Resultats de la cerca
Es mostren 775 resultats
asura
Hinduisme
Mitologia
En la mitologia hindú, esperit malèfic.
Els asura , associats a l’obscuritat, a la mentida i a l’error, promouen la guerra contra els déus Contràriament, en la part més antiga del “Rig-veda”, asura designava l’esperit suprem també significava ‘déu’ i era aplicat a Varuna, Agni, Mitra, Indra, etc
Anastasi d’Antioquia
Cristianisme
Patriarca d’Antioquia.
Fou exiliat per l’emperador Justí II Escriví sobre temes teològics i s’oposà a Joan Filopon, que exagerava la seva defensa de la Trinitat fins a afirmar que les tres persones eren tres déus La seva festa se celebra el 21 d’abril
Josep Dameto i de Rocabertí
Literatura catalana
Poeta.
Fill del marquès de Bellpuig, Antoni Dameto i Crespí de Valldaura Es doctorà en teologia a Roma Escriví poesia en italià, castellà i català un poema sobre les Germanies i un llibret d’òpera italiana Traduí al català la butlla Ineffabilis Deus de Pius IX
,
Hèctor
Mitologia
Heroi troià, fill de Príam i d’Hècuba.
Del seu matrimoni amb Andròmaca nasqué Astíanax Morí lluitant contra Aquilles, el seu rival, que volia venjar la mort de Patrocle Ha simbolitzat sempre l’ideal de l’heroi pietós, ple de generositat i valentia en la defensa dels déus, dels pares i de la pàtria
Kirsten Malfrid Flagstad
Música
Soprano noruega.
Els seus pares foren el director d’orquestra Michael Flagstad i la pianista Marie Flagstad-Johnsrud, de qui rebé els primers rudiments musicals Més tard, estudià cant al Conservatori d’Oslo amb E Schytte-Jacobsen El 1913 debutà al Teatre Nacional de la capital noruega en un petit paper a Tiefland 'Terra Baixa', d’E D’Albert De seguida s’incorporà a la companyia del mateix teatre, on cantà bàsicament opereta Després d’una discreta gira per França, del 1928 al 1932 formà part de la companyia del Teatre Municipal de Göteborg Suècia El 1933 debutà a Bayreuth, on interpretà papers secundaris…
fetitxe
Religió
Objecte associat a un ésser espiritual, en virtut del qual té un poder sobrenatural.
En molts cultes com els d’alguns pobles de l’oest de l’Àfrica hom creu que els objectes tallats són residència temporal dels déus Tot confonent-los amb els amulets, hom anomena fetitxes objectes molt diversos que tenen poders màgics per a afavorir o perjudicar llur amo
Agni
Déu del foc, en el seu triple aspecte de foc solar, de foc del llampec i, sobretot, de foc del sacrifici.
Considerat, segons les diverses tradicions, fill de Dyaus, del mahārishi Káśyapa o de Brahmā, és la divinitat a la qual són consagrats més himnes al Ṛig-veda És descrit com a benèfic, protector de la llar, testimoni dels actes solemnes i mitjancer de les ofrenes fetes als déus
Anu
Mitologia
Divinitat suprema del panteó assiriobabilònic i una de les més importants del sumeri (An).
Considerat com el déu del cel i el pare dels déus, gaudí de gran prestigi fins a l’època selèucida, quan encara es mantenia viu el seu culte a Uruk Tenia dues esposes Antu per als assiris i babilonis An o Ki per als sumeris i, posteriorment, Inanna-Ištar
borèada
Religions de Grècia i Roma
Cadascuna de les divinitats alades nascudes de Bòrees, concretament Càlais i Zetes.
Segons uns tenien les ales als talons, i segons els altres, a l’esquena Prengueren part en l’expedició dels argonautes lluitant contra les harpies que perseguien el rei Fineu Sembla que moriren a les mans d’Hèracles Com llur pare, eren déus dels vents, i llur característica era la velocitat
Hefest
Mitologia
Déu del foc, fill de Zeus i d’Hera.
La Ilíada dóna dues versions que expliquen la seva coixesa, produïda quan fou expulsat de l’Olimp per Zeus o la seva mare Era també el déu dels metalls i de la metallúrgia i forjava armes i ginys per als déus i els herois A Roma, era venerat amb el nom de Vulcà
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina