Resultats de la cerca

Competí representant el Centre Gimnàstic Barcelonès Assolí el subcampionat de Catalunya 1965 Una lesió l’apartà de l’activitat esportiva i el 1967 inicià la seva activitat com a àrbitre Participà com a jutge en els Jocs Olímpics de Barcelona 1992 i d’Atlanta 1996 i també en diversos campionats mundials i europeus Entre els anys 1999 i 2005 ocupà la presidència de la Federació Catalana de Lluita El 2006 rebé la medalla campions que atorga la Unió de Federacions Esportives de Catalunya

Inaugurat com a annex de la setena Fira Internacional de Mostres de Barcelona, acollí institucions i entitats del foment del turisme d’arreu de Catalunya Tenia per objectiu la difusió i conservació de la bellesa natural i la riquesa arqueològica de Catalunya Hi destacà l’oficina de turisme de la Generalitat de Catalunya i, entre d’altres, hi participaren la Sociedad de Atracción de Forasteros, els sindicats d’iniciativa, la Unió Catalana de Federacions Esportives i la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya

Vinculat a l’atletisme, fou un dels fundadors del Catalunya Atlètic Club 1917 i de la secció d’atletisme del Futbol Club Barcelona 1915 Impulsà la creació de la cursa Jean Bouin 1920 Presidí les federacions catalana 1922 i espanyola d’atletisme 1927-33 Fou redactor en cap de La Jornada Deportiva 1921-25, i director de La Raza 1922 i Sports 1923 També treballà a L’Esport Català 1925-27 Participà en l’organització de l’Olimpíada Popular 1936

Resident a Catalunya des de la infància, fou un pioner del periodisme d’esports minoritaris, conegut especialment pels seus articles de beisbol publicats a les pàgines de Mundo Deportivo , del qual fou fundador Entre el 1932 i el 1976 fou redactor de Mundo Deportivo , La Vanguardia , El Correo Catalán , El Noticiero Universal i Tele-exprés Durant les dècades de 1960 i 1970 fou directiu de les federacions catalana i espanyola de beisbol Posteriorment formà part de la junta directiva l’Agrupación Española de Periodistas Deportivos

Els seus precedents es remunten a l’Associació de Lawn Tennis de Barcelona 1904, primera entitat de l’Estat espanyol a representar clubs en la Lawn Tennis Association i en la posterior Associació de Lawn Tennis d’Espanya 1909, que el 1935 passà a denominar-se Federació Espanyola de Tennis S’encarrega de la promoció, organització i coordinació del tennis a l’Estat espanyol i en formen part les diferents federacions territorials, com la catalana Des dels seus orígens té la seu a Barcelona

Fou fundada en la dècada de 1940 i desaparegué l’any 2006 a causa del tancament del Canòdrom de la Meridiana de Barcelona, darrer equipament on se centrà l’activitat de curses de llebrers Membre de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya, organitzà des del 1967, juntament amb la Federació Espanyola de Llebrers, el Gran Derby Llebrer També organitzà el Trofeu Amic Llebrer des del 1987 i el Premi Estiu des del 1993, celebrat al Canòdrom Pavelló i el Canòdrom de la Meridiana

Inclosa en el circuit de la Federació Internacional de Pitch and Putt, la primera edició tingué lloc al Pitch & Putt Barcelona-Teià i, posteriorment, a l’HCP1 Pitch & Putt 2008, al Pitch & Putt Lleida 2009, al Pitch & Putt Sant Cebrià 2010, al Mas Pagès Golf 2011 i al Lloret Papalús Pitch & Putt 2012 Disputada en categoria masculina i femenina, hi participen jugadors i jugadores de diverses associacions i federacions internacionals El català Marçal Moré ha guanyat el títol en tres ocasions 2008, 2011, 2012

Fou secretari general de la Federació Catalana de Lluita Com a periodista treballà des de l’any 1946 a Mundo Deportivo , on s’especialitzà principalment en gimnàstica, així com en judo i en lluita Cobrí diverses edicions dels Jocs Olímpics Rebé la medalla d’or de la Federació Catalana de Gimnàstica 1990 i la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1995 També fou guardonat amb la medalla de salvament marítim 1974 i amb vint-i-set premis estatals de premsa de diferents federacions

Centrà la seva carrera en la paràlisi cerebral Fou entrenador i coordinador del Club Esportiu Llars de l’Amistat Cheshire d’Alella 1990-2007 i director tècnic del Club Esportiu Esbonat i Amistat de Barcelona des del 2007 Fou també coordinador de projectes de la Fundació Catalana per a la Paràlisi Cerebral, tècnic i vicepresident de la Federació Catalana de Paràlisi Cerebral, i àrbitre i dirigent de les Federacions Catalana i Espanyola d’Esports de Paralítics Cerebrals És àrbitre internacional de boccia des del 1991

Soci del Centre Excursionista de Terrassa, el 1978 feu la primera ascensió al Kanchenjunga Central 8476m Participà en diverses expedicions ascensió hivernal amb esquís a l’Aconcagua 1980, primer intent català d’ascensió a l’Everest 1982, expedició al Nanga Parbat 1984 i les ascensions als pics Lenin i Comunisme 1984 i al Saipal 1985 Com a esquiador de muntanya representà les federacions catalana i espanyola en diverses competicions estatals i internacionals També participà en raids d’esports d’aventura Raiverd i Raid Gauloises Equador 98