Resultats de la cerca
Es mostren 842 resultats
anacard
Química
Exsudat de l’escorça de l’anacard.
Goma dura, de color groc bru, parcialment soluble en aigua, d’aplicacions diverses tintes, insecticides, farmàcia, vernissos, enquadernacions
hamamelis
Botànica
Jardineria
Gènere d’arbusts o petits arbres caducifolis, de la família de les hamamelidàcies, de fulles ovals crenades i de flors grogues que provenen de l’Amèrica del Nord i de l’Extrem Orient i que són plantats com a ornamentals.
Les fulles i l’escorça tenen aplicacions en farmàcia i en cosmètica
sistema extrapiramidal
Anatomia animal
Complex situat al cervell i format per uns nuclis grisos motors i per fibres nervioses aferents i eferents.
Es troba a les regions subtalàmiques i per sota de l’escorça cerebral
acalcúlia
Patologia humana
Pèrdua de l’aptitud de reconèixer o de formar xifres i símbols aritmètics i de la capacitat per a efectuar càlculs numèrics.
S'associa sovint a trastorns afàsics És segurament ocasionada per lesions de l’escorça cerebral
fràngula
Botànica
Arbust alt, caducifoli, de la família de les ramnàcies, de fulles ovades i esparses, flors verdoses i axil·lars i fruits arrodonits i negres a la maturitat.
Centreeuropeu, es fa en llocs humits de la muntanya mitjana La seva escorça té propietats purgants
Catarqueà
Geologia
Unitat geocronològica (però no cronoestratigràfica) situada sobre l’Arqueà i que, amb categoria d’era, fa referència a tot l’espai de temps transcorregut des de la formació o individualització de la Terra, com a planeta, fins a la primera roca arqueana, la més antiga fins ara trobada dins el registre de les datacions radiocronomètriques.
Es tracta, doncs, d’una unitat de temps de la qual, per exclusió, no ha romàs cap testimoni El lapse de temps del Catarqueà pot ésser de 800 milions d’anys dels -4,6 Ga als 3,8 Ga, essent 1 Ga= 10 9 anys El Catarqueà representa tots els anomenats temps pregeològics , d’una Terra en formació i en diferenciació geoquímica, a la qual després s’hi genera la primera escorça i les primeres segregacions siàliques que haurien format els protocontinents Aquesta escorça hauria pogut ésser reabsorbida per uns efectes de subducció, potser molt més actius que els d’ara, però de mecanisme semblant aquesta…
acres
Acres
Mokkie (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Arbre perennifoli, de la família de les sapotàcies, de l’Amèrica tropical de fruits bruns i comestibles.
El làtex que hom obté d’incisions practicades a l’escorça serveix per a fabricar el xiclet
La tectònica global o tectònica de plaques
La serralada de l’Himàlaia, a la fotografia en visió de satèllit, és una de les unitats fisiogràfiques més sobresortints de la Terra Com les altres unitats, l’Himàlaia és el resultat de l’acció de processos diversos —sedimentaris, volcànics i magmàtics d’altres tipus, de plegament i fracturació, d’erosió, i encara d’altres— desenvolupats al llarg de milions d’anys Tots aquests processos són interrelacionats, i avui hom disposa d’un cos doctrinal coherent i sòlidament fonamentat que explica els processos geològics més importants i les seves relacions la tectònica de plaques L’Himàlaia és el…
aparell sensorial
Biologia
Conjunt d’estructures encarregades de la recepció, la transmissió i la integració de les sensacions (tàctils, visuals, auditives, etc).
Comprèn els receptors nerviosos, els nervis sensitius aferents i l’escorça cerebral, on l’estímul percebut és convertit en sensació
ofiolita
Mineralogia i petrografia
Seqüència de roques ígnies bàsiques i ultrabàsiques (peridotites, gabres, basalts) molt deformades i metamorfitzades que es troben als cinturons orogènics.
Actualment els complexos ofiolítics s’interpreten com a fragments d’escorça oceànica i del mantell superior emplaçats tectònicament als marges continentals