Resultats de la cerca
Es mostren 1234 resultats
Capet

Arbre geneaològic dels Capet directes
Història
Nom que rebé la descendència agnada del rei de França, Hug I de França (anomenat capet pel caputxó que portava mentre era abat laic).
Ha format nombroses branques regnants a França i a diversos països Són anomenats Capet directes els reis de França de la tercera dinastia des d’Hug Capet 987 fins a Carles IV 1328
Ramon Roger II de Pallars Sobirà
Història
Comte de Pallars Sobirà (1343-50), fill segon d’Hug I (un Mataplana) i de Sibil·la I.
A la mort del pare 1328, rebé les baronies de Mataplana, Vall de Toses i Cervelló i un ampli domini de les Garrigues que incloïa les Borges, Arbeca i Castelldans Quan el 1343 morí el seu germà, Arnau Roger II, sense fills, els Comenge, representats pel comte Jaume I d’Urgell, marit de Cecília de Comenge, reivindicaren el comtat, però Pere III en féu investidura a favor de Ramon Roger Convertit en home de confiança del Cerimoniós, al costat dels Cabrera, els Montcada i el vescomte d’Illa, participà en la segona campanya del Rosselló 1343 i s’enfrontà repetidament a Jaume III, el qual, després…
Ponç II d’Empúries
Història
Comte d’Empúries (1116-1153/54), fill d’Hug II i de Sança d’Urgell.
Els seus anys de govern foren crítics, envoltat per possessions dels comtes de Rosselló i del comte de Barcelona, que l’any 1111 havia incorporat el comtat de Besalú El 1121 renovà l’aliança i jurà fidelitat al comte Gausfred III de Rosselló, però el 1122 Ramon Berenguer III de Barcelona l’obligà a rompre la fidelitat i a declarar-se vassall seu i li enfeudà diverses localitats de la frontera Ceret, Molins, Terrades, Boadella, Figueres Aviat, però, per motius poc coneguts, vers el 1128 ocupà possessions del seu parent Berenguer Renard de Peralada prohibí als seus vassalls de concórrer als…
Sant Vicenç de Rus
Parròquia
Antiga parròquia del municipi de Castellar de N’Hug (Berguedà), a 1 091 m alt., a la dreta del Llobregat, a l’indret on se li uneix la riera de Torles.
L’església, romànica s XII, era dedicada a sant Vicenç, sant Andreu i santa Magdalena Fou parroquial fins al s XVI després s’uní com a sufragània a Castellar de N'Hug Tenia prop seu l’antiga farga de Sant Vicenç En iniciar-se unes obres de restauració de l’ermita, l’any 1983, hom descobrí unes importants pintures murals romàniques dels s XII i XIV
Naila Jornet Burgada
Esquí
Esquiadora de muntanya.
Membre del Club Poliesportiu Puigcerdà, s’inicià en l’esquí de muntanya el 2002 i competí per primera vegada a la cronoescalada de Granvalira 2003 Forma part de la selecció espanyola des del 2005 Des de l’any 2006 té la consideració d’esportista d’alt nivell català Entre els seus resultats destaca una cinquena posició en la prova de relleus del Campionat del Món 2006, amb Gemma Arró, Izaskun Zubizarreta i Cristina Bes Ha participat també a la Patrouille des Glaciers 2010, el Trophée des Gastlosen 2010, el Campionat d’Europa d’esprint 2012 i la Pierra Menta 2012
Ramon Cunill i Puig
Periodisme
Cristianisme
Eclesiàstic i periodista.
Doctor en teologia 1932, intervingué en la Federació de Joves Cristians Després del 1939 es dedicà al periodisme catòlic fundà i dirigí les revistes Apostolado Seglar 1952 i Pax , a Barcelona Fou un dels fundadors de la revista Gaceta Ilustrada 1960 i director d’ Historia y Vida 1967 i d’ Hoja Diocesana de Barcelona Publicà El apostolado de los laicos en los primeros tiempos de la Iglesia 1946
Pere de Rocabertí i d’Erill
Història
Baró de Sant Mori i de Maella, fill segon de Guillem Hug de Rocabertí i de Pròixida, baró de Cabrenys.
A la mort del seu pare 1428, fou protegit pel rei Alfons IV, que li atorgà la baronia de Sant Mori, a l’Empordà Assistí a les corts del 1450, de 1452-53 i de 1454-58 Com gairebé tots els magnats catalans, participà en el moviment de protesta per l’empresonament del príncep Carles de Viana i formà part de l’ambaixada extraordinària tramesa per aconseguir-ne la llibertat gener del 1461 A la fi del 1461, però, fou proposat pel consell reial de Catalunya i pel consell del príncep Ferran de Girona i, en esclatar la guerra civil, la influència del seu germà Bernat Hug el portà a la…
Manuel d’Entença
Història
Fill natural de Ponç Hug.
Armat cavaller 1345, acompanyà Pere III a Sardenya 1354, on obtingué el lloc de Pula i altres castells i llocs diversos Fou conseller reial i prengué part en la guerra de Castella A Sardenya, fou fet presoner pel jutge d’Arborea Marià IV 1369 alliberat, tornà a la cort, on fou promotor de negocis del rei A més d’alguns llocs aragonesos que li havia venut el rei 1381, fou senyor del castell de Barbastre, heretat dels seus nebots
Lusignan
Llinatge feudal francès originari del Poitou que donà dinasties reials a Xipre i a Jerusalem.
Té per genearca Hug I de Lusignan , dit el Munter , que vivia a l’inici del segle X El seu fill Hug II de Lusignan , senyor de Lusignan, bastí el castell de Lusignan, i tots els seus descendents directes es digueren Hug Posteriorment els Lusignan adquiriren l’important comtat de la Marca Hug VIII de Lusignan mort el 1173, net cinquè de l’anterior, fou succeït pel seu fill Hug IX de Lusignan mort el 1219, el qual, com a comte de la Marca pel seu matrimoni amb la comtessa Matilde, era vassall de Ricard I d’Anglaterra, duc d’…
Mataplana

Els Mataplana
Llinatge feudal establert al castell de Mataplana (Gombrèn, Ripollès), del qual prengué el nom.
El primer personatge documentat 1076-89 és un Hug I de Mataplana , que sembla que fou casat amb Adelaida Probablement és l’Hug Dalmau 1086 que jurà fidelitat als comtes de Cerdanya, però també podria ésser identificat amb un vescomte Hug mort després del 1098 fill del vescomte Dalmau I de Berga Entre el 1112 i el 1130 consta un altre Hug II de Mataplana , casat amb Ermessenda d’Empúries El 1125 apareix un Bernat de Mataplana , casat amb Estefania, pare d’una gran fillada —nou fills mascles—, entre la qual no manquen un Hug i un…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina