Resultats de la cerca
Es mostren 1028 resultats
lliga del Peloponès
Història
Nom donat a l’aliança que, els últims anys del s VI aC, Esparta formà amb la resta dels estats del Peloponès, a excepció de la llunyana i tranquil·la Acaia i de la seva enemiga tradicional, Argos.
Els estats que formaven part d’aquesta lliga estaven vinculats a Esparta, però eren lliures entre ells Els espartans es comprometeren a respectar les fronteres de llurs aliats en canvi que aquests no intervinguessin en els problemes interns de Lacedemònia, és a dir, en les freqüents i greus rebellions dels ilotes messènics La lliga del Peloponès, que fou en tot moment un instrument polític eficaç i perdurable, es mantingué fins al triomf militar d’Epaminondes sobre Esparta l’any 371 aC
Miquel Puigserver i Llabrés
Literatura catalana
Escriptor.
Publicà el volum Records de nostra terra 1928, però la seva aportació més important és en el camp teatral hom el pot considerar com a representant del teatre costumista de caire pagès Amb una tècnica senzilla, però eficaç, aconseguí un èxit notable de públic Estrenà Es metge nou 1930, publicada el 1951, la seva obra més famosa, L’amo en Sion 1932, En Tomeu de Sa Drassana 1931, publicada el mateix any, Una i oli 1934 i El pobre milionari 1935
,
Claude Autant-Lara
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic francès.
Decorador per a Marcel L’Herbier i Jean Renoir 1919-26 i ajudant de René Clair, es vinculà a la darrera avantguarda El seu art revulsiu, moral i eficaç, sabé alternar la dignitat amb la denúncia Entre les seves realitzacions destaquen Douce 1943, Le diable au corps 1946, Occupe-toi d’Amélie 1949, L’auberge rouge 1952, Le rouge et le noir 1954, Marguerite de la nuit 1955, adaptació del Faust, La traversée de Paris 1956, La Chartreuse de Parme 1969 i Lucien Leuwen 1974
El que cal saber de la poliomielitis
Patologia humana
La poliomielitis és una malaltia infectivocontagiosa d’origen víric molt poc freqüent al nostre medi, on la majoria de les persones són immunes pel fet que han estat vaccinades En la majoria dels casos és asimptomàtica i benigna, tot i que en una proporció molt petita pot ésser causa de mort o deixar seqüeles invalidants en forma de paràlisi d’una extremitat o més d’una L’única mesura profilàctica eficaç és la vaccinació sistemàtica, que continua essent imprescindible tot i la baixa incidència de la malaltia
tifus epidèmic
Patologia humana
Malaltia infecciosa aguda de declaració obligatòria internacional i de caràcter epidèmic en les èpoques de fam i misèria, causada per Rickettsia prowazekii i transmesa a l’home per la femta dels polls del cos.
Després d’un període d’incubació de 14 dies apareix febre, cefalàlgia i esgarrifances, malestar i prostració Al cinquè dia apareix una erupció cutània generalitzada de tipus macular rosat, amb deliris, espasticitat, estupor progressiu i coma Les principals complicacions són respiratòries broncopneumònies, circulatòries miocarditis, arteritis, etc i nervioses La diagnosi és feta per la clínica i per l’aïllament de Rickettsia a la sang i les proves serològiques reacció de Weil-Félix El pronòstic varia segons l’edat és més benigne en els infants El tractament amb antibiòtics d’ample espectre és…
sistema parasimpàtic
Biologia
Zoologia
Part del sistema nerviós vegetatiu que, juntament amb el simpàtic, regula l’activitat automàtica dels aparells digestiu i circulatori, de tota la musculatura llisa, de les glàndules de secreció, de l’aparell uro-genital, del metabolisme, etc., no solament excitant o inhibint les distintes funcions implicades en ells, sinó també procurant la col·laboració harmònica dels diversos òrgans.
Les fibres nervioses perifèriques procedeixen dels nuclis del mesencèfal, del bulb raquidi i de la medulla espinal, dorsal i sacra La part cranial innerva l’esfínter pupillar, les glàndules salivals, la mucosa faríngia i, a través del nervi vague, el cor, els bronquis, l’estómac i el tub digestiu i altres vísceres abdominals La porció sacra innerva la bufeta, el recte i els òrgans genitals Així com el sistema simpàtic activa el cos, el parasimpàtic actua afavorint el restabliment i l’economia de les energies procura una digestió eficaç, el son profund, etc
bioplaguicida
Agronomia
Dit del producte biològic emprat per a combatre diverses malalties o paràsits de les plantes cultivades.
La lluita biològica ha emprat tradicionalment insectes depredadors d’altres insectes Actualment s’utilitzen diversos microorganismes contra fongs i insectes, que s’apliquen en solucions aquoses com en els pesticides tradicionals El més popular és el bacteri Bacillus thuringensis , BT, que s’ha mostrat eficaç en la lluita contra diversos problemes, tot i que darrerament s’ha vist envoltat de certa polèmica, perquè ha estat emprat en enginyeria genètica per a introduir gens de resistència als atacs d’insectes en diversos conreus com el blat de moro o el cotó
Conferència de Rectors d’Universitats Espanyoles
Associació d’àmbit estatal sense ànim de lucre.
Fou constituïda al desembre del 1994 i formada per les universitats públiques i privades espanyoles associades a l’empara de la llei 161/64, de 24 de desembre, i de les normes complementàries del decret 1440/65, de 20 de maig Té com a objectius potenciar actuacions sobre la promoció, la gestió i el desenvolupament de l’educació superior i la investigació universitària, fomentar la cooperació de les universitats espanyoles entre elles i amb institucions anàlogues estrangeres, i intercanviar informació, promoure estudis, informes i recomanacions per a obtenir una millor i més eficaç…
Domènec Forcadell
Història
Guerriller carlí.
Fou voluntari reialista els anys 1820-23 a les ordres de Romà Chambó, i assolí el grau de tinent En 1833-40 lluità a les ordres de Ramon Cabrera, del qual fou collaborador eficaç al Maestrat El 1837 féu una expedició per terres de Múrcia i ocupà breument Oriola Exiliat a la fi de la primera guerra Carlina, reprengué les armes en la segona, i intentà de revoltar el Maestrat, sense èxit Pel maig del 1848 assolí la victòria de Sant Jaume de Frontanyà Berguedà Hagué d’exiliar-se a la fi de la guerra
Manuel Rodríguez Erdoiza
Història
Independentista xilè.
Ocupà les secretaries de guerra, governació i finances 1811-14 amb el govern Carrera Tinent coronel, organitzà l’esquadró d’hússars de la mort i participà en la batalla de Rancagua 1814 Més tard organitzà una eficaç guerrilla antireialista a Colchagua i collaborà amb el general José de San Martín i en la defensa de Santiago després del desastre de Cancha Rayada 1818 Es distingí en la batalla de Maipú, però Bernardo O'Higgins, gelós del seu prestigi, el féu detenir i possiblement assassinar És un dels màxims herois de l’epopeia xilena
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina