Resultats de la cerca
Es mostren 717 resultats
Pardo
Cognom amb què apareix signada una composició amorosa anterior al decenni 1420-30, recollida al cançoner Vega-Aguiló.
Hom la podria atribuir a Asnar Pardo de la Casta, governador del Regne de València 1387, o bé al seu fill, del mateix nom El poema, d’una qualitat notable —i que possiblement influí en els Estramps de Jordi de Sant Jordi—, recull la tradició del dia de Sant Valentí
literatura noruega
Literatura
Literatura conreada en noruec.
No n'hi ha, d’específicament tal, fins al s XIX, quan es manifesta extraordinàriament autòctona i influent Inicialment, només es destria de la producció islandesa primitiva per l’origen geogràfic, amb eddas , o èpica, i escalds , o lírica, i amb homes com Thjódolf ór Hvín, Thorbjørn Hornklofi i Eyvind La baixa edat mitjana presenta un corpus notable, jurídic, litúrgic i històric, en llatí, i al s XIII nasqué Konungsskuggjá ‘El mirall del rei’, de gènere històric, i Draumkvxde ‘Balada del somni’, poema líric i visionari Al principi del s XIV s’enceta, fins a l' Èxode , la traducció de la…
Nairobi
El Parlament de Kenya a Nairobi
© Corel Professional Photos
Ciutat
Capital de Kenya i de la província homònima.
És situada en un altiplà, a 1 660 m d’altitud, al peu dels monts Aberdare Fundada el 1900 com a campament de base per a la construcció de la línia ferroviària que unia Uganda a Mombasa, fou reconstruïda el 1920 L’augment demogràfic ha estat molt important la població 118 976 h el 1948 es duplicà en un decenni i el 1970 arribà a superar el mig milió d’habitants Actualment és un important centre comercial i administratiu i un nucli industrial de l’Àfrica oriental Té indústria metallúrgica, alimentària, tèxtil i del tabac És també un centre turístic i un nus de comunicacions…
la Torre del Baró

Barri de la Torre del Baró de Barcelona, exemple de conurbació
© Fototeca.cat
Barri
Barri residencial obrer i perifèric de Barcelona, dins l’antic terme municipal de Sant Andreu de Palomar.
S'estén des de l’autopista de Barcelona a Perpinyà vers els contraforts muntanyosos de la serra de Collserola turó de les Roquetes El seu origen es troba en el projecte 1935 d’urbanització d’aquest sector, del tipus de la caseta i l’hortet, que degenerà a partir del decenni 1940-50 en una edificació de tipus semibarraquístic, mancat d’urbanització Situat dins l’antiga quadra de Vallbona, prengué el nom del casal de la propietat rural del baró de Pinós, que, cremat per les autoritats borbòniques i reedificat el 1797, fou enderrocat definitivament amb la construcció de l’autopista…
Demetri Ribes i Marco
L’Estació del Nord de València (1906), obra de Demetri Ribes i Marco
© Fototeca.cat
Arquitectura
Arquitecte.
Format a Madrid, on també es doctorà en ciències físiques i matemàtiques A València fou nomenat arquitecte de la Companyia dels Ferrocarrils del Nord, i construí l’actual Estació del Nord, el projecte de la qual data del 1906 i que és considerada una de les seves obres més importants en ella conflueixen gran part de la seva praxi i de la seva ideologia gran coherència estètica dins la línia modernista, plantejaments racionals i funcionals, tecnologia avançada i poder simbòlic de l’arquitectura Fou el primer arquitecte de l’Estat espanyol que emprà el formigó armat en edificis de caràcter…
Il Sansovino
Arquitectura
Escultura
Nom amb què és conegut Andrea Contucci, escultor i arquitecte italià.
Fou sobretot un eclèctic i es mogué en les coordenades de la tradició quatrecentista tardana Encetà la seva activitat a Florència i Fiesole, i el darrer decenni del segle treballà a Portugal catedral de Coïmbra i església de la Concepció de Tomar Novament a Itàlia, intervingué en els baptisteris de Volterra i Florència i, a Roma, esculpí les tombes de Sforza 1505 i del cardenal Basso della Rovere 1507 a Santa Maria del Popolo També executà diverses escultures al seu poble natal claustre de Sant'Agostino i a Loreto baixos relleus amb episodis de la vida de la Mare de Déu, 1523-26…
Àurea de Sarrà
Àurea de Sarrà al teatre de Dionís d’Atenes
© Fototeca.cat
Dansa i ball
Nom amb què és coneguda la ballarina Àurea Serra i Adrià.
En el primer decenni del segle XX, coincidint amb la moda d’Isadora Duncan i l’esteticisme classicitzant, cultivà unes danses — anomenades cants plàstics — que volien reviure la dansa grega Des del 1920, any en què debutà a Madrid, féu gires per diversos països d’Europa i d’Hispanoamèrica Tingué molt d’èxit a Itàlia, Grècia i també a Egipte Celebrada per les famílies reials britànica i egípcia, plagué a Mussolini El dictador grec Pàngalos la distingí amb l’Orde del Fènix el 1926 i el poeta nacional Kostís Palamàs li dedicà poemes A Catalunya, li foren organitzats festivals al Teatre Grec de…
literatura ídix
Literatura
Literatura conreada en ídix.
Sol ésser dividida en dos grans períodes del segle XV al XVIII i del XVIII al XX Iniciada vers el segle XV, es nodrí d’elements religiosos i tradicionals judaics Un nom distingit fou el d’ Elies Levita 1469-1541, autor de la versió en octava rima de Bovos d’Antone En la segona època, aquesta literatura abordà tots els camps, i tingué la seva edat d’or a la segona meitat del segle XIX, amb els noms de Mendele Mokher Sefarim 1836-1917, Šalom Aleïkhem 1859-1916, Isaac Leib Peretz 1852-1915 i Šalom Asch 1880-1957 La poesia, important ja en aquesta època, prengué un caràcter dominant a partir del…
stagflation
Economia
Situació segons la qual disminucions de l’activitat econòmica coexisteixen amb inflació o alça continuada de preus.
La política econòmica de tipus keynesià establí la incompatibilitat entre una situació inflacionària i una situació recessiva, aspectes corroborats per l’estudi empíric d’AW Phillips, que demostrà la relació inversa entre creixement del nivell de desocupació i l’increment de preus Malgrat això, al final del decenni dels seixanta, i com a conseqüència, entre altres causes, de la crisi energètica i de la del sistema monetari internacional, hom observà situacions d’inflació i recessió generalitzades a la majoria de països occidentals, que reberen el nom de stagflation Per a la…
Pla Estratègic de l’Esport
Esport general
Instrument concebut per l’Ajuntament de Barcelona el 2003, any que es definiren les línies d’actuació del futur esportiu de la ciutat.
El procés s’inicià el 2001 i es culminà al març del 2003 amb la celebració del plenari de l’esport Fou la primera ciutat d’Europa que consensuà un document per a tot el seu sector esportiu Els seus pilars bàsics foren consolidar Barcelona com a ciutat de l’esport i mantenir el reconeixement internacional per a acollir esdeveniments esportius d’alt nivell, convertir-la en un centre direccional dels sectors econòmic i de coneixement vinculats a l’esport, i promoure les activitats esportives a través del teixit associatiu per a enfortir la cohesió social En aquest pla d’acció s’hi inclogueren…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina