Resultats de la cerca

Deixeble de GMoreau De primer treballà en un estil acadèmic El trinxant 1897 Conreà l’impressionisme 1899, i fou influït per PCézanne Models al taller 1900 S'orientà 1904-05 vers el puntillisme Luxe, calma i voluptuositat Conreà el fauvisme, del qual fou el cap d’escola 1905-08 en aquest període el seu estil se simplificà grans taques de color intens separades per traços negres i línies en arabesc La joia de viure 1906 Barnes Foundation, Meiron, EUA Continuà sempre, dins una heterodòxia, fidel al fauvisme Dos viatges al Marroc 1911-13 i l’atracció del cubisme el portaren vers noves recerques…

Llicenciat en història de l’art, fou el fundador 1947 i director durant molts anys de la revista Stern , que amb la combinació de reportatges, grans exclusives i una bona presentació gràfica es convertí en una de les revistes europees de més prestigi Abandonà la revista després que, el 1983, publiqués uns suposats diaris secrets de Hitler que posteriorment es demostrà que eren falsos, i es dedicà al colleccionisme d’art

Pertanyent a una família armènia de comerciants establerta a Moscou i exiliada amb la Revolució Russa, el 1920 fixà la residència a París, on completà els seus estudis i es llicencià en dret El 1935, amb la primera novella Faux Jour guanyà el Prix du Roman Populaire i el 1938 obtingué el premi Goncourt per L’Araignée Des del 1940 es dedicà integrament a la literatura Autor de més d’un centenar d’obres, és especialment conegut per les seves biografies de personatges russos Dostoïevski , 1940 Pouchkine , 1946 Tolstoï , 1965 Catherine la Grande , 1977 Ivan le Terrible 1982 Raspoutine , 1996…

Anà a París 1921, on treballà amb Köchlin Destacà especialment en l’àmbit del ballet, amb Les Forains 1945, La dame aux camélias 1956, etc També escriví una Symphonie expiatoire 1945, concerts per a piano, dos quartets per a corda i l’òpera Les caprices de Marianne per al Festival d’Ais de Provença del 1954

Després de la Segona Guerra Mundial fou professor als EUA 1956-60 La seva poesia s’emparenta amb el simbolisme i PValéry Travaux d’aveugle 1941, Signe de vie 1944, Le monde absent 1947, Sous le lien du temps 1963, Le croc des chiffoniers 1985 En les seves novelles, que subratllen els sentiments d’alienació del món dels personatges, els tocs poètics atenuen el caràcter realista Le seau à charbon 1940, La nuit de Londres 1956, John Perkins 1960, premi Médicis, Le promontoire 1961, premi Fémina, La parjure 1964, Une saison volée 1986, Ai-je une patrie 1991, etc Conreà també l’assaig La joie de…

Intentà d’establir-los a les valls originàries de la Savoia 1689-90, i en deixà escrita una Histoire de la glorieuse rentrée des Vaudois dans leurs vallées 1710

Treballà en temes de mecànica celeste pertorbacions, problema de 3 i n cossos, moviment de la Lluna Publicà les Nouvelles tables trigonométriques fondamentales El 1919 fou nomenat membre de l’Académie Française

Després de construir més de 200 edificis d’habitatges i diversos equipaments per al govern peruà, el 1964 es traslladà a França, on desenvolupà una intensa activitat en el camp de l’habitatge social Amb el conjunt d’habitatges socials a Marne-la-Vallée 1975-80 adquirí el reconeixement internacional, així com amb els de Saint-Denis 1978-82, Evry 1981-86 o Lognes 1982-86 La seva obra reflecteix el vessant humanístic del moviment modern habitatges a Charcot 1987-91 i a Bercy 1991-94, ambdós a París, guarderia a Saint-Denis 1978-83, centre comunitari realitzat de Lognes 1986-87, Museu de la…

El 1900 fou nomenat professor al Collège de France, on tingué un èxit sense precedents Membre de l’Institut de France des del 1901, entrà a l’Académie Française el 1914 El 1928 obtingué el premi Nobel de literatura Morí durant l’ocupació alemanya, havent donat la seva “adhesió moral” al catolicisme La seva filosofia vitalista s’inscriu dins les tendències antipositivistes del començament del segle Hereu alhora de l’espiritualisme de Jules Lachelier i de l’evolucionisme de Herbert Spencer, s’oposà tanmateix al neokantisme del primer i al positivisme del segon Enfront d’aquestes tendències, que…

Diputat als Estats Generals 1789, es manifestà gallicà i demòcrata i jurà la Constitució Civil del Clergat Bisbe de Loir-et-Cher 1791, presidí la Convenció Intentà de reformar l’Església gallicana en els concilis del 1797 i del 1801, però en ésser signat el concordat 1801 es retirà a la vida privada, en oposició al règim napoleònic Decidit partidari de la centralització i de la uniformització dels territoris sota sobirania francesa, amb aquesta preocupació públicà, el 1794, una exhaustiva enquesta sobre les llengües no oficials de França amb l’objectiu de promoure'n l’eliminació i la…