Resultats de la cerca

Centre agrícola i comercial exportació de vins Fundada al començament del s XIV per concessió de Frederic II de Sicília, fou un feu abacial fins el 1763, any que fou incorporada al patrimoni dels Borbó

Aquest mateix any obtingué la concessió de la línia de Madrid a Saragossa i decidí de constituir una nova societat, la Companyia dels Ferrocarrils de Madrid a Saragossa i Alacant 31 de desembre de 1856

Aquesta utilització sol ésser comuna i general, bé que en determinats casos pot ésser privativa d’algú mitjançant l’atorgament per l’administració pública d’una concessió i el pagament d’una taxa o cànon

Aquesta església degué ser una capella destinada a servir de culte als pocs habitants de l’Algar, que no sembla pas que arribés mai a tenir la consideració de quadra Les primeres notícies del lloc corresponen a l’any 1054, quan Arnau Mir de Tost donà a la canònica de Sant Miquel de Montmagastre, en el moment de la seva dotació, entre altres béns, els delmes d’Algar El lloc torna a documentar-se l’any 1313 quan el rei Jaume II confirmà la concessió feta l’any 1308 per Dolça de Cervera, ja difunta, senyora d’Alòs i de Meià, en la qual confirmava la concessió de l’any…

Hom distingia el generós de sang , que era el que descendia dels cavallers que havien participat en la conquesta del regne al segle XIII, del generós de privilegi , que ho havia esdevingut per concessió reial o n’era descedent

A Catalunya els comtes acabaren detenint-lo i també alguns bisbes Vic i Girona per concessió dels comtes El beneficiari d’aquest dret percep el benefici de la seva fabricació o altres imposts vinculats a l’emissió, com és ara l’amonedament

Fundada al s XIV per Manfred II Chiaramonte, comte de Módica, passà a ésser feu de Guillem Ramon de Montcada per concessió del seu sobirà Martí I de Sicília A partir del 1564 pertangué a la família dels Lanza Hi ha el castell de Manfred III

Fou un sistema utilitzat, durant l’edat moderna, en algunes monarquies europees França i Castella, sobretot per tal d’obtenir interessos econòmics A França donà lloc, a partir del s XVI, a la noblesa de toga, o de càrrec, que aconseguí la transmissió hereditària dels càrrecs A Castella prengué un gran impuls durant el regnat de Felip II, i hom arribà a crear nous càrrecs per tal de poder-los vendre

Normalment és atorgable pel cap de l’estat, d’una manera discrecional i en atenció a circumstàncies excepcionals o als anys de residència en el país