Resultats de la cerca

Professor de matemàtiques a Cambridge 1826, on fou director de l’observatori 1828, i astrònom reial 1835-81 En òptica destaca el seu treball sobre les difraccions i la descripció i correcció de l’astigmatisme 1825 Modernitzà l’observatori de Greenwich i millorà el sistema d’observacions meridianes, sistematitzant-ne l’ús i desenvolupant la pràctica dels registres fotogràfics 1848 Mesurà la densitat mitjana de la Terra, formulà una teoria sobre l’arc iris, estudià el magnetisme terrestre a partir de la hipòtesi de la isostàsia amb JH Prat, el 1885 Inventà un mètode per a la…

Debutà al juny del 1921 com a amateur en una vetllada celebrada a l’Iris Park de Barcelona Competí en la categoria del pes wèlter representant el Futbol Club Barcelona Es proclamà en tres ocasions campió d’Espanya de pes wèlter 1923, 1925, 1931 i fou subcampió d’Europa d’aquesta categoria 1924 Combaté en països com els Estats Units, Cuba, Jamaica i Algèria Disputà el seu últim combat a la plaça de braus de València el 1934 El seu germà Francesc Alís també es dedicà a la boxa Fou un dels boxadors que, juntament amb Paulino Uzcudun i Hilari Martínez, aparegué en el film Juguetes…

Estudià a Milà, amb Ponchielli, però abandonà el conservatori i es dedicà a dirigir orquestres d’opereta Residí a Cerignola, com a director de l’orquestra local El 1889 compongué l’òpera Cavalleria rusticana , amb la qual guanyà un concurs de l’editorial Sonzogno de Milà Estrenada el 1890, esdevingué un èxit universal, i és considerada una obra mestra del verisme italià Posteriorment compongué, entre altres obres, L’amico Fritz 1891, Guglielmo Ratcliff 1895, Iris 1898, Amica 1905, que dirigí personalment en l’estrena a Barcelona, el 1907, Isabeau 1911, Parisina 1913, Lodoletta…

L’Obra Cultural Balear celebra, al Teatre Principal de Palma, la 31a edició de la Nit de la Cultura, equivalent a les Balears de la Nit de Santa Llúcia o la Nit dels premis Octubre El Gabriel Alomar es lliura a Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, la figura dels quals és reivindicada pel públic L’Obra Cultural també ha premiat el setmanari El Iris, de Ciutadella, la historiadora Maria Barceló i Crespí, el projecte acadèmic Magisteri Teatre / Mag de poesia, la música manacorina Joana Gomila, els historiadors Jaume Llabrés i Aina Pascual, Joan Pau Jordà, Joan Colom i Gabriel Mayol,…

Vida Estudià a Liorna amb E Bianchi piano i A Biagini orgue, i posteriorment amb A Soffredini a l’Institut L Cherubini El 1882 entrà al Conservatori de Milà, on fou alumne de Ponchielli i M Saladino i es feu amic de G Puccini El 1885 abandonà els estudis per a fer de director d’orquestra en una companyia d’opereta Posteriorment s’installà a Cerignola i es dedicà a la composició i a la direcció El fet més transcendental de la seva vida arribà el 1889, any en què guanyà el premi de l’editor Sonzogno amb Cavalleria rusticana , obra considerada normalment com la iniciadora del moviment verista L’…

Acabà la carrera el 1904 Orientà el seu treball professional al Vallès Abans d’acabar els estudis reformà la casa materna can Mayol, avui can Raspall, a la Garriga, única obra seva neogòtica Fou nomenat arquitecte municipal de Cardedeu, l’Ametlla, la Garriga, Granollers, Llinars, Caldes de Montbui i la Roca La seva obra pot classificar-se en tres etapes Modernisme d’avantguerra 1903-14 —la Casa JBarbey 1910, la Torre Iris 1911, La Bombonera 1911 i la Casa JBarraquer 1913 formen l’anomenada manzana Raspall a la Garriga—, Modernisme de postguerra 1918-26 —Granja Viader 1925 a…

Definició El glaucoma és un trastorn ocular degut a un increment de la pressió interior de l’ull que produeix una alteració de les estructures sensorials i es manifesta amb una pèrdua d’agudesa visual que pot arribar a la ceguesa completa Freqüència i edat El glaucoma és una afecció força freqüent, sobretot després de quaranta anys És considerada una de les causes principals de ceguesa en els adults Hom calcula que la freqüència del glaucoma, a partir de quaranta anys, se situa entre el 2% i el 4% de la població La pressió intraocular i l’humor aquós La forma esfèrica de l’ull és deguda al…

Entre el 1909 i el 1911 estudià a la Royal Academy of Music de Londres, i posteriorment fou deixebla d’A Martino a Itàlia, país on amplià la seva formació El 1918 debutà a Roma amb La bohème , òpera de G Puccini que interpretà novament un any després al Covent Garden, sala on presentà les primeres funcions britàniques de l’òpera Iris , de P Mascagni Entre el 1922 i el 1924 actuà a la Scala de Milà, tot i la seva vinculació al Covent Garden, on cantà fins el 1930 Es presentà amb èxit en diversos teatres italians, en els quals desplegà les seves qualitats gràcies al color…

És autor de diverses novelles històriques sobre temes valencians, que tractà de documentar al més fidelment possible D’ací el seu interès pels estudis històrics i arqueològics, als quals dedicà bona part del seu temps En aquest sentit, publicà el llibre Elementos de la Historia de Valencia i El tesoro de Montealegre Apuntes sobre las antigüedades del Cerro de los Santos , un conjunt d’articles que aparegueren en el periòdic de Madrid El Tiempo i, poc després, en Las Provincias de València Fundà les revistes El Iris 1848 i La Cartera 1849 Conjuminant la seva tasca com a economista…

Vida Personatge rebel, fugí de casa i es relacionà amb elements revolucionaris de la Itàlia del moment, com ara el poeta i crític literari Giosuè Carducci, de qui fou amic El 1883 s’estrenà la primera de les seves obres teatrals, i el 1889, la primera òpera amb un text seu, Il vassallo di Szegith -escrita en collaboració amb Francesco Pozza-, i amb música d’Antonio Smareglia Seguiren La Wally 1892, d’Alfredo Catalani, i Cristoforo Colombo 1892, d’Alberto Franchetti Collaborà també amb Giusseppe Giacosa per a obres de Giacomo Puccini Manon Lescaut , 1893 La bohème , 1896 Tosca , 1900, i…