Resultats de la cerca

L’any 1963 es graduà a la Universitat de Navarra i el 1965 fou nomenat professor de l’Institut de Periodisme, dependent d’aquesta institució S’inicià professionalment en el periodisme en la redacció de Radio Popular COPE a Sant Sebastià 1963 i posteriorment passà a la Cadena SER , de la qual fou director a Sant Sebastià i a Sevilla A partir del 1978, dirigí i presentà l’informatiu Hora 25  d’aquesta emissora, emès des de Madrid Cap dels informatius de Televisión Española i presentador del Telediario 1981, cessà el càrrec pocs mesos després d’haver-lo assumit per desavinences amb la direcció…

Cap del servei de ginecologia i subdirector de l’Hospital Valldecilla de Santander 1935, fou catedràtic de ginecologia a Salamanca, Saragossa, Valladolid i Barcelona 1949 Fou membre de la Real Academia de Medicina 1956 i autor d’una extensa obra en el camp de la història de la medicina

Llicenciada en sociologia per la Universitat d’Alacant 1998, milità a les joventuts del PSOE, de les quals fou membre del Comitè Federal El 2000 fou elegida diputada per Alacant, i es convertí en la diputada al Congrés més jove de la història Fou reelegida el 2004, en aquesta ocasió com a cap de llista per Alacant Durant el primer govern socialista de José Luis Rodríguez Zapatero ocupà la Secretaria de Cooperació Internacional i el 2008, després de renovar l’escó per Alacant, deixà el govern en ser nomenada secretària d’Organització del PSOE El 2010, després de ser rellevada del seu càrrec al…

Començà la seva trajectòria l’any 1947 com a humorista en el diari “Madrid”, en què publicà un acudit cada dia fins el 1971, i en la revista satírica “La Codorniz”' L’any 1972 fundà el setmanari d’humor “Hermano Lobo”, del qual també esdevingué director, i collaborà a més en altres publicacions És autor de nombrosos llibres, entre els quals destaquen El manzano de tres patas 1956, El rabioso dolor y otros bienes de consumo 1971, Todos somos de derechas 1973, Que viva España manque pierda 1974, Una autobiografía 1973, El libro de cabecera 1975, Yo fui feliz en la guerra 1986, La enfermedad es…

Format al planter del Lengocoak, començà la seva carrera esportiva a la Real Sociedad, fins que la temporada 1976-77 fitxà pel RCE Espanyol, on es consagrà fou titular indiscutible i jugà 121 partits de Lliga El 1981 passà al FC Barcelona, on romangué sis temporades i guanyà tots els títols de la seva carrera una Recopa 1982, tres campionats de la Copa del Rei 1981, 1983, 1988, una Supercopa 1984, dos títols de Copa de la Lliga 1983, 1986 i el campionat de Lliga 1985, títol que quedà associat amb el nom d’Urruti, ja que l’equip s’assegurà matemàticament el campionat després que el porter basc…

D’ascendència noble, es llicencià en dret a la Universitat de Deusto, formació que completà amb estudis d’economia i dret tributari a Deusto i Estrasburg Relacionat amb els moviments antifranquistes, l’any 1962 fou un dels assistents al congrés del Moviment Europeu de Munic —més conegut per l’apellatiu que li donà el franquisme de “contuberni de Munic”— motiu pel qual fou desterrat durant set mesos a l’illa de Hierro Posteriorment, milità en Democracia Cristiana i en Izquierda Democrática i el 1975 fundà el Partido Popular Democrático Cristiano, una de les formacions que s’integrà en la Unión…

ETA mata Melitón Manzanas, cap de la Brigada Social de Guipúscoa

Pren el seu nom del de la vila d' Idiazabal , Guipúscoa

Situada a la vall de l’Urola, és un centre agrícola i ramader i té indústria metallúrgica Hi ha un important balneari d’aigües termals

Port de pesca a la costa cantàbrica i centre d’estiueig, té indústries metallúrgiques i alimentàries Conserva algunes cases del segle XV