Resultats de la cerca

Fill de Domènec Cavaillé Féu un viatge a París el 1833 i construí els orgues de Saint-Denis, Saint-Sulpice, Notre-Dame, i el de La Madeleine, considerat un dels millors instruments de l’època El 1890 reconstruí la part instrumental de l’orgue de la catedral de Perpinyà Inventà un instrument similar a l’harmònium i perfeccionà el mecanisme de l’orgue Fabricà també orgues per als Països Baixos, Anglaterra i diversos països americans

Es formà a París sota el mestratge de Denis Lambin Obtingué la segona càtedra d’oratòria de la Universitat de València 1565-72 i contribuí a l’apogeu filològic d’aquest centre al segle XVI Coincidí en les càtedres de llatinitat amb humanistes com Joan Baptista Pineda i J Lorenzo Palmireno, i tingué com a deixeble Gaspar Guerau de Montmajor Escriví una refutació a la retòrica de Pierre de la Ramée i publicà unes Institutiones oratoriae 1566

Denís Voronénkov, exdiputat comunista rus, és assassinat a la capital d’Ucraïna, Kíev L’assassí és mort a trets pel guardaespatlles de la víctima El president ucraïnès, Petró Poroixenko, afirma que l’atemptat és obra dels serveis secrets russos Voronénkov havia estat acusat de corrupció i havia votat en favor de l’annexió de Crimea, però al desembre del 2016, en no ser elegit diputat, es va convertir en un crític del president Vladímir Putin i es va exiliar a Ucraïna

Format a l’Académie Julian Es presentà a París el 1887 Fou membre destacat de l’escola de Pont-Aven La seva obra Le Talisman 1888, antiga collecció Maurice Denis —pintada sota la direcció de Gauguin—, obra gairebé abstracta, en la qual el color ho és quasi tot, esdevingué el manifest plàstic de l’art nou del seu moment i influí especialment sobre els nabís, grup que ell presidí Simbolista místic, resumí les seves teories a L’ABC de la peinture 1921

Treballà a Mòdena, on féu una Pietat per a l’església de San Giovanni 1477-80 i el Pessebre per a la cripta de la catedral 1480 A Nàpols féu l’anomenada Lamentació i un Sant Enterrament de vuit personatges de terracota per a l’església de Sant'Anna dei Lombardi 1492 Residí a la cort del rei francès Carles VIII 1495-1511, on projectà la tomba d’aquest rei, a Saint-Denis, i féu l’estàtua eqüestre de Lluís XII a Blois 1515

Molt dotat musicalment, a més de tocar diversos instruments fou professor d’arpa a la cort de Lluís XV, on visqué en 1755-60, compongué nombroses cançons Amb Denis Diderot, renovà el teatre francès, i les seves obres Le Barbier de Séville 1772 i Le mariage de Figaro 1781 donaren òperes d’una gran entitat Gioacchino Rossini, Giovanni Paisiello, Wolfgang Amadeus Mozart, etc Escriví, a més, el llibret de Tarare , òpera d’Antonio Salieri estrenada el 1787, en el pròleg del qual exposa la seva estètica operística

De jove visqué amb la família a Lima, des d’on anà a estudiar escultura a Itàlia i a París Aquí fou ajudant de Denis Puech i aviat s’hi installà definitivament fins al seu retorn a Mallorca ja malalt de mort De la seva obra, mal coneguda, sobresurten Cap al bon camí Llotja de Palma i Desolació , nu femení, molt comentat aleshores en ésser premiat a l’Exposición Nacional de Madrid del 1897, i que pot haver influït en importants obres posteriors de Josep Llimona

Format a Bolonya i deixeble de Giulio Romano, amb qui collaborà en els frescs del Palazzo del Te a Màntua 1526-30, desenvolupà la seva activitat principalment a França, on fou cridat per Francesc I 1531 Juntament amb Rosso Fiorentino i sol, després de la mort d’aquell 1540, dirigí les obres i la decoració de les estances del castell de Fontainebleau i projectà la capella funerària dels Valois a Saint-Denis Autor de nombrosos dibuixos sobre temes de l’antiguitat i de cartons per a tapissos, la seva influència fou decisiva en el desenvolupament de l’escola de Fontainebleau

Fill de Clotari II, fou proclamat rei d’Austràsia vers el 623, sota la regència de Pipí de Landen i del bisbe de Metz S'annexà Borgonya i Nèustria el 629 i Aquitània el 632 Aturà la descomposició del regne i reformà la justícia, les finances, el comerç i l’Església Establí la capital a París, dominà les revoltes internes i sotmeté gascons i bretons 638

Duc de Montmorency Lluità en les guerres d’Itàlia al costat de Francesc I de França, fou fet presoner a Pavia 1525 i participà en les negociacions del tractat de Madrid 1526 Governador del Llenguadoc, defensà la Provença contra l’emperador Carles V Durant el regnat d’Enric II de França fou fet presoner a Saint-Quentin 1557 i aconsellà el tractat de pau de Cateau-Cambrésis 1559 Regnant Carles IX de França formà part del triumvirat catòlic 1561, i en la lluita contra els hugonots fou fet presoner a Dreux 1562, però fou alliberat l’any següent Morí dirigint l’exèrcit catòlic a Saint-Denis…