Resultats de la cerca

Havia estat secretari de Carlo Borromeo, el qual li encarregà la composició del tractat en tres llibres d' Educazione cristiana dei figlioli, Verona 1584

Inicià els seus estudis musicals a la seva ciutat natal i després fou alumne de F Provenzale i G Ursino al Conservatorio della Pietà dei Turchini de Nàpols i possiblement també estudià al Conservatorio dei Poveri amb Alessandro Scarlatti com a mestre El 1704 fou nomenat mestre de capella del Conservatorio di San Onofrio i entre el 1709 i el 1731 ocupà el càrrec de mestre de capella de la catedral de Nàpols Desenvolupà una brillant carrera com a mestre i entre els seus nombrosos alumnes hi hagué compositors tan cèlebres com Michele De Falco, Francesco Feo, Leonardo…

Donà nom al microscopi quan era encara un instrument poc conegut Metge del papa Urbà VIII, fou un dels fundadors de l' Accademia dei Lincei

Treballà a Florència palau Capponi, llotja de la plaça de Miquel Àngel, passeig del Viale dei Colli i urbanització del turó de San Miniato al Monte

Deixeble, a Siena, de Sodoma i Beccafumi, fou influït després per Miquel Àngel Descendiment, 1541, Roma, Trinità dei Monti Decorà la Sala Regia del Vaticà 1557

El català Pere Gual i Villalbí entra a formar part del vuitè govern de Franco, que incorpora diversos membres de l’Opus Dei, com a ministre sense cartera

Fou principe de l’Accademia dei Filarmonici, de Bolonya 1683, i mestre de capella a Mòdena, Ferrara i Bèrgam Impulsà la tècnica violinística i el desenvolupament de la sonata

És autor, entre d’altres obres, de Notizie dei professori del disegno da Cimabue in qua 1681-1728, antologia de judicis i de cròniques sobre l’art i els artistes

Les seves obres façana i capella Corsini, a Sant Joan del Laterà, façana de San Giovanni dei Fiorentini, a Roma denoten un barroc tardà, on ja és palès l’esperit del neoclassicisme

Ordenat prevere 1520 i nomenat professor d’hebreu a Nuremberg, hi predicà la reforma luterana 1521 influí també en el pas a la Reforma del gran mestre de l’orde teutònic Albert de Hohenzollern 1522 i prengué part en el colloqui de religió de Marburg 1529 amb Luter, Zwingli i altres Aconsellà el rigor amb els anabaptistes, i des del 1549 fou rector i professor de teologia de Königsberg Defensà la impanació en l’eucaristia, però sobretot motivà una forta controvèrsia amb la seva concepció de la justificació, que, segons ell, consisteix en la unió real i intrínseca de Crist amb l’ànima, és a dir…