Resultats de la cerca
Es mostren 1566 resultats
lepidodendrals
Paleontologia
Botànica
Ordre de licopodiòpsids que visqueren a l’acabament de l’era primària en terrenys pantanosos.
Eren plantes que atenyien 30 m d’alçària, amb tiges ramificades dicotòmicament i amb fulles ligulars que, un cop caigudes, deixaven senyals romboidals, característics de les restes fòssils Eren heterospòriques, i llurs aparells esporífers formaven espigues al cap de les branques Els gèneres més importants són Lepidodendron i Sigillaria
gogynfeirdd
Història
Nom amb què hom coneix els bards de la cort dels prínceps de Gal·les, que tingueren el seu apogeu entre els ss XII i XIV.
Formaven un estament clarament definit en la societat gallesa, i entre ells s’establia una jerarquia de diversos graus d’acord amb el domini de recursos tècnics i formals, que requeria un llarg aprenentatge Llur poesia, que sovint tenia un acompanyament musical, consistia en cants patriòtics, religiosos o amorosos
ganiveter | ganivetera
Història
Menestral que fabricava ganivets.
A Barcelona constituïren un gremi propi amb els daguers des del 1512, i perdurà fins al s XIX A València eren units amb els daguers, els armers, els esmoladors i els forjadors d’armes blanques A Mallorca formaven part, amb els ferrers i altres metallúrgics, de la confraria de Sant Eloi
Mira-rosa
Poble
Poble del municipi dels Poblets (Marina Alta).
És a l’esquerra del riu Girona, aigua amunt de Setla i enfront de Miraflor Els tres pobles formaven una sola jurisdicció dins el Marquesat de Dénia i eren anomenats els Llocs L’església del Salvador depèn eclesiàsticament de la de Verger Lloc de moriscs, tenia 23 focs el 1609
arma petita
Militar
Tipus d’arma que pot ésser manipulada per una sola persona.
Si bé encara no hi ha una definició internacionalment acceptada sobre aquest terme, el Panell d’Experts Governamentals sobre Armes Lleugeres de les Nacions Unides establí que formaven part d’aquesta categoria el llistat de productes següent revòlvers i pistoles, rifles i carrabines, metralladores lleugeres, metralladores de calibre petit i rifles d’assalt
corder de viola
Oficis manuals
Menestral que fabricava cordes amb budells d’animals, especialment de moltons, que adquirien en els escorxadors i netejaven en tallers comuns, vora els recs, on hi havia els obradors.
Els gremis de corders de viola o corders de corda de viola practicaven un monopoli absolut per tal de controlar l’abastament de primera matèria Documentats a Barcelona ja el 1541, formaven confraria al segle XVII, amb ordinacions del 1649 Unes noves ordinacions, del 1784, foren suprimides el 1789 per llur caràcter monopolístic
Rin de la Carrasca

Vista de Rin de la Carrasca
© Carolina Latorre Canet
Despoblat
Despoblat situat a tramuntana del municipi d’Isàvena (Baixa Ribagorça), sobre els contraforts de la serra del Jordal.
Resten els murs de les dues cases que el formaven, Rin de Dalt i Rin de Baix, de l'església de Sant Vicenç, del segle XII, i d'un trull de vi A prop, hi ha una borda rehabilitada i una casa de nova construcció, vinculades a Rin de Dalt i Rin de Baix, respectivament
ball cerdà
Dansa i ball
Dansa popular, de caràcter cerimoniós, variant del ball pla, ballada principalment a les comarques pirinenques entre el Ripollès i el Pallars fins a èpoques recents, a les festes majors.
Presentava nombroses variants generalment les parelles formaven una rodona dins la qual el paborde o administrador de la confraria del sant iniciava la dansa amb la seva balladora, seguits per cada una de les parelles, executava el seu propi ball, fins a la ballada de conjunt final Sovint acabava amb un ritme molt precipitat
dissonància
Música
Qualitat d’alguns intervals o acords que produeixen un efecte subjectiu d’insatisfacció auditiva.
En l’harmonia tradicional havia d’anar seguida de la seva resolució Eren dissonants els intervals que no formaven part dels acords perfectes, mejors o menors, o de llurs inversions, els intervals de segona, els de sèptima i tots els augmentats o disminuïts En la música moderna la dissonància ha adquirit valor per ella mateixa
termes romanes de Caldes de Malavella
Estació termal romana de Caldes de Malavella (la Selva).
És coneguda a les fonts clàssiques amb el nom d' Aquae Voconiae Les restes arqueològiques, entorn d’una gran piscina central, formaven part d’un santuari ibèric que, en època romana, estava dedicat al déu Apollo Les installacions rebien l’aigua d’una font termal considerada sagrada i a la qual s’atribuïen propietats medicinals
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina