Resultats de la cerca

Inicialment enemic de Mahoma, es convertí a l’islam el 630 Durant el califat d’Omar emprengué la conquesta d’Egipte, derrotà l’exèrcit bizantí a Heliòpolis 640, i entrà a Alexandria el 642 Constituït governador d’Egipte, fou deposat i exiliat pel califa ‘Uṯmān Més tard intervingué a Aḏruh a favor de Mu'awiyya com a àrbitre de les discussions hagudes entre aquest i Alí per a aconseguir el califat vacant Guanyada la causa de Mu'awiyya, restà governador d’Egipte 658 i morí quan havia ja començat la conquesta de les places nord-africanes

Ordenat de sacerdot el 1700, exercí la cura pastoral a l’hospital de Potiers, on fundà 1703, juntament amb Marie Louise Trichet, la congregació de les filles de la Saviesa Emprengué més tard una gran tasca d’evangelització per la Bretanya, la Normandia, el Poitou i altres regions i fundà la congregació missionera anomenada Companyia de Maria, els membres de la qual foren coneguts més tard també amb el nom de montfortians Escriví obres de pietat, sobretot un Traité de la vraie dévotion à la Sainte Vierge Fou canonitzat el 1947 La seva festa se celebra el 28 d'abril

Començà com a pianista a les sales de cinema mut Participà en els inicis del jazz instrumental francès, es decantà pel violí i esdevingué aviat un dels músics de jazz més destacats L’any 1934, amb Django Reinhardt, creà el quintet Hot Club de France, que fou una veritable revolució mundial A la mort de Reinhardt 1953, emprengué una carrera brillant com a solista i creà un estil propi Enregistrà molts discs, alguns amb primeres figures del jazz i també amb YMenuhin Escriví les memòries Mon violon pour tout bagage 1992 Fou guardonat amb la Legió d’Honor francesa

Era senyor de Melons Fou quatre vegades paer en cap Dotà l’hospital de Santa Maria de Lleida amb 600 ducats de renda Cooperà amb el bisbe Antoni Agustí en el redreç de la universitat Es destacà en la lluita contra el bandolerisme, contribuí a la fundació de la Taula de Canvi de la Paeria i emprengué nombroses obres d’urbanització Hom degué a les seves gestions la installació a Lleida de la Companyia de Jesús, amb el seu collegi de gramàtica i d’humanitats Encara es conserva a la façana de la seva casa una làpida romana collocada per ell

Fou alumne de l’Acadèmia de Santa Cecília de Roma Començà la seva carrera com a flautista solista de l’Orquestra Simfònica de la RAI de Roma i ben aviat emprengué gires per Itàlia i Europa amb un repertori molt ampli, encara que demostrà una afinitat particular per la música barroca i la del segle XX Molts compositors, especialment italians, com Berio, Maderna, Nono o Petrassi, li dedicaren algunes obres Fou professor de l’Acadèmia de Santa Cecília, així com dels Cursos d’Estiu de Darmstadt i de l’Acadèmia Sibelius de Hèlsinki Entre les obres que enregistrà sobresurten els…

Es caracteritzà per mesclar el blues enèrgic i el rock en unes melodies sinistres, cantades per la veu profunda del poeta i filòsof Morrison El 1967 feren el primer disc, The Doors , ple del lirisme autodestructiu i tortuós de Morrison Les seves actuacions es consideraven escandaloses i després de set discos, on destacaren Morrison Hotel 1970 i LA Woman 1971, Morrison es traslladà a París, on morí d’un atac de cor i esdevingué un mite del rock El grup es mantingué fins el 1973, any en què cada component emprengué la seva carrera en solitari Bibliografia Complement bibliogràfic…

Del 1988 al 1993 fou directiu al seu país de la multinacional petroliera ESSO En 1994-99 fou cap del cos de la Policia Nacional Civil i emprengué una activa lluita contra el narcotràfic L’any 2000 fou escollit diputat per l’Aliança Republicana Nacionalista ARENA, un dels fundadors de la qual fou el seu germà Roberto Viceministre de Seguretat Ciutadana 2004-05, l’any 2006 tornà a ésser nomenat director de la policia El 2008 fou nomenat president del seu partit Candidat a les eleccions presidencials del març del 2009, fou derrotat per Carlos Mauricio Funes Cartagena, del Front…

Es formà a Roma amb Carlo Fontana Tornà a Àustria, on desplaçà de càrrecs públics arquitectes italians, tradicionalment més ben considerats que els locals Després d’una etapa borrominiana, exemplificada en diverses esglésies de Salzburg, assolí l’estil més personal cap al 1715, amb un barroc classicitzant que té el màxim exponent en la Karlskirche de Viena 1716-29, el projecte de la qual aconseguí d’imposar pel damunt del de Ferdinando Galli Bibiena Fou ennoblit per Josep I El seu fill Joseph Emmanuel Fischer von Erlach Viena 1693 — 1742 prosseguí obres del pare, com la Hofbibliothek de…

Diputat del partit conservador des del 1872, fou ministre de governació 1885, de gràcia i justícia 1890 i d’hisenda 1899 i 1902 i president del consell de ministres 1903 i 1905 Al ministeri d’hisenda emprengué una política de sanejament financer després del desastre colonial del 1898, mitjançant la llei de pressuposts de 1889-1900, que preveia, entre altres mesures, la suspensió de l’amortització del deute públic i l’aplicació de l’impost d’utilitats Del 1900 al 1909, malgrat les crítiques que suscità el seu projecte i els disturbis que provocà el Tancament de Caixes , els…

Signà documents comtals del 1139 al 1162, que fou testimoni del testament del comte Intervingué activament en la reconquesta del Priorat juntament amb els germans Ponç i Ramon de Cervera i amb Arbert de Castellvell El 1149 signà la carta de poblament de Tarragona El 1153 emprengué la reconquesta de Siurana, féu el repartiment del seu territori i en fou nomenat castlà i governador, successivament Delimità aquest territori 1154 a base de les informacions dels musulmans emigrats a Tortosa i a València El mateix 1154 l’arquebisbe de Tarragona Bernat de Tort li cedí en feu dos terços…