Resultats de la cerca
Es mostren 101 resultats
helícids
Malacologia
Família de mol·luscs gastròpodes de l’ordre dels estilomatòfors, amb la conquilla helicoide, generalment dextrorsa, el cap amb quatre tentacles cilíndrics i el peu allargat i ovalat.
Són hermafrodites insuficients Habiten en llocs humits, rics en vegetació, i són perjudicials per als conreus N'hi ha nombroses espècies repartides per tot el món Molt corrents als Països Catalans, hi són coneguts amb el nom de cargols
nudibranquis
Malacologia
Ordre de mol·luscs gastròpodes de la subclasse dels opistobranquis que es caracteritzen per la presència en el dors de papil·les de forma variable que funcionen com a brànquies externes.
Els adults no tenen conquilla i posseeixen un parell de tentacles bucals, que poden ésser reduïts, i un parell de tentacles cefàlics amb funcions olfactives La coloració d’aquests animals és molt variada i, sovint, d’una gran bellesa Habiten a la zona infralitoral de totes les mars, entre les algues Comprèn espècies fitòfagues i espècies depredadores
pulmonats
Malacologia
Subclasse de mol·luscs de la classe dels gastròpodes que comprèn individus que presenten una closca generalment espiralada, molt feble i prima, que a vegades pot fins i tot desaparèixer.
A la part anterior i dorsal del peu tenen dos parells de tentacles retràctils amb ulls sèssils o pedunculats ventralment hi ha la boca amb mandíbula còrnia i ràdula ripidoglòssica El tret més característic és l’òrgan respiratori, que és una cavitat formada per les parets del mantell i de la cavitat pallial, molt vascularitzades, i constitueix una mena de pulmó, que s’obre a l’exterior per un orifici contràctil pneumostoma El sistema nerviós és eutineural, a causa d’un escurçament de la comissura visceral L’excreció és efectuada mitjançant una formació típica l’òrgan de Bojanus L’aparell…
monotocardis
Malacologia
Ordre de mol·luscs gastròpodes de la subclasse dels prosobranquis, de conquilla generalment espiralada, que, per reducció dels òrgans del cantó dret, posseeixen solament una brànquia, una aurícula i un nefridi.
És un grup molt nombrós, principalment marí, que té, però, representants a les aigües dolces i terrestres Enclou espècies fitòfagues i depredadores Típicament són animals bentònics, encara que hi ha tot un subordre, el dels heteròpodes, d’animals planctònics
fissurel·la
Zoologia
Gènere de gastròpodes prosobranquis de l’ordre dels diotocardis, de la família dels fissurèl·lids, molt semblant a la pagellida, però amb un petit forat a l’àpex de la closca.
Habita sobre les roques de la zona litoral esquitxades per les ones És comuna als Països Catalans
ariònids
Malacologia
Família de mol·luscs gastròpodes pulmonats de l’ordre dels estilomatòfors, que inclou llimacs grossos amb el peu voltat d’una sanefa, els quals es contreuen fent una bola quan són molestats.
nerita
Malacologia
Gènere de mol·luscs gastròpodes de l’ordre dels monotocardis, de la família dels natícids, d’uns 4-5 cm de llargària, de forma arrodonida, amb un peu molt ample i extensible.
Habiten els fons marins sorrencs, i s’alimenten de lamellibranquis, la conquilla dels quals poden dissoldre gràcies a una secreció àcida produïda per llur ràdula Són comuns a la Mediterrània
clausília
Malacologia
Gènere de mol·luscs gastròpodes, terrestres, de la subclasse dels pulmonats, de conquilla fusiforme allargada (atenyen 1,5 cm), amb l’obertura tancada per una membrana elàstica que rep el nom de clausílium
.
Habiten sota les pedres, entre les molses i, en general, en llocs relativament humits
estenoglossos
Malacologia
Subordre de mol·luscs gastròpodes prosobranquis que tenen la ràdula estreta i l’obertura de la closca prolongada en un canal o sifó més o menys llarg i tancada per un opercle corni.
Tenen el sistema nerviós concentrat, i els sexes són separats La majoria són marins Algunes espècies són paràsites, i n'hi ha d’altres de depredadores o necròfagues Els representants més característics són el corn, el buccí i la ballaruga
escafòpodes
Malacologia
Classe de l’embrancament dels mol·luscs, constituïda per espècies afins als gastròpodes, que es caracteritzen pel fet de tenir el cos simètric i el sac visceral allargat i en general lleugerament incurvat.
El mantell i la conquilla són cònics, amb una obertura basal més ampla i una de terminal més estreta el peu és allargat i cilíndric De l’obertura basal surt un floc de tentacles filiformes que serveixen com a òrgans tàctils i adhesius i reben el nom de captacles A la boca hi ha una ràdula, mandíbules i glàndules salivals El tub digestiu comprèn un esòfag, un estómac on desemboquen els canals de l’hepatopàncrees, i un intestí, proveït d’un pulmó aqüífer, que desemboca a la cavitat pallial No tenen aparell respiratori especialitzat i la respiració té lloc pel pulmó aqüífer, per la superfície…