Resultats de la cerca
Es mostren 386 resultats
regne llatí de Jerusalem
Història
Estat cristià fundat a Jerusalem després de la presa d’aquesta ciutat durant la primera croada (1099).
Jofré de Bouillon no acceptà la dignitat, perquè es negava a “portar corona d’or on Crist l’havia portada d’espines”, i s’autodenominà defensor del Sant Sepulcre Però, en morir aquest l’any següent, el seu germà Balduí I de Jerusalem 1100-18, que era comte d’Edessa, es féu coronar rei El regne de Jerusalem fou organitzat segons els cànons feudals europeus N'eren feudataris el comtat d’Edessa 1097, els principats d’Antioquia 1098 i Tiberíades 1100 i el comtat de Trípoli 1109, que aviat es dividiren en centenars de petits territoris feudals Bé que el rei era elegit pel consell feudal, exercia…
Els centracàntids: xucles i afins
Les xucles són centracàntids de costums gregaris, força comuns a tota la nostra plataforma continental La xucla vera Spicara maena , a dalt, es coneix perquè té el cos més alt i la coloració verdosa amb tot de petites taquetes blaves La xucla blanca S smaris , a baix, en canvi, és més pàllida i de cos més fusiforme Els individus de totes dues espècies són femelles els primers anys d’ésser madurs i posteriorment, quan fan uns 15 cm, esdevenen mascles Jean-Georges Harmelin Els centracàntids, els peixos que popularment anomenem xucles, gerrets i gerles, s’assemblen força als espàrids, però se’…
Els pomadàsids: xerles
La família dels pomadàsids o dels hemúlids, com també ha estat anomenada, és integrada per espècies de cos oblong i comprimit lateralment, amb un perfil cefàlic més o menys convex Les escates són ctenoides i revesteixen tot el cap, fora de la regió que es troba davant el rostre, dels llavis i del mentó La boca és petita i generalment de llavis molsuts i el mentó té de dos a sis porus anteriors, de vegades seguits d’un solc mitjà Les dents són còniques i es distribueixen en bandes estretes a cada mandíbula, de manera que la sèrie externa és la més gran, però, en cap cas n’hi ha de…
Els bericiformes: mirall o peix rellotge
L’ordre dels bericiformes inclou en conjunt 12 famílies Només la dels traquíctids, amb un sol gènere i una espècie Hoplostethus mediterraneus , colonitza les nostres aigües Són peixos relativament afins als perciformes i, consegüentment, als teleostis superiors, però simultàniament també ofereixen alguns caràcters propis dels teleostis primitius D’entre les semblances més rellevants amb els teleostis superiors cal citar, a més de l’aspecte general, la presència de radis espinosos a les aletes dorsal, anal i pelvianes, com també la posició més o menys toràcica d’aquestes darreres tenen 18 o…
aromer hòrrid
Botànica
Arbust de la família de les mimosàcies, semblant a l’aromer, però d’espines més vigoroses.
Conreat com a ornamental
gasterosteïformes
Ictiologia
Ordre de peixos del grup dels actinopterigis de petites dimensions, amb el cos fusiforme i generalment proveït d’espines punxants davant l’aleta dorsal o de petites plaques òssies als costats, les quals espines formen una cuirassa.
Inclou diverses famílies amb nombroses espècies, generalment d’aigua dolça, notables pels seus hàbits de nidificació, entre les quals destaca l’espinós
Stephen Heller
Música
Pianista i compositor hongarès.
Vida Després d’estudiar amb Ferenc Bräuer a Pest, marxà a Viena per seguir treballant amb Carl Czerny i Anton Halm El 1828 feu el seu debut com a pianista a la capital austríaca amb un gran èxit, després del qual inicià una gira de concerts per Europa que durà dos anys i que acabà a Augsburg, on s’establí durant vuit anys Allí estudià composició amb el mestre de capella Hippolyte Chelard Les composicions d’aquesta època - lieder , la Introducció, variacions i finale , opus 6, i la Sonata en re menor per a piano- reberen crítiques molt favorables de R Schumann en el "Neue Zeitschrift für Musik…
Els poliplacòfors fòssils
Aspecte general extern d’un poliplacòfor A Detalls d’una valva intermèdia en visió ventral B i dorsal B’ i d’una valva terminal C Hom ha indicat en el dibuix 1 valva inicial, 2 cinturó marginal, 3 valva intermèdia, 4 quilla, 5 valva terminal, 6 sinus, 7 dents d’inserció, 8 laminetes suturals, 9 àrea central, 10 àrea lateral, 11 mucró Lluís Centelles, a partir de fonts diverses Hom ha considerat durant molt de temps que els poliplacòfors Polyplacophora pertanyien a la classe dels amfineures Amphineura , juntament amb els aplacòfors Aplacophora Tanmateix, alguns autors distingeixen…
Les dioscoreàcies
Família pantropical amb algunes espècies a les zones temperades, és clarament emparentada amb les esmilacàcies A la nostra flora, només n’hi tenim tres espècies, del total de més de 600 que comprèn La gran majoria de les dioscoreàcies són herbes perennes, correntment lianes, amb rizomes o tubercles ben desenvolupats Les fulles solen ser simples, esparses, generalment amples i cordades, algunes vegades lobulades, i amb la nervació reticulada Les flors, poc aparents, són hermafrodites o unisexuals, actinomorfes, axillars o en inflorescències espiciformes o paniculades El perigoni presenta sis…
paleoacantocèfals
Zoologia
Ordre d’acantocèfals que inclou espècies amb les espines de la regió cefàlica disposades en cercles concèntrics alternativament.
Els seus hostes definitius són aquàtics i abunden en el tub digestiu dels ocells marins
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina