Resultats de la cerca
Es mostren 10935 resultats
illa dels Cangurs
Illa
Illa d’Austràlia, a l’estat d’Austràlia Meridional, davant el golf de Sant Vicenç.
El principal recurs és la ramaderia ovins i l’explotació dels boscs d’eucaliptus Reserves botàniques i zoològiques La població principal és Kingscote
illa d’Audí
Illa
Illa de l’Ebre, situada dins el terme de Tortosa, davant el poble de Bítem.
illa d’Amat
Geografia històrica
Nom amb què fou denominada l’illa de Tahití, en 1772-76 en passar al domini hispànic a conseqüència de l’expedició promoguda pel virrei del Perú, Manuel d’Amat i de Junyent.
illa de Wellington
Illa
Illa de Xile, pertanyent a la regió de Magallanes i Antàrtica Xilena, situada davant les costes de la Patagònia, de la qual és separada per l’estret de l’Indio i el canal Mesier.
És montuosa, i les costes són accidentades per fiords És deshabitada
illa des Llatzeret
Illa
Illa situada a la boca del port de Maó (Menorca), davant el promontori de la Mola, la qual fins el 1900, que hom construí el canal de Sant Jordi, fou unida a la riba septentrional del port.
Carles III feu construir-hi un llatzeret el 1786, notable edifici de factura neoclàssica voltat de murs, amb vuit portes, que no fou inaugurat fins el 1817 Des d’aquesta data fins al 1911 hi havien fet quarantena 13857 vaixells Actualment, hi ha una residència per a funcionaris ministerials
illa del Toro
Illa
Illot de la costa occidental de Mallorca, dins el municipi de Calvià, davant la punta o banc d’Eivissa.
Hi ha un far
illa del Sec
Illa
Illot de la costa meridional de Mallorca, municipi de Calvià (Mallorca), entre Portals Vells i Magaluf.
illa des Porcs
Illa
Illot de les Pitiüses, just al N de s’Espalmador, que forma part del municipi de Formentera.
Hi ha la casa i el far d’en Pou 21 m alt
illa d’Anníbal
Illa
A l’època romana, nom donat a un illot de la costa sud de Mallorca, d’identificació incerta.
illa dels Faisans
Illa
Illot situat a la desembocadura del riu Bidasoa, al País Basc.
Fou escenari de contactes i de transaccions polítiques entre les monarquies francesa i castellana, especialment en el tractat dels Pirineus 1659