Resultats de la cerca

El succeí la seva filla Maria Teresa de Vilanova i de Salis-Soglio, que entrà al convent de Sankt Jakob de Viena amb el nom de sor Segimona El 1926 fou rehabilitat, allegant un parentiu transversal, pel genealogista Ramon de Rosselló i Donato

Catedràtic de la Universitat de Berna, redactà, en collaboració amb Jakob Jud , el Sprach- und Sachatlas Italiens und der Südschweiz ‘Atles lingüístic i etnogràfic d’Itàlia i de la Suïssa meridional’, 1928-40, que inaugurava una nova època de la geografia lingüística

Deixeble de Roland de Lassus a Munic 1571-73, entrà al servei de Jakob Fugger a Augsburg el 1577 Fou mestre de capella a Königsberg 1586-1608 i a Berlín 1608-11 Deixà cançons a quatre i cinc veus i Geistliche Lieder auf den Choral 1597

Conreà diversos gèneres, com la poesia lírica, de caire impressionista, la novella, la narració breu i l’article periodístic De tota la seva producció cal fer esment de la novella Jakob von Gunten 1909, diari d’un estudiant Altres novelles són Der Gehülfe ‘L’ajudant’, 1908 i Der Räuber ‘El lladre’, edició pòstuma del 1976 Escriví també narracions i proses diverses entre les quals Der Spazierengang ‘El passeig’, 1917 i Die Rose 1925 Morí esquizofrènic en un manicomi

Conté una reedició comentada de l’obra de jocs d’atzar de Christiaan Huygens De ratiociniis in ludo ale 1617 Enuncia el teorema que porta el seu nom, segons el qual, augmentant suficientment el nombre d’observacions, hom pot aconseguir qualsevol aproximació prefixada Aquesta obra, preludi del teorema dels grans nombres de Čebyšov, fou una aportació importantíssima a la teoria de la probabilitat

De família pagesa, primer fou sastre i després un narrador prolífic, ple d’humor i bondat, que descriu la vida de la seva regió natal És autor, entre altres obres, de Schriften des Waldschulmeisters ‘Escrits del mestre d’escola del bosc’, 1875, Der Gottsucher ‘El cercador de Déu’, 1883, Jakob der Letzte ‘Jacob, el darrer’, 1888 i Martin der Mann ‘Martí l’home’, 1891 Enfront de la tècnica i de la vida urbana, Rosegger predica la fe religiosa i la vida tradicional al camp

Autor de nombroses novelles i narracions, utilitzà inicialment el pseudònim de Jakob Corvinus Freqüentà un quant temps el cercle d’escriptors de Stuttgart La seva primera obra, Die Chronik der Sperlingsgasse ‘La crònica del carreró dels pardals’, 1857, obtingué èxit, i, malgrat les dificultats posteriors, és considerat un dels novellistes alemanys més importants del s XIX És autor de Die Leute aus dem Walde ‘Gent del bosc’, 1863, Der Hungerpastor ‘El pastor famèlic’, 1864, Deutscher Adel ‘Noblesa alemanya’, 1870, Alte Nester ‘Antics nius’, 1880 i Unruhige Gäste ‘Hostes inquiets…

Estudià amb el director de l’escola local, Johann Matthesius, i amb el kantor Nicolaus Herman El 1554 es desplaçà a Nuremberg, d’on era originària la seva família Allí es casà i exercí com a tallador de pedres precioses Ben aviat, però, es guanyà una gran reputació com a músic, especialment com a organista Des del 1558 exercí el càrrec d’organista titular del nou hospital de Nuremberg S’encarregà de la formació musical dels seus fills Hans Leo, Kaspar i Jakob, tots ells músics de renom

En girar i recolzar-se sobre la corda, tot escurçant-ne la longitud vibratòria permetia apujar mig to El mecanisme de ganxets, accionat amb pedals, fou desenvolupat per Jakob Hochbruchner 1697 S’introduí a Viena el 1720 i més tard a París El 1767 L’Encyclopédie de Diderot i D’Alembert el descriví formant part d’un instrument de trenta-cinc cordes i set pedals El 1782, a la mateixa ciutat, fou perfeccionat al taller de Georges Cousineau amb la incorporació d’un nou mecanisme de tangents o béquilles en forma de T

Influït per Jakob Böhme i per l’idealisme romàntic, desenvolupà una metafísica de tendència mística i espiritualista que s’oposa a tota autonomia de l’home, especialment en el sentit de l’autonomia moral kantiana, i afirma el caràcter de l’home com el d’un ésser fonamentalment dependent i participant de la voluntat divina La mateixa tendència es revela en els seus escrits sobre la filosofia del dret i de l’estat Les seves obres principals són Über religiöse Philosophie 1827, Vorlesungen über spekulative Dogmatik 1828-38, Vorlesungen über Sozietätsphilosophie 1832