Resultats de la cerca

Comprèn els departaments del Loira Atlàntic, Maine i Loira, Mayenne, Sarthe i Vendée La capital és Nantes S'estén al vessant SE del massís Armoricà, des dels turons de Normandia, al N, fins al Marais peitaví, al S, i entre les conques de París i Aquitània Correspon a les terres del baix Loira, amb el seu afluent, el Maine Presenta un paisatge de plana ondulada amb sòls foscs, que corresponen als esquists i gresos que formen el sòcol, bé que vers l’est els afloraments sedimentaris cretacis donen uns sòls clars El clima és d’influència atlàntica Els conreus són de cereals blat i…

Separa l’altiplà del Tibet S de la conca del Tarim N Es perllonga en orientació W-E, des del Pamir fins a Sichuan, a través del Quinghai L’altura principal és el mont Ūlugh Mūz 7 723 m Hi ha una gran reserva de recursos miners ferro, coure, or i zinc

El cim ocupat per una massa granítica d’edat posterior als esquists cambrians i precambrians metamòrfics de la zona és, amb els seus 2 465 m alt, el darrer dels grans cims d’aquesta carena des del coll de Siem 1 627 m alt continua vers llevant sense sobrepassar mai els 1 700 m Al vessant meridional es formen el torrent de Vall-llobre a la font de Fra Joan i el Ritort a les deus d’en Sitjar, afluents del Ter per l’esquerra el vessant septentrional limita la coma del Tec i, a l’est, amb un front de més de 1 200 m sobre el Tec, domina l’alt Vallespir els banys de la Presta i la…

S'inicia a les costes de la mar Negra, entre els ports de Burgas i Varna, a Bulgària, i s’estén en direcció EW al llarg de més de 300 km, amb una inflexió cap al NW Els Balcans fan de frontera entre Bulgària i Sèrbia i Montenegro i arriben fins al Danubi al pas de les Portes de Ferro, on s’enllacen amb els Alps de Transsilvània Els pics més alts són el Midžur 2168 m, el Vežen 2198 m i el Botev 2376 m Són constituïts per un nucli cristallí amb esquists i roques paleozoiques i intrusions volcàniques del carbonífer, recobert per una cobertora secundària i terciària afectada pel…

La part russa forma la república de Gorno-Altaj 92600 km 2 que depèn del kraj de l’Altai La seva altura mitjana és de 1500-1700 m, i la ratlla de les neus permanents és a 2040 m al vessant nord i a 2380 m al vessant sud La serralada és flanquejada a l’E i al SE pel gran altiplà de Mongòlia s’efectua gradualment la transició mitjançant d’altres altiplans més petits, com els d’Uköc 2400 m, Kak 2500 m i Suok 2600 m Té llacs importants, com l’Ubs-Nuur i Chobdo-Nuur La serralada d’Altai es pot dividir en dos conjunts que difereixen considerablement quant a formació geològica L’ Altai mongol o…

Pel seu caràcter més antic paleozoic i ja format en el plegament hercinià respecte al Cadí, constitueix en aquest sector el començament dels Pirineus axials a partir del coll de Pendís 1760 m alt, continuat per la Tosa d’Alp i el Puigllançada fins enllà de la collada de Toses Forma la divisòria entre les conques del Segre i del Llobregat Els nuclis orogràfics més destacats són el turó de Prat Agre 2017 m alt, el Moixeró 2089 m i el pla del Moixeró 2063 m, les penyes altes del Moixeró 2276 m, el serrat de la Miquela 2161 m, les Soquetes 2200 m i el coll de Jou 2000 m, on arriben els estreps de…

És flanquejat per dues puntes confoses de vegades amb la principal la punta de Gabarró , al sud-est, on hi ha el vèrtex geodèsic que porta el nom de Pica d’Estats 3114 m, i el pic Verdaguer , al nord-oest 3129 m, a ponent de la qual hi ha el pic de Sotllo 3072 m, divisòria de les valls de Cardós, al NW, i Ferrera, al SE, separat pel port de Sotllo És format per esquists grisos i compactes, metamorfosats per intrusions granítiques originadores d’uns nuclis de gneis Elevat pel plegament hercinià i fallat per l’alçament pirinenc terciari, l’acció posterior del glacialisme no hi…

Es produeix en llocs on la roca és fàcilment disgregable , especialment a la vora de la mar, on les roques reben l’acció de l’aigua salada o bé a les regions de clima àrid Fenòmens que poden produir l’alveolització són la condensació de gotes de rosada, l’acció del vent carregat de sorra i el glaç També hi collaboren fenòmens químics i bioquímics Aquestes cavitats alveolars s’engrandeixen i fins poden arribar a ésser habitables pels homes o pels ramats

Culmina a 773 m alt cim de Montnegre de Ponent i constitueix, així, el sector més alt de la Serralada El nom prové probablement del color fosc que presenta als llocs alts, tant pels materials geològics esquists silurians i calcàries devonianes, sobretot com pel color fosc de la vegetació predomini de l’alzinar Fora dels capçals predomina el sòcol granític, el mateix que, fora del paleozoic, apareix a la resta de la Serralada El clima és més plujós que als sectors meridionals uns 800 mm de mitjana anuals L’alzinar domina per damunt els 500 m alt, i per sota, en llocs adequats, les alzines…

El nom prové del comtat anglès de Devon, on fou molt estudiat En general, els límits superior i inferior són discordants Ha rebut també el nom de vell gres vermell old red sandstone pel fet que els gresos vermells són molt característics de la sèrie continental tipus Les sèries més importants són en les àrees corresponents a antics geosinclinals, on, per raó de llur antiguitat, són fallades, plegades i de vegades contenen intrusions ígnies Els sediments són constituïts per conglomerats, gresos, esquists i calcàries a les fàcies marines abunden les restes d’organismes Les…