Resultats de la cerca

Arrelà al cinema amb A Girl in Every Port 1927 encarnant el tipus eròtic de l’època a l’europea Especialment famosa amb motiu de The Canary Murder Case 1929 sobretot pel vestuari dissenyat per Travis Banton, excellí a Die Büchse der Pandora ‘La caixa de Pandora’, 1929, a Das Tagebuch einer Verlorenen ‘Diari d’una noia perduda’, 1929 i a Prix de Beauté 1930 Escriví l’autobiografia Lulu in Hollywood 1982

Cantà des del 1909 al Folies-Bergère, influït per la seva amiga Mistinguett Les seves cançons aviat foren populars arreu Valentine, Ma pomme, Prosper, Louise, Y'a d’la joie, etc Interpretà les operetes Dédé 1921 i Là-haut 1923 El 1911 havia començat a actuar per al cinema, però no assolí l’èxit fins a Innocents of Paris 1929, i sobretot amb The Smiling Lieutenant 1931, The Merry Widow 1934, d’Ernst Lubitsch, i Le silence est d’or 1947, de René Clair Entre les seves darreres realitzacions figuren Ma pomme 1950, Gigi 1958, Can-can 1959, Fanny 1961 i Jessica 1962

Fou la més jove de tres filles d’un pastor protestant, que visqueren isolades en la casa sacerdotal de Haworth amb el pare i un germà que morí jove, drogat i tuberculós Publicà un llibre de versos 1846 amb el pseudònim d' Acton Bell i més tard les novelles Agnes Grey 1847 i The tenant of Wildfell Hall ‘L’arrendatària de Wildfell Hall’, 1848

Contractat el 1568 per JTynne, treballà amb ell en la reconstrucció de la seva casa a Warminster, al comtat de Wilt 1568-79 Entre les seves obres personals destaca la Wollaton Hall 1580-88, Nottingham, en la qual és evident la influència renaixentista accentuació de les horitzontals, simetria de la planta, etc, mesclada, però, amb elements medievals torres dels angles Féu també el palau per a sir Francis Willoughby i la Hardwick Hall, prop de Chesterfield

És un destacat representant del virtuosisme pianístic britànic de la segona meitat del segle XX Nen precoç, donà el seu primer concert a nou anys Estudià al Royal College of Music entre el 1955 i el 1964 i posteriorment rebé classes particulars de Wilhelm Kempff als cursos que oferia a Positano, Itàlia L’any 1963 debutà al Royal Festival Hall de Londres i el 1969 tocà al Carnegie Hall de Nova York L’any següent, el 1970, guanyà el Concurs Internacional Cajkovskij de Moscou, fet que li obrí nous horitzons Ha fet gires arreu del món i ha actuat amb formacions del…

Se celebra a l’Assembly Hall de l’Església d’Escòcia, a Edimburg, la cerimònia d’inauguració del Parlament escocès sorgit de les eleccions del 6 de maig, una cerimònia que coincideix amb el traspàs formal de poder de Londres al govern autònom del primer ministre escocès Donald Dewar Utilitzant un protocol similar al de la constitució del Parlament gallès, l’acte és presidit per la reina Elisabet II i no hi assisteix el primer ministre britànic, Tony Blair L’Assembly Hall és la seu provisional del Parlament mentre no estigui construït el nou edifici, obra de l’…

Graduat en química pel California Institute of Technology 1965, el 1970 obtingué el doctorat en biofísica al Massachusetts Institute of Technology Incorporat a la Universitat de Brandeis, amb Jeffrey Hall  formà part de l’equip que aconseguí alguns dels descobriments més importants en genètica de les darreres dècades, entre els quals destaca la identificació del gen conegut amb el nom de  period i de la proteïna PER, que regulen moltes de les funcions del rellotge biològic  i els ritmes circadiaris Per aquest descobriment, el 2017 obtingué el premi Nobel de medicina, conjuntament…

Autodidacte, abandonà els estudis de medicina per dedicar-se a la música Després d’iniciar-se com a lletrista i compositor per encàrrec, a mitjan anys seixanta formà un trio que obtingué el primer èxit amb les cançons “Solitary Man” i “Cherry Cherry”, del seu primer àlbum The Feel of Neil Diamond 1966, èxit superat per la cançó I’m a Believer 1966, en versió de The Monkees Des d’aleshores ha publicat més de trenta àlbums que l’han situat com un dels principals cantautors nord-americans Cal esmentar-ne Moods 1972, Serenade  1974, You dont’t Bring Me Flowers 1978, 12 Songs 2005, Home Before…

Estudià al Conservatori de París amb AF Marmontel piano, J Massenet composició i C Franck orgue, a qui succeí com a organista de l’església de Sainte-Clotilde Compongué amb habilitat i ofici una música al mateix temps acadèmica i molt atenta a la turbulent escena de la música lleugera parisenca music-hall , cançó, cabaret S’endinsà en quasi tots els gèneres música per a orquestra Fantaisie basque , 1927, ballet Impressions de music-hall ballet à l’américaine , 1927, òpera La princesse lointaine , 1895 On ne badine pas avec l’amour , 1910, música de cambra, per a…

Fou alumne d’Antonio Arias a Madrid i es perfeccionà amb Paul Verhey a la Haia Ha fet una carrera important com a solista amb orquestres del prestigi dels London Mozart Players, els Virtuosos de Moscou o l’Academy of Saint Martin-in-the-Fields, en auditoris com el Carnegie Hall, el Queen Elizabeth Hall o el Conservatori de Moscou Actualment és flautista principal de l’Academy of Saint Martin-in-the-Fields i de la Chamber Orchestra of Europe És tutor de la Youth Orchestra de la Gran Bretanya i professor de la Royal Academy of Music Ha enregistrat obres de música de…