Resultats de la cerca

Fou un dels creadors de la teoria del continuum com a model d’estudi de la vegetació i proposà una classificació dels organismes en cinc regnes moneres, protoctists, fongs, plantes i animals en comptes dels dos considerats tradicionalment Entre els seus treballs més destacats cal esmentar A Consideration of Climax Theory The Climax as a Population and Pattern 1953 Vegetation of the Great Smoky Mountains 1956, on exposà per primera vegada amb un exemple pràctic la teoria del continuum On the Broad Classification of Organisms 1959 i Communities and Ecosystems 1970

Membre fundador de l’Associació Nacional de Radiodifusió 1924, intervingué directament en la fundació de Ràdio Barcelona EAJ-1 1924 Amb motiu de la confiscació d’aquesta emissora per Unión Radio de Madrid, fou un dels creadors de Ràdio Associació de Catalunya 1929 L’any 1925 fundà i dirigí la revista Ràdio Lot de Barcelona 1925-29, primera revista catalana dedicada a la radiodifusió i portaveu de la seva mateixa empresa, Ràdio-Lot, que fabricava les populars llanternes “Lot” Fou director coordinador de la secció radiofònica del diari L’Instant 1935-36

Fou professor a Bonn, Leipzig i Berlín Organitzà una associació de geografia i fundà un institut oceanogràfic Realitzà molts viatges d’estudis geològics i geogràfics per Europa Alps, Carpats i als EUA, on treballà com a geòleg a Califòrnia Del 1868 al 1874 estudià la geologia i la geografia de la Xina És considerat com un dels creadors de la geomorfologia Entre moltes altres obres hom pot citar China, Ergebnisse eigener Reisen ‘Xina, resultats dels propis viatges’, 1877 i Geomorphologische Studien aus Ostasien ‘Estudis geomorfològics de l’Àsia de l’Est’, 1903

Deixeble de ChVStanford, és considerat un dels creadors del renaixement musical anglès del principi del s XX, juntament amb Vaughan Williams Té obres amb passatges politonals La seva obra més notable és The Planets 1916, suite orquestral Escriví l’òpera de cambra Savîtri 1907 estrenada el 1916 i, per a cor i orquestra, The Hymn of Jesus 1917 i Ode to Death 1919 Les orquestracions sumptuoses d’aquest període esdevingueren més austeres a partir del 1923 Choral Symphony 1924, el poema simfónic Egdon Heath 1927 i el concert per a dos violins 1929

Un dels representants de la CNT en el comitè de proveïments els primers mesos de la guerra civil de 1936-39, substituí Marià RVázquez en la secretaria del comitè regional de la Confederació Regional del Treball de Catalunya novembre del 1936 - maig del 1937 Arran dels Fets de Maig del 1937, passà a formar part del govern provisional de la Generalitat 5 de maig - 28 de juny de 1937 com a conseller de serveis públics, economia i sanitat i assistència social Posteriorment, fou un dels creadors del consell del MLE Perpinyà, març del 1939

Estudià composició amb Perti 1684 Membre de la capella de San Petronio 1686, anà a Viena 1695 el 1697 estava al servei del marcgravi de Brandenburg, i el 1701 es reincorporà a la capella de San Petronio com a violinista Fou considerat durant molt de temps, juntament amb Corelli, un dels creadors del concerto grosso De les seves obres es destaquen els dotze Concerti grossi con una pastorale per il sanctissimo Natale 1709, obra pòstuma publicada pel seu germà Felice, dotze simfonies 1687 i la cantata Lumi dolenti

Dominicà a San Pablo de Burgos 1524, estudià a Alcalá i a París Amb Francisco de Vitoria, de qui era deixeble, reformà a Salamanca els estudis, tornant al tomisme i a l’aristotelisme 1532-60 La seva obra De iustitia et de iure 1557 el fan un dels creadors del dret internacional Assistí com a teòleg a Trento 1545-47 i succeí Pedro de Soto com a confessor de Carles V 1548 Ultra l’obra esmentada, cal assenyalar De natura et gratia libri tres 1547 i In libros sententiarum commentarii 1579

Ingressà a La Maquinista Terrestre i Marítima 1881, d’on fou 1894 un dels tres directors i, el 1917, director general Un dels creadors i primer president i director d’Electrometallúrgica de l’Ebre SA EMESA 1904, concebé i realitzà la central de Sástago, a l’Ebre Fou president de l’Associació d’Enginyers Industrials de Barcelona 1897-99 i membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts El seu fill, Manuel Junoy i Cornet Barcelona 1903 — 1965, també enginyer industrial, fou director general i conseller de La Maquinista 1939-64

La generalització de les tecnologies de la informació i de les noves tecnologies als processos productius ha fet possible aquest nou model D’una societat amb les millors maquinàries per a produir es passa a una dominada per innovadors i creadors, en un entorn de més gran competència i pressió a la baixa dels costs L’anomenada economia del coneixement, amb una elevada creació de valor dominada per actius intangibles, pot ésser considerada un dels trets de la nova economia En aquest context, sorgeix un gran interès per a aconseguir els serveis dels millors professionals, fet que…

Com a tennista 1957-71, guanyà catorze torneigs de l’ATP i estigué entre els deu millors del món El 1972 s’installà a Barcelona En la tasca d’entrenador se’l reconeix com un dels creadors de l’estructura tennística espanyola Durant la seva carrera formà una quarantena de tennistes professionals, entre els quals cal destacar Emilio Sánchez Vicario, Sergi Casal, Ilie Nastasé, Juan Mónaco i Andy Murray Fou guardonat per l’ATP en dues ocasions com a millor entrenador de l’any Treballà a la Federació Espanyola de Tennis i a l’Acadèmia Sánchez-Casal