Resultats de la cerca
Es mostren 1723 resultats
Hans Theodor Bucherer
Química
Químic alemany, deixeble de Johannes Wislicenus.
Fou professor a la Technische Hochschule de Dresden i després a la de Munic i també treballà a la BASF Autor de recerques fonamentals en el camp dels colorants orgànics sintètics, és conegut sobretot per la reacció que porta el seu nom
reticle primitiu
Mineralogia i petrografia
Una de les funcions vectorials, representada per la lletra P, emprada per a expressar matemàticament la xarxa en la qual és fonamentat un edifici cristal·lí.
És donat per l’expressió següent P = m a + n b + p c , on m, n, p són nombres enters, i a , b , c vectors fonamentals, elegits com a eixos de coordenades, que hom pren com a unitats de longituds corresponents a la pròpia direcció
Declaració Universal dels Drets Humans

Declaració Universal dels Drets Humans
Dret
Document signat per l’assemblea de l’ONU, a París, el 1948, al qual s’han adherit gairebé tots els estats.
Compost d’un preàmbul i de 30 articles, reconeix el dret a la vida, a la llibertat, a la seguretat, a la lliure associació i a la resistència contra l’opressió, entre d’altres, com a drets fonamentals i irrenunciables de tota persona humana
centralisme democràtic
Política
Principi que inspira l’organització dels partits comunistes, que en condiciona la cohesió política i ideològica i impedeix la formació de fraccions o de tendències internes.
En són trets fonamentals la discussió de la problemàtica del partit a tots els graus, en particular, a la base, després de la qual les decisions preses pels òrgans centrals de decisió han d’ésser aplicades, un cop establertes, sense possibilitat d’ésser posades en qüestió
Ernst von Beling
Dret
Jurista alemany, professor a les universitats de Munic i Tübingen.
Contribuí a definir el concepte de delicte segons l’orientació tecnicojurídica que domina en el dret penal modern d’acord amb la teoria de la tipicitat És autor de Grundzüge des Strafrechts ‘Aspectes fonamentals del dret penal’, 1899, Die Lehre vom Verbrechen ‘Teoria del delicte’, 1906, etc
Theodor Lipps
Filosofia
Filòsof alemany.
Professor a Bonn, Breslau i Munic, la seva filosofia postula la psicologia com a base d’una reflexió filosòfica, bé que darrerament es decantà per la fenomenologia husserliana Escriví Die ethischen Grundfragen ‘Problemes ètics fonamentals’, 1902 i Leitfaden der Psychologie ‘Fil conductor de la psicologia’, 1903
William Alfred Fowler
Física
Físic nord-americà.
Es formà a la Universitat d’Ohio i a l’Institut de Tecnologia de Califòrnia, d’on fou professor Introduí avenços fonamentals en la teoria de la nucleosíntesi estellar, per la qual cosa li fou concedit el premi Nobel de física del 1983, compartit amb Subrahmanyan Chandrasekhar
Ludwig Aschoff
Metge alemany.
Professor de patologia a Friburg, on creà escola, és autor de treballs fonamentals sobre el sistema de conducció cardíaca i l’anatomia patològica de la tuberculosi i el reumatisme Les lesions histològiques més característiques del reumatisme són anomenades, a honor seu, nòduls d’Aschoff nòdul auriculoventricular
llibertats individuals
Dret
Conjunt dels drets reconeguts a tota persona com a fonamentals i inviolables en la constitució.
lleis de Mendel
Biologia
Lleis genètiques fonamentals formulades per J. Mendel com a resultat de nombrosos experiments amb vegetals.
Esquema illustratiu de la primera de les lleis de Mendel La primera llei de Mendel, o de la dominància , diu que hi ha una disjunció de les característiques en els híbrids Aquesta llei és anomenada actualment llei de la segregació gènica , o sia, que durant la meiosi es produeix la segregació o la disjunció dels allels d’un gen Mendel arribà a aquesta llei observant els resultats de molts encreuaments Per exemple, quan encreuava pesoleres de raça “gran” G amb pesoleres de raça “nana” g, en resultava una primera generació amb tots els individus de mida “gran” la característica “gran” hi és…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina