Resultats de la cerca

Jugador del Club Tennis Barcino, arribà a ser campió del món júnior Fou quatre cops campió d’Espanya absolut i guanyà diversos torneigs internacionals de l’ATP Fou jugador de l’equip espanyol de Copa Davis La posició més alta que assolí en el rànquing de l’ATP Tour fou la 33 1985 Amb l’equip del club es proclamà diverses vegades campió d’Espanya, tres vegades campió d’Europa 1983, 1984, 1985 i una de la Copa Intercontinental 1983 És entrenador de la Bruguera Tennis Academy

S’inicià a la Joventut Atlètica de Barcelona JAB en arribar a Catalunya, a divuit anys Posteriorment passà al FC Barcelona de la mà de Gregorio Rojo Fou set cops campió de Catalunya de 10 000 m 1977, 1980, 1981, 1982, 1986, 1989, 1990, un de 5 000 m 1980 i un de marató 1988 Com a veterà acumulà més de 30 títols catalans i espanyols i pujà diversos cops als podis en els Campionats d’Europa i del Món

Jugà en la posició d’extrem esquerre Es formà en les categories de promoció del Futbol Club Barcelona Com a júnior aconseguí dos subcampionats del món 1987, 1989 amb la selecció espanyola Jugà al primer equip del FC Barcelona del 1986 al 1998 Formà part de l’anomenat Dream Team de l’handbol Acumulà un gran palmarès amb el Barça quatre Copes d’Europa 1991, 1996, 1997, 1998, dues Recopes 1994, 1995, una Supercopa d’Europa 1996, una Lliga dels Pirineus 1997, set Lligues espanyoles 1989-92, 1996, 1997, 1998, set Supercopes d’Espanya 1989-92, 1994, 1997, 1998, set Lligues catalanes 1988, 1991-95,…

Desenvolupà una part de la seva carrera a Catalunya Amb el CN Banyoles es proclamà campió d’Espanya en doble scull 1978, quatre amb timoner 1983, quatre sense timoner 1983, esquif 1984 i vuit amb timoner 1984 En l’àmbit internacional, participà en disset Campionats del Món i guanyà diverses medalles en diferents categories or en vuit amb timoner 1979 i dos sense timoner 1993 plata en vuit amb timoner 1977 i doble scull 1989 bronze en vuit amb timoner 1980, 1981, 1982, dos sense timoner 1985 i quatre sense timoner 1991 Disputà els Jocs Olímpics de Los Angeles 1984, on guanyà una medalla de…

Migcampista, fitxà pel Reial Club Deportiu Espanyol 1974-84 procedent del Saragossa Amb l’equip blanc-i-blau, disputà 264 partits Una vegada retirat, el mateix 1984, s’integrà a la secretaria tècnica del club El 2012 es feu càrrec de la presidència del Saragossa

Lateral esquerre, el 2000 passà a l’equip filial del Futbol Club Barcelona, on alternà partits amb el primer equip, amb el qual debutà a primera divisió a l’octubre del 2001 La temporada 2003-04 fou cedit a l’Albacete, i retornà al club blaugrana la temporada següent, al final de la qual signà contracte amb el Mallorca, on jugà tres temporades 2005-08 Posteriorment fitxà pel Sevilla Fou campió de Lliga amb el Barça 2005 i de Copa amb el Sevilla 2010 Internacional juvenil, dues vegades amb la selecció absoluta, es proclamà campió de l’Eurocopa amb la selecció espanyola 2008

Defensa lateral i central, provinent del Sevilla Fútbol Club arribà al Futbol Club Barcelona, on jugà dues temporades 1990-92, disputà 107 partits i marcà 1 gol Guanyà una Copa d’Europa 1992, dues Lligues 1991, 1992, una Supercopa d’Espanya 1991 i una Copa Generalitat 1991 L’estiu del 1992 fitxà pel Real Madrid i a mitjan temporada 1995-96 ingressà al Reial Club Deportiu Espanyol, amb el qual jugà fins el 2000-01, que es retirà Amb l’equip espanyolista disputà 123 partits de Lliga, marcà 2 gols i es proclamà campió de Copa del Rei 2000 i de la Copa Catalunya 1996, 1999 Fou vuit vegades…

Establert des de petit a Pallejà, fou segon al Trial de Reis de Dosrius 1970 Guanyà la medalla d’argent dels 6 dies de Trial d’Escòcia 1972 i el Campionat d’Espanya de trial en categoria 350 cc 1972 El 1973 competí en proves del Campionat d’Europa L’any 1974 fitxà per Ossa per desenvolupar nous prototips i el 1975 passà a Montesa, equip amb què guanyà tres Campionats d’Espanya de motocròs un de 250 cc 1976 i dos de 500 cc 1976, 1978 El 1980 pilotà pels equips Gilera, amb el qual fou subcampió de 125 cc, i Maico, amb el qual quedà tercer en 250 cc L’any 1981 fou subcampió estatal de les dues…

El seu nom va lligat a l’obra que l’ha fet famós La Celestina La seva vida és poc coneguda Per diferents documents hom sap que posseí una important biblioteca i fou batxiller en lleis, d’origen convers, fet que mai no negà, però també amb pretensions d' hidalguía Visqué des del 1517 a Talavera de la Reina, d’on fou durant poc temps batlle major

Collaborador de FJde Cisneros 1517, fou un dels redactors de les constitucions de la Universitat d’Alcalá Bisbe d’Elna 1529, d’Ourense 1530-32, d’Oviedo 1532-39, de Lleó 1539, de Sigüenza 1539-46 i de Sevilla 1546, es distingí també com a polític fou visitador de Navarra 1523 per tal d’urgir a l’obediència els seguidors del príncep de Viana en són testimoni les Ordenanzas del 1525 i president de la Chancillería de Valladolid 1535 i del Consejo Real 1539 Inquisidor general des del 1547, reprimí els grups protestants de Valladolid i Sevilla i publicà un exhaustiu Índice de libros prohibidos…