premi Nobel de medicina, que compartí amb R Roberts

Féu investigacions al Nutritional Laboratory de Cambridge 1933-38 i fou cap del departament de química física del National Institute for Medical Research 1952-56 i professor a la Technological University d’Eindhoven 1964 Desenvolupà el mètode de cromatografia en l’anàlisi orgànica, aplicable a totes les àrees de la investigació bioquímica, que menà al descobriment de nous antibiòtics i aminoàcids També desenvolupà diverses tècniques de cromatografia gas-líquid El 1952 compartí amb RLSynge el premi Nobel de química

Fou professor, entre d’altres, a les universitats d’Illinois 1931-36, Columbia 1937-41 i Texas 1972-93 i treballà als laboratoris de la Companyia Bell Telephone 1944-46, a la Westinghouse Electric Corporation 1941-42 i al departament de recerca militar de la Universitat de Columbia 1942-44 Les seves recerques sobre el moment magnètic de l’electró li valgueren la concessió, el 1955, del premi Nobel de física, que compartí amb W E Lamb

El 1544 anà com a missioner a l’Amèrica Central, amb Bartolomé de Las Casas, amb el qual compartí el zel en la defensa dels indis i l’oposició als colons espanyols Obligats a retirar-se a Chiapas, intervingué activament en la fundació de la província dominicana de Sant Vicent Ferrer, on residí dotze anys, com a prior del convent Era anomenat Pare dels Indis i fou tingut en fama de venerable a partir de la seva mort

Fou adoptat per Maximià es casà amb la seva filla Teodora després de repudiar Helena, de la qual havia tingut el futur Constantí I i elevat a la dignitat de cèsar 293, càrrec que compartí amb Galeri Governà les Gàllies i Britània, on sufocà una revolta 296 Derrotà després francs i alamans En abdicar Dioclecià i Maximià, fou proclamat emperador ensems amb Galeri 305 Fou tolerant amb els cristians Morí mentre dirigia una campanya contra els pictes

Membre del Gimnàs Garcia Alsina, competí entre els anys 1960 i 1967 Fou campió de Catalunya de segona categoria 1961 i formà part de l’equip que guanyà el primer Campionat de Catalunya de clubs 1961 Aconseguí la tercera posició en la classificació general del Campionat de Catalunya 1964, 1965, i guanyà la medalla d’or en barra fixa 1964 També fou campió d’Espanya de clubs 1965, 1966, i compartí equip amb gimnastes com Lluís Valbuena i Alfred Rodón

Es doctorà el 1966 a la Southwestern Medical School de la Universitat de Texas, a Dallas Associat a F M Michael Brown , ingressà al National Institute of Health de Bethseda i, després de treballar a la Universitat de Washington en aspectes genètics de la malaltia coronària, retornà 1972 a la Universitat de Texas on, amb M Brown, estudià els factors genètics que intervenen en el metabolisme del colesterol L’any 1985 compartí el premi Nobel de fisiologia i medicina amb el seu company

Es donà a conèixer a la postguerra amb collaboracions a “La Risa”, “Pocholo”, L’Infantil” i, principalment, “TBO” El seu concepte de la historieta i de l’humor encaixen plenament amb l’estil tradicional d’aquesta publicacio, com també els seus dibuixos estilitzats, dotats d’un bon sentit narratiu i de dinamisme Ha estat un dels enllaços entre els dibuixants de la generació de “TBO” i els més joves representants del gènere, amb els quals compartí darrerament les pàgines de “Cairo”