Resultats de la cerca

Tingué una activitat docent a Ucraïna, participà en l’edició de revistes a Ginebra i fou professor d’història a la Universitat de Sofia Idealista, demòcrata i federalista, la seva obra, principalment històrica, és extensa i contradictòria

De tendència republicana demòcrata-cooperativista, hi collaboraren, entre altres, Ramon Castañà, Jacint Berges, Antoni Ferrer i Pere Freixa Organitzà el congrés obrer de Barcelona del desembre del 1865 Pel juny del 1866 fou prohibit per les autoritats militars

L’expresident de la Generalitat de Catalunya Artur Mas deixa la presidència del Partit Demòcrata Europeu Català, moviment que justifica per poder afrontar el calendari judicial És substituït en el càrrec per Neus Munté, exconsellera de la Presidència de la Generalitat

Marta Pascal, coordinadora del Partit Demòcrata Europeu Català en 2016-18, abandona la formació Pascal va renunciar al febrer a l’escó de senadora de JxCat on està integrat el PDeCAT arran sobretot de les diferències amb el líder del partit Carles Puigdemont

Terratinent i diputat kemalista 1930, el 1945 se separà del partit republicà del poble i fundà el partit demòcrata turc, que guanyà les eleccions del 1950 Primer ministre 1950-60, fou enderrocat per un cop d’estat militar, després del qual fou executat

Demòcrata a l’estil de Nekrasov, fou optimista en les millors poesies — Vper'od ‘Endavant’, 1878, Pevets, vosstan’ ‘Alça't, cantor', 1880— i pessimista arran de la reacció política dels anys vuitanta Naše pokolenije junosti ne znajet ‘La nostra generació no coneix la joventut’, 1884

Fou un dels fundadors del partit demòcrata 1887 d’aquell estat, amb el qual per primer cop les classes obreres participaren en la vida política Fou diputat 1900-18, senador 1918-21 i ministre d’indústria, obres públiques i ferrocarrils 1920 del govern Sanfuentes

Marta Pascal, senadora per Junts per Catalunya, renuncia a l’escó i es desvincula d’aquesta formació Pascal, que el 2016-18 va formar part de la direcció del Partit Demòcrata Europeu Català, expressa amb la dimissió la discrepància amb l’estratègia unilateral del president Carles Puigdemont

Estudià dret a Colònia Diputat de la democràcia cristiana a partir del 1957, fou ministre d’afers alemanys 1962-63, cap del grup demòcrata-cristià 1964-73, president de la CDU 1971-73 i ministre d’afers interalemanys 1982-83 En 1983-84 fou president del Bundestag

Dirigit inicialment per Miquel Martí, i després per Ramon Llopis i Ruiz, hi collaboraren, entre d’altres, Joaquín Costa i Álvaro de Albornoz Mantingué una actitud hostil al catalanisme, i fou portaveu oficiós del corrent demòcrata que encapçalava José Canalejas Méndez dins el partit liberal espanyol