Resultats de la cerca
Es mostren 976 resultats
creu de terme

Creu de terme de Moià
© C.I.C. - Moià
Art
Història
Creu monumental de pedra col·locada prop de l’entrada d’algunes poblacions o alguns monestirs o vora els camins.
Consisteix generalment en uns graons de planta circular o poligonal sobre els quals s’alça el fust o arbre coronat per un nus o llanterna que sustenta una creu de pedra tallada, decorada amb temes de la Crucifixió o heràldics Sovint, a partir del segle XV, fou protegida per una teulada, normalment de quatre vessants, sostinguda per columnes o per pilars i coneguda amb el nom de creu coberta Molt freqüents a tots els Països Catalans, en llur majoria gòtiques i renaixentistes i en menor nombre barroques, n'hi ha que es destaquen per llur valor artística La creu coberta barcelonina, al coll de…
gòpura
Arquitectura
Torre en forma de piràmide, decorada externament amb figures escultòriques, que dóna entrada a un temple hindú, pròpia de l’arquitectura del sud de l’Índia.
Denominació procedent del sànscrit
Sant Miquel del Soler de Dalt (Odèn)
Art romànic
Situació Situada en una vall entre el nucli de Canalda i el castell d’Odèn, forma part de la parròquia de Santa Cecília d’Odèn Prop seu hi ha els masos del Soler de Dalt i el Soler de Baix, emplaçats a migjorn de la serra del Port de Comte, al sud-est del seu contrafort meridional, la serra d’Odèn, i al sud-oest de la serra de Querol Mapa 291M781 Situació 31TCG736642 Aspecte que ofereix l’exterior de l’església, a mà dreta, situada vora el mas Soler de Dalt, que apareix a mà esquerra de la foto L Prat Vista de l’exterior de l’església, amb l’absis a primer terme L Prat En arribar a la font de…
castell de Pilat
Història
Nom popular amb què és conegut un dels edificis romans més ben conservats de Tarragona, situat sobre l’antiga muralla, a l’angle que formava al SE.
La part conservada són dues grans sales, superposades, amb volta, i una façana de 26 m de llarg, decorada amb pilastres dòriques i un arquitrau jònic No és ben coneguda quina funció tenia tradicionalment ha estat considerat el pretori, però l’única cosa que sembla clara és que era en un dels extrems del fòrum Cronològicament, ha estat datat a la primeria de l’Imperi Probablement fou refet en part a l’època visigòtica i, després de la restauració de la ciutat s XII, prengué el nom de castell del Rei, per tal com significava la presència del poder reial a Tarragona enfront del de l…
Santa Maria de la Penya
Santuari
Santuari marià del municipi de Graus, a la zona actualment aragonesa, a la província d’Osca, de l’antic comtat de Ribagorça.
Es troba a ponent de la vila, als vessants de la penya del Muralt o Morral , abans coronada pel castell de Graus, dominant la vila Vers el 1200 s’edificà en una cavitat de la penya una petita capella dedicada a Santa Maria, subsistent en part sota el paviment de l’església actual Aquesta es començà a edificar vers el 1640 i fou dirigida pel mestre Joan Zeant i després per Joan de Marta Es conclogué el 1650 i fou l’ànima de l’obra el bisbe d’Osca, Esteve d’Esmir, que morí el 1654 i es féu enterrar al santuari L’església és d’una sola i esvelta nau, amb voltes de nerviacions i rosasses, i és…
art bolivià
Art
Art desenvolupat a Bolívia.
La cultura prehispànica més antiga de Bolívia és la de Tiahuanaco, localitzada a l’altiplà bolivià, al sud del llac Titicaca Es caracteritza per una ceràmica molt senzilla, decorada amb tons foscos i per una arquitectura de grans pedres llavorades Són exponents d’aquesta cultura la piràmide d’Acapana, la porta del Sol i la porta de la Lluna En arquitectura, en l’època moderna, cal destacar la influència de l’art barroc espanyol que unit a elements indígenes configurà l’'estil mestís’ En són exemples les esglésies de San Francisco 1753-72, La Paz i San Lorenzo, la Casa de la…
Benifaió
Benifaió
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Ribera Alta, al límit amb l’Horta.
El regadiu 1 632 ha ocupa la major part del terme 81%, i aprofita l’aigua de diverses fonts i pous, a més de la séquia reial del Xúquer produeix cítrics, fruiters i tot tipus d’hortalisses El secà es redueix al conreu del garrofer Les terres de conreu, molt repartides, són conreades en un 80% pels propietaris i la resta per arrendataris Hi ha granges avícoles El sector primari ocupa encara un 24% de la població activa Té indústries alimentàries, de material de construcció, de mobles i la tradicional indústria del vímet coves i cadires El sector secundari arriba al 29% dels actius del municipi…
Bèlgida

Municipi
Municipi de la Vall d’Albaida, al vessant septentrional de la serra de Benicadell-Agullent.
El sector nord del terme, suau i ondulat, s’eleva cap al sud, als contraforts de la serra, ocupada per boscs de pins El terme és travessat pel riu Mata Hi predomina el secà vinya per al raïm de taula, oliveres, garrofers, cereals El regadiu inclou sobretot cereals i hortalisses i arbres fruiters La propietat, molt repartida, és d’explotació directa Hi ha granges de porcs La població, que es mantingué estacionària des de mitjan s XIX en un miler d’habitants, ha experimentat una minva gradual La vila 699 h 2006, belgidans , 286 m alt és situada prop de la carretera de Gandia a Albaida Lloc de…
Usus eclesiastici scundum consuetudinem Urgellitane sedis et episcopatus
Art romànic
Detall del foli 1 del còdex, potser un foli afegit al manuscrit original, en el qual hi ha una caplletra “O” que suggereix, bé que vagament, una sèrie d’elements vegetals ornamentals Museu Episcopal de Vic Conservat al Museu Episcopal de Vic Ms 131, aquest manuscrit, després d’haver sofert algunes mutilacions, té actualment 50 folis manquen pàgines en el cos central del còdex Fa 20×15 cm, i ha estat fet amb lletra gòtica, del final del segle XII, amb tinta negra i vermella * La decoració consisteix en inicials molt simples i senzilles a dues tintes i amb uns tocs, en algunes, de color groc…
la Trinitat de Bellpuig
Antiga església
Antiga església parroquial, dita abans de Sant Pere de la Serra, al poblet de Bellpuig, del municipi de Prunet i Bellpuig (Rosselló), on hi ha la casa del comú.
Es troba al peu de la carretera dels Banys d’Arles a Bulaternera, dalt la carena, sota l’antic castell de Bellpuig Modernament ha esdevingut un famós santuari gràcies, sobretot, a la majestat romànica del segle XII que s’hi venera, esculpida segons el model del Volto Santo de Lucca i policromada amb poc encert al principi del segle XVIII Hi hagué una primera església, que fou consagrada el 953, de la qual subsisteixen traces de l’absis i pedres decorades de línies verticals i horitzontals, englobades en l’actual nau principal, de pedra d’esquist, construïda al segle XI, que acaba…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina