Resultats de la cerca

Jugà en l’equip d’Educación y Descanso de l’empresa Fills de Francisco Sans a les ordres d’Eduardo Kucharski, que l’incorporà al Club Esportiu Laietà, on jugà fins al final de la dècada de 1950 Els darrers anys compaginà el joc amb la tasca de directiu Fou el responsable de la cerca d’uns terrenys per a les noves installacions del Laietà, que foren inaugurades el 1967 al barri de les Corts El 1973 entrà a la junta de la Federació Catalana de Basquetbol FCBQ, que presidí 1985-2010 Durant el seu mandat es creà el centre formatiu femení Segle XXI, juntament amb la Federació Espanyola de…

Format a les files del CN Montjuïc, hi milità tota la seva carrera Aconseguí cinc títols de Lliga 1977, 1978, 1979, 1984, 1985 i fou subcampió de la Recopa d’Europa 1982 Fou campió d’Europa júnior 1980 Ha estat vicepresident 1998-2007 i president des del 2009 de la Federació Catalana de Natació , i directiu i vicepresident primer des del 2016 de la Reial Federació Espanyola de Natació Des del 2009 forma part de la junta directiva de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya, de la qual és vicepresident des del 2013

Fou campió de Catalunya de marxa atlètica de 10 km en pista 1943 i de 30 km en ruta 1942, 1943, 1949, 1950 marxa en pista En els Campionats d’Espanya assolí el títol de 10 km 1943 i de 50 km 1946, 1947, 1948, 1950 En aquest període també establí els rècords espanyols de 20000 m i de 30 km marxa en pista 1943 i tres vegades el de 50 km en ruta 1948 Disputà la prova dels 50 km en els Jocs Olímpics de Londres 1948 Rebé la medalla d’or de la ciutat de Manresa al mèrit esportiu El Club Atlètic Manresa li dedicà un monument al peu del Congost 1982 i instaurà una prova atlètica amb el seu nom 1961-…

Membre del Tir Esportiu de Barcelona, guanyà el Campionat d’Espanya i de Catalunya per equips en diverses ocasions Fou campió de Catalunya en carrabina d’aire 1999 i carrabina 3 × 40 2001 Disputà els Jocs Olímpics de Barcelona 1992, diversos Campionats del Món i la Copa del Món 1991, en què aconseguí la medalla de plata en carrabina Formà part del cos tècnic de la federació catalana i l’espanyola de tir olímpic Fou seleccionador espanyol júnior

Assolí quatre cops el Campionat d’Espanya de culturisme 1973, 1975, 1980, 1983 i una vegada el d’aixecament amb potència 1974 Obtingué tres vegades el títol de campió de Catalunya de fisioculturisme 1972, 1973, 1975 El 2001 ocupà el càrrec de president de la Federació Catalana de Físic Culturisme i el 2002 es convertí en membre de ple dret de la Unió Internacional de Body Building Natural Compaginà les tasques federatives amb la direcció del Gimnàs Atenea de Barcelona Fou guardonat amb la insígnia d’or del premi president Companys 2008 Fou subcampió mundial 1997, 1999 i campió d’Europa 2000…

Fou el primer navegant de l’Estat espanyol que participà en l’OSTAR 1976, regata que creua l’Atlàntic entre Plymouth i Newport, amb el Castañuela , i en la Parmelia Race 1979 amb el veler Ilusion , un recorregut d’11300 milles entre Plymouth i Freemantle amb escala a Ciutat del CapEl 1977-78 participà en la regata que fa la volta al mónWhitbread a bord del vaixell italià B&B Italia Ha estat campió de Catalunya de creuers i tres vegades campió d’Espanya Presidí la Reial Associació Nacional de Creuers espanyola i la Divisió de Vaixells d’Època Publicà Regata transatlántica en solitario…

Els seus inicis en el món de l’esquí de fons foren al Club Muntanyenc Barcelonès i l’any 1932 es feu soci del Centre Excursionista de Catalunya El 1929 guanyà el Trofeu Weyermann d’esquí de fons L’any 1930 es proclamà campió de Catalunya de la mateixa modalitat i, l’any següent, subcampió També guanyà la medalla d’argent a la Copa de la Generalitat de Catalunya per equips, ja amb el CEC 1932, i quedà tercer classificat del Concurs Internacional la Molina de Fons 1934 A la dècada de 1930 esdevingué seleccionador de l’equip espanyol d’esquí i president de la Secció d’Esquí del CEC 1947-48 També…

Intervingué en la conquesta de Toledo 1085, i es casà, vers el 1094, amb Teresa, filla illegítima d’Alfons VI de Lleó, el qual cedí a ambdós el govern del comtat de Portugal Els almoràvits li arrabassaren Lisboa, Sintra i Santarém Concedí furs a Coïmbra i Guimarães, i fou el pare del primer rei de Portugal, Alfons I

Emigrà de Catalunya de jove i s’establí als Estats Units d’Amèrica És considerat el primer navegant en solitari català, ja que el 1930 creuà l’Atlàntic amb el veler Evalú acompanyat de la seva dona i la seva filla Sortí de Boston el 10 de juliol i arribà a Barcelona el 5 d’octubre, on fou rebut per una gran multitud El 1931 es publicà la seva aventura en dues edicions en català amb el títol Boston-Barcelona i en castellà amb el de La gesta del Evalú

Mestre de l’orde de Sant Jaume de l’Espasa 1409 i comte d’Alburquerque, Joan II de Castella el creà duc de Villena 1420, i el seu germà Alfons el Magnànim li donà 1436 el comtat d’Empúries, Sogorb, la Vall d’Uixó i la Serra d’Eslida, i el 1438, Paterna, Benaguasil i la Pobla de Vallbona El 1420, després d’apoderar-se per la força del jove rei Joan II de Castella a Tordesillas, prengué el govern efectiu de Castella i es casà amb Caterina, germana del rei Aquest, però, aconseguí de fugir amb l’ajuda del seu privat Álvaro de Luna El 1422, Enric, acusat de complicitat amb el rei de…