Resultats de la cerca

Es formà a Sevilla, on el seu pare feia de mestre nacional Viatjà per França i per Bèlgica A vint anys tornà a Barcelona A la seva època fou considerat com el millor cartellista català Guanyà el segon premi a l’Exposició Internacional del 1929 i el primer a la Fira del Llenguadoc 1932 Féu el cartell del centenari de Goya Pintà l’absis de l’església de l’Ametlla del Vallès

Vida Fill del fotògraf d’artistes Amalarino Román Barcelona 1918, començà a treballar en l’àrea del disseny gràfic A setze anys s’inicià com a ajudant de muntador del director de fotografia Ricard Albiñana als estudis publicitaris Cine d’Or, sota les ordres de Maria Rosa Ester i Biadiu i Maricel Bautista També participà en films de Jaume J Puig, Germà Lorente Sharon, vestida de rojo , 1968 i Carles Duran Liberxina 90 , 1970 A continuació esdevingué muntador en cap als estudis d’Ignasi F Iquino, en films d’aquest director com Aborto criminal 1973 i a Jugando a papás 1979, de Joaquim Coll i…

De la seva extensa filmografia destaquen les collaboracions amb F Trueba el curtmetratge El león enamorado , 1979, Ópera prima , 1980, Sal gorda , 1984, Sé infiel y no mires con quién , 1985, i La niña de tus ojos , 1998, F Colomo La mano negra , 1980, JL Cuerda Pares y nones , 1982, Amanece, que no es poco , 1988, i La Marrana , 1992, L García Berlanga Moros y cristianos , 1987, Todos a la cárcel , 1993 i París-Tombuctú , 1999, A Belén Cómo ser mujer y no morir en el intento , 1991, M Iborra Orquesta Club Virginia , 1992, Á de la Iglesia Acción mutante , 1993, M Gómez Pereira Todos…

Començà a estudiar dret a Sant Sebastià, on participà en la fundació del Teatro Español Universitario TEU Abandonà la carrera i es traslladà a Madrid per dedicar-se a la interpretació i debutà en el cinema el 1962 Molt popular gràcies als papers còmics que interpretà en nombroses comèdies cinematogràfiques, donà lloc a un estil humorístic propi batejat com a landisme Des del final dels anys setanta, però, li fou reconegut el seu gran talent gràcies a la seva participació en films de més entitat Hom pot destacar de la seva filmografia en total més de 140 pellícules, El verdugo 1963 de LG…

Una de les colleccions particulars millors i més completes del món, conté des de primitius italians fins a Modigliani, passant per Cranach, P Christus, Dürer, El Greco, Velázquez, Rembrandt, Fragonard, Goya, Monet fins a Modigliani, amb un total d’unes 3 000 peces, incloses ceràmiques, tapissos i joies Presentada en públic a Nova York 1954 i a l’Orangerie de París 1957, fou donada el 1969 al Metropolitan Museum of Art de Nova York, on té un pavelló propi

Nebot i deixeble de Segundo Matilla Fou també deixeble de Santiago Rusiñol , amb qui viatjà a Itàlia i pintà a Aranjuez Exposà per primer cop a la Sala Goya de Barcelona 1916, ciutat on exposà sovint, i ho féu també a París 1922, Saragossa, Bordeus, Biarritz i París Conreà el tema de toros —fou illustrador taurí a El Día Gráfico i La Noche —, escenes de gitanos i de cafè concert, però sobretot fou un paisatgista correcte de línia impressionista

Vida Una de les actrius catalanes més polifacètiques i una de les poques que han aconseguit una popularitat semblant en el teatre, el cinema i la televisió Encara que sigui coneguda principalment pels seus personatges de comèdia, també ha incorporat amb talent i èxit personatges dramàtics Ha intervingut en nombroses i diverses obres, com ara Tot esperant Godot Beckett Quan la ràdio parlava de Franco Benet i Jornet Roses roges per a mi O’Casey El balcó Gênet Mare Coratge Brecht L’Hostal de la Glòria Sagarra Shirley Valentine Willy Russell, i Fugaç Benet i Jornet També ha exercit de directora d…

Format a la Llotja de Barcelona L’any 1932 ingressà com a restaurador als tallers dels Museus Municipals d’Art Juntament amb Manuel Grau i Joaquim Pradell hi constituïren el primer centre oficial de restauració que hi hagué a Catalunya Es jubilà l’any 1968 Restaurà una gran quantitat de peces, entre les quals el Psiquis i Cupido de Goya coll Cambó Durant la Guerra Civil, a Olot, conreà ocasionalment la pintura Era pare del restaurador  Josep Maria Xarrié i Rovira

S'inicià com a ajudant de direcció amb PAlmodóvar Átame , 1990 i com a guionista amb José Luis Berlanga, Eduardo Campoy i altres directors La seva primera pellícula, Nadie hablará de nosotras cuando hayamos muerto 1995, li valgué un ampli reconeixement premis Ondas 1995, Goya 1996 al millor director, especial del jurat de Sant Sebastià 1995, Sant Jordi 1996 a la millor primera pellícula, etc Posteriorment ha rodat Sin noticias de Dios 2001, Alatriste 2006 i Sólo quiero caminar 2008

Debutà a Caracas amb l’obra Madre frente a la guerra 1940 El 1961 ingressà a la Compañía del Teatro Nacional María Guerrero de Madrid, on s’imposà com a actor de caràcter amb la seva persuasiva veu Rebé el Premio Nacional de Teatro per El rey se muere 1964 El 1965 esdevingué primer actor de la companyia, on estrenà moltes obres d’autors espanyols Collaborà també en nombroses sèries i produccions teatrals de TVE, com ara a Goya , la seva darrera interpretació