Resultats de la cerca

El 1967 ingressà a l’Escola Massana de Barcelona i el 1968 al Cercle Artístic de Sant Lluc Després de fer estades a París, on estudià a l’École Superieure de Dessin et Peinture, el 1970 tornà a Barcelona i començà a treballar en un estudi propi El 1973 pintà murals al fresc al monestir de Sant Cugat del Vallès, en el si de l’Escola Internacional de Pintura Mural Contemporània d’aquesta població El 1976 fixà la residència a Albons El 1975 incorporà el gravat a la seva obra El 1977 realitzà treballs en ceràmica amb torn i murals en gres, i el 1981 feu sèries d’escultures de bronze Membre…

És la continuació de l’antic Museu Municipal d’Arqueologia i Belles Arts fundat el 1919 En arqueologia, a part les obres ibèriques i romanes, cal destacar una pica islàmica i els arcs del palau de Pinohermoso Les colleccions d’art van des de la pintura sobre taula del segle XV fins a obres actuals També hi ha una bona sèrie d’escultura i una altra de gravats

Germà d’Antoni Maria Alcover, ingressà a la Companyia de Jesús Aixecà els plànols de l’església de Capdepera, d’estil bizantí Escriví El Conquistador y la isla de Mallorca 1929, El Islam en Mallorca 1934 i El hombre primitivo en Mallorca 1941-42 en aquest darrer llibre presentà per primera vegada l’existència de gravats incisos en una quinzena de coves prehistòriques mallorquines Desplegà una gran activitat com a conferenciant

Fou un puntal de l’escola d’aquarellistes de Norwich S'establí a Londres 1834, on fou professor de dibuix al King's College i mestre de Dante Gabriele Rossetti Tot i que féu dibuixos i gravats, fou bàsicament un aquarellista El seu estil es caracteritzà per una tendència a utilitzar tintes planes, cosa que donà a algunes de les seves obres una aparença sintetista avant-la-lettre

Per influència seva fou creada una institució per a dones penedides 1677 És autor de Desenganys, introducció a la vida devota 1673, en vers, que recorda les antigues noves rimades, i amb curiosos gravats, llibre que, modificat i amb el títol de Desenganys de l’apocalipsis , fou encara reimprès al s XIX Jutge de les festes poètiques en honor de santa Eulàlia 1667, escriví en llatí una Lectio poetica en hexàmetres

Estudià a l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi i al Conservatori de les Arts del Llibre A la primera exposició individual l’any 1969 presentà gravats, activitat que centrà els primers anys de la seva trajectòria Posteriorment ha conreat la pintura, en la qual el dibuix té un protagonisme destacat Empra un llenguatge realista centrat en la figura, a voltes amb certes connotacions simbòliques o màgiques Forma part del grup “Tarot”

Es convertí en una mena de gènere literati didacticodevocional destinat a laics i clergues, que influí en Dionís el Cartoixà i en Erasme Són coneguts, entre d’altres, els de Jean de Gerson, Nicolau de Dinkelsbühl, Thomas Peunter El més famós és l’imprès a Alemanya cap al 1465, basat en un llibre holandès de cap al 1450 Londres, British Museum o en un conjunt de gravats, conservats a Oxford i signats pel mestre ES Tingué una gran difusió i és particularment interessant per les xilografies que l’illustren Amb el títol d' art de ben morir circulaven en català, durant la baixa edat…

Residí a València entre el 1490 i el 1492, any en què llogà unes cases a Barcelona, on passà la major part de la seva vida Féu algunes estades a Tarragona 1499-1500, a Perpinyà 1500-03 i 1512 i a Montserrat 1518-22 Imprimí un nombre respectable de llibres litúrgics, d’entre els quals són importants els cinc missals conservats Vic en collaboració amb Joan Luschner, 1496, Tarragona 1499, Elna 1511, Montserrat 1521 i Tortosa 1524 A més publicà a Barcelona un Missale parvum 1509 Altres edicions notables seves són el Flos sanctorum 1494, el Libre dels àngels i el Libre de les dones , d’Eiximenis…

Correspon a l’antiga villa Ansaldi , documentada des de l’any 957, situat a prop de Sant Vicenç de Vilarassau Aquest gran mas, que la gent diu que era un convent, és una vella masia fortificada formada per un conjunt heterogeni d’edificacions, però amb un casal central de grans voltes gòtiques al seu soterrani i aire senyorial En les llindes hi ha gravats els anys 1680, 1681, 1788 i 1882, que revelen èpoques de successives construccions

Gravat d’un cavall de la vall de Côa Porto Convention and Visitors Bureau CC BY-NC-ND 20 Descobert el 1994, es tracta d’un important jaciment a l’aire lliure, amb una extensió de 17 km 2 , 194 roques gravades i més de 2000 figures Els gravats estan situats en parets rocoses verticals d’esquist de la vall del riu Côa i els seus afluents Les representacions són sobretot de cavalls, toros i cabres, i hi ha alguna figura antropomorfa