Resultats de la cerca

El seu nom veritable era Tísies La seva poesia, liricocoral, s’aproxima al gènere èpic a través de l’ús dels temes mítics Aquest caràcter tenen La caiguda de Troia i Retorns L' Orestea té un caire epicotràgic Al cicle tebà pertanyen l' Erifila i l' Europea Hèracles és el protagonista de la Gerioneida i de Cèrber D’altres obres Palinòdia, Helena i Els jocs en honor de Pèlies

Hom en troba ja testimonis al segle VI Els pobles eslaus conrearen especialment la cançó en els aspectes èpic, familiar i religiós Les seves característiques són força rítmica, melodia limitada i diatònica i estructura formal molt simple A l’edat moderna la música culta imità l’estil de l’Occident europeu, però al segle XIX s’orientà cap a la música popular, actitud en la qual destacà la música russa

Residí alguns anys a Alemanya, en camps de refugiats, i passà finalment als EUA, on morí al cap de poc temps Membre del grup futurista Siuru, escriví una vintena de reculls, de contingut líric o èpic, on canta amb una particular eficàcia l’amor sensual i les glòries i els sofriments del seu país La seva obra caldal, Ränikivi 1925, és de tema patriòtic Escriví també alguns drames històrics

El 945 atacà Constantinoble i obtingué de l’emperador Romà I Lecapè un tractat de comerç molt avantatjós, però a la tardor del mateix any fou vençut i fet presoner pels drevlians, a mans dels quals morí torturat Ígor és el protagonista del poema èpic anònim del s XII Slovo o polku Igoreve ‘Cançó de la tropa d’Ígor’ i també de l’òpera Kniaz’ Igor' ‘El príncep Ígor’ de Borodin

Estudià arts escèniques a la Universitat de Nova York Entre les seves obres destaquen A Bright Room called Day 1985, Hydriotaphia 1987, The Illusion 1988, versió de L’illusion comique , de Corneille, Widows 1991, adaptació de l’obra homònima d’Ariel Dorfman, i el díptic èpic Angels in America , subtitulat “A gay fantasia on national themes” i compost de dues parts Millenium Approaches 1991 i Perestroika 1992, obra que s’ha comparat a Faust o a Peer Gynt , i ha estat considerada com la més ambiciosa de l’última dècada dels noranta als EUA, una crua reflexió sobre les pors i els anhels del…

Format a Barcelona, a l’acadèmia Trias i amb Modest Urgell Féu algunes obres dins un simbolisme místic Trànsit , 1896 basat en Guimerà i presentat a l’Exposició de Belles Arts de Barcelona d’aquell any, però aviat adoptà el seu característic to èpic i germanitzant Fantasia nietzcheana , 1901 i la seva exposició individual a la Sala Parés 1903 provocà controvèrsies El 1904 s’integrà a l’Associació de Pintors i Escultors Catalans, i l’any següent illustrà L’Atlàntida de Verdaguer, amb un estil voluptuós i èpic, en el qual s’evidenciaven certes influències japonitzants El 1906…

Poeta èpic de línia barroca, a l' Arauco domado 1596 insisteix en el tema tractat èpicament per Ade Ercilla y Zúñiga, la lluita entre els indis araucans i els espanyols, però s’apartà encara més dels fets reals en poetitzar-los, alhora que intensificà l’ús de tot possible recurs estilístic a la manera de Góngora i aconseguí un cert lirisme A El Vasauro 1635 i a Ignacio de Catabria 1639 es mostra decididament gongorí

Fou jugadora de l’EPIC de Terrassa, el Club Tennis Barcino i el Club de 7 a 9 Guanyà dos cops el Campionat d’Espanya per equips amb el CT Barcino 1983, 1984 i fou subcampiona amb el 7 a 9 1987 En els Campionats de Catalunya, guanyà tres cops el títol de dobles, dos amb Anna Maria Godes 1983, 1985 i un amb Núria Sapés 1986 Participà en un Mundial 1982

Aquesta paraula sol anar tot sovint acompanyada de diverses determinacions poeta líric, poeta èpic, poeta satíric, poeta romàntic que indiquen el gènere o l’escola que caracteritzen l’essencial de l’estil de cada autor S'oposa a versificador, que designa l’habilitat tècnica mentre que el mot poeta tendeix a incloure en el seu significat, ultra la creació absoluta poeta , de ποιητἠς, vol dir ‘creador’, la possessió de la força del sentiment i la robustesa de la fantasia

Format al Tennis Taula Tona, també jugà a l’Orfeó Gracienc, l’Epic de Terrassa, el Bagà, el Centre Esportiu i Recreatiu l’Escala i el Tramuntana de Figueres Fou campió de Catalunya individual 2003, 2004, 2005, de dobles 1999, 2000, 2001, 2007, 2009, dobles mixtos 1997 i per equips amb el Bagà 1998 i el CER l’Escala 2000 Fou campió d’Espanya infantil i juvenil i participà en dos Campionats d’Europa juvenils 1997, 1998