Resultats de la cerca
Es mostren 820 resultats
acord per quartes
Música
Acord format per quartes (per exemple: re, sol, do, fa?).
A partir de la teoria segons la qual els acords de la música tonal es formen per terceres sobreposades do-mi-sol-si s’ha format, per analogia, el fonament teòric d’aquests acords substituint la tercera per la quarta que pot ser justa, augmentada o disminuïda Ha estat utilitzat per autors com A Schönberg, A Skr’abin acord místic , P Hindemith i B Bartók
Johann Heinrich Alsted
Filosofia
Cristianisme
Filòsof i teòleg alemany.
Cercà el fonament de les ciències a la Bíblia i profetitzà la realització pròxima del regne de Déu a la terra Important representant del lullisme renaixentista alemany, interpretà l’art de Lull com l’instrument idoni per a arribar al saber universal, finalitat que es proposà en diverses obres de caire enciclopèdic Exposà les seves doctrines sobre Lull, fonamentalment a Clavis artis lullianae et verae logices 1609
substancialisme
Filosofia
Doctrina segons la qual tot el real és de caràcter substancial, és substància, o només és comprensible a partir de la noció de substància.
Segons el nombre de substàncies establertes com a fonament del real hom parla, respectivament, de monisme, dualisme i pluralisme Enfront del substancialisme —que no solament arriba a l’escolàstica, sinó que domina àdhuc tot el pensament modern i part del contemporani— hi ha doctrines com la del fenomenisme o la del funcionalisme que cerquen de superar-lo, bé que sovint no fan sinó revestir-lo només d’una aparença diferent
Friedrich Eduard Beneke
Filosofia
Psicologia
Filòsof i psicòleg alemany.
Professor a Berlín, Leipzig i Göttingen Fou influït per l’empirisme anglès, i considerà la psicologia com la ciència filosòfica fonamental tingué una influència considerable en psicologia i en pedagogia Escriví Erfahrungseelenlehre als Grundlage alles Wissens ‘Doctrina empírica de l’ànima com a fonament de tot saber’, 1820, Lehrbuch der Psychologie als Naturwissenschaft ‘Manual de psicologia com a ciència natural’, 1833 i Erziehungslehre ‘Teoria de l’educació’, 1835
Wilhelm Roscher
Economia
Economista alemany.
Professor a Göttingen i a Leipzig, pertangué juntament amb Knies i Hildebrand a la vella escola històrica , la qual utilitzà el mètode inductiu enfront de l’anàlisi deductiva de l’escola clàssica Les seves obres principals són System der Volkswirtschaft ‘Sistema d’economia popular’, 1854-94 i Grundriss zu Vorlesungen über die Staatswirtschaft nach geschichtlicher Methode ‘Fonament per al curs d’economia política, segons el mètode històric’, 1843
Sant Iscle (Arbúcies)
Art romànic
Aquesta capella és esmentada el 6 de febrer del 923, en què el bisbe de Girona, Guiu, la va sotmetre a l’església de Sant Quirze d’Arbúcies, amb motiu de la seva consagració No se’n coneix la situació com a hipòtesi, s’ha escrit que podia ésser el titular d’una primitiva església del castell de Montsoriu, bé que aquesta suposició no té cap fonament històric
Francesc Artau
Arts decoratives
Orfebre actiu a Girona als segles XIV i XV.
En 1389-90 formà part del consell municipal de Girona L’any 1416 féu les joies per a la coronació d’Alfons IV de Catalunya-Aragó És autor de la custòdia d’or de la seu gironina 1430-38, obra mestra de l’orfebreria gòtica catalana Hom li atribueix amb molt de fonament l’arqueta reliquiari de Sant Martirià, d’argent daurat Banyoles, antic monestir de Sant Esteve
persorció
Química
Acció i efecte de persorbir.
En la persorció els adsorbats poden ésser líquids o gasos, i el conjunt adsorbent-adsorbat es diferencia de les veritables dissolucions en la no-uniformitat del sistema La persorció és un fenomen reversible, regit per les dimensions relatives dels porus, de l’adsorbent i del diàmetre molecular de l’adsorbat Es presenta en moltes zeolites i en alguns tipus de carbons altament activats, i constitueix el fonament de l’acció dels tamisos moleculars
retroacció

Bucle de retroacció negativa en un regulador de boles o de Watt: el regulador s’oposa a tot canvi de la velocitat (senyal de sortida) obrint o tancnt la vàlvula (senyal d’entrada)
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Tecnologia
En un sistema qualsevol, acció d’aplicar una fracció del senyal de sortida novament a l’entrada per tal que actuï també sobre el sistema.
Un dels sistemes proveïts de retroacció, el servosistema, constitueix un tipus molt corrent d’automatisme En electrònica, hom aplica retroacció anomenada també reacció o realimentació en els amplificadors amb diverses finalitats pot ésser en fase o en oposició de fase La primera, o reacció positiva , és el fonament dels oscilladors la segona, anomenada negativa o contrareacció, millora les característiques dels amplificadors La retroacció intervé també en la regulació de diferents processos naturals biològics
diafonia
Música
Terme culte usat entre els segles IX i XII per a designar la polifonia a dues veus.
A partir del segle XIII aquest terme d’origen grec caigué en desús, tot i que fins al final de l’Edat Mitjana podia funcionar com a sinònim de discant, probable traducció llatina del terme grec, o de contrapunctus , és a dir, de polifonia en general De fet, Jehan des Murs ~1320 encara anomenà diafonia basilica en grec basis , ’base', ’fonament' l' organum duplum , que es caracteritzà pel seu tenor amb valors llargament mantinguts
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina