Resultats de la cerca
Es mostren 229 resultats
Elsa Martinelli
Cinematografia
Actriu italiana.
Procedent d’una família humil, treballà en oficis diversos i, als setze anys, començà una carrera de model que la portà als Estats Units, on fou descoberta per Kirk Douglas, que rodà amb ella com a coprotagonista The Indian Fighter 1955, d’André De Toth Posteriorment treballà sobretot a Itàlia, i també a França Fou una de les actrius de cinema italianes més populars dels anys cinquanta i seixanta Entre els seus films més coneguts hi ha Donatella 1956, de Mario Monicelli, pel qual rebé un Os de Plata al Festival de Berlín Four Girls in Town 1957, de Jack Sher Manuela 1957, de Guy Hamilton …
Edward German
Música
Compositor anglès.
Estudià inicialment piano i orgue a la seva ciutat natal i amplià la seva formació a la Royal Academy of Music, on estudià orgue, harmonia, contrapunt i violí El 1884 obtingué un premi en aquest centre pel seu Te Deum 1885 Fou professor durant algun temps de la Royal Academy of Music, període durant el qual, per evitar confusions amb un altre professor, canvià el seu nom pel de JE German El 1887 deixà aquest centre i un any més tard assolí el càrrec de director musical del Globe Theatre La composició de la música incidental Ricard III 1889 el donà a conèixer al gran públic i posteriorment H…
Annie Ernaux
Literatura francesa
Escriptora francesa.
Filla de comerciants, visqué la infància i l’adolescència a la localitat normanda d’Yvetot Estudià literatura a Rouen Ha estat professora de secundària 1960-77 i del Centre d’Educació a Distància 1977-2000 La seva obra és principalment autobiogràfica i intimista Començà la seva trajectòria amb Les armoires vides 1974, obra a la qual seguiren Ce qu’ils disent ou rien 1977, Prix d’Honneur du roman 1977, La femme gelée 1981, La place 1983, premis Renaudot i Maillé-Latour-Landry de l’Acadèmia Francesa 1984, Une femme 1987, premi Gregor von Rezzori 2019, Passion simple 1992, Journal du…
Jean d’Ormesson
Literatura francesa
Escriptor francès, de nom complet Jean Bruno Wladimir François de Paule Lefèvre d’Ormesson.
Comte d’Ormesson, pertanyia a una de les famílies de l’aristocràcia francesa Fill d’ambaixador, s’educà a l’estranger i es llicencià en lletres i història a l’École Normale Supérieure de París Agregat de filosofia, durant molts anys compaginà el seu treball a la UNESCO, com a president del Consell Internacional de la Filosofia i les Ciències Humanes 1992-96, amb diferents càrrecs en ministeris del govern francès Fou director general de Le Figaro 1974-77 i, des del 1973, pertangué a l’Académie Française En la seva obra alternen records poetitzats de la seva vida, com Du cǒté de…
Sydney Brenner

Sydney Brenner
© Universitat de Califòrnia
Biologia
Científic britànic d’origen sud-africà.
Cursà els estudis universitaris en les àrees de biologia i de química a Sud-àfrica i el 1954 es doctorà a la Universitat d’Oxford A l’inici dels anys seixanta proposà, amb èxit, la utilització del nematode Caenorhabditis elegans com a model experimental per a la recerca dels mecanismes de diferenciació cellular i dels òrgans Durant més de 40 anys, les seves contribucions en els camps de la genètica i la biologia permeteren aplicar la comparació genètica a l’anàlisi de la regulació genètica dels vertebrats El 1996 fundà el Molecular Sciences Institute, a Berkeley Califòrnia, un centre que…
Mathieu Amalric
Cinematografia
Actor i director cinematogràfic francès.
Començà els anys vuitanta actuant en papers secundaris de produccions amb les quals es feu un nom en el cinema francès com a intèrpret de personatges seductors i complexos, especialment a partir de Comment je me suis disputé ma vie sexuelle 1996, d’A Despléchine, amb el qual guanyà un premi César a l’actor revelació Consolidà la seva carrera amb, entre d’altres, Fin août, début septembre 1998, d’O Assayas Alice et Martin 1998, d’A Téchiné Trois ponts sur la rivière 1999, de J-C Biette L’affaire Marcorelle 2000, de S Le Péron Rois et reine 2004, premi César al millor actor, d’A…
Françoise Madeleine Hardy
Música
Cantant i compositora francesa.
La seva cançó Tous les garçons et les filles 1962, amb la qual guanyà un disc d’or 1963 al seu primer àlbum del mateix nom, la projectà a la fama Convertida en una celebritat i referent del pop francès, actuà amb altres cantants francesos de renom, feu de model, actuà en algunes pellícules Une balle au coeur , 1965 What’s New Pussycat , 1966 i competí, entre d’altres, als festivals d’Eurovisió 1963 i de San Remo 1966 Cantà i enregistrà també en anglès i en alemany Altres discs seus són Le premier bonheur du jour 1963, Mon amie la rose 1964, L’amitié 1965, Ma jeunesse fout le camp 1967,…
Francesc Carròs Pardo de la Casta i de Bellvís
Literatura catalana
Escriptor.
Fill de Joan Carròs de Vilaragut i de Brianda de Bellvís És autor d’una breu obra allegòrica en prosa, Regoneixença e moral consideració contra les persuasions, vicis e formes d’amor , escrita en la seva maduresa i impresa vers el 1496 Malgrat l’aparença i els trets renaixentistes, la problemàtica de l’obra és típicament medieval l’autor reflexiona sobre la misèria moral en què es troba i conclou que ha de renunciar a l’amor Una veu misteriosa l’incita a tornar-hi seguint els exemples d’Adam, Salomó, Virgili, Orfeu, Pigmalió, Il Poggio i els dantescs Paola i Francesco La Raó, però, li parla…
,
Orquestra Simfònica de la NDR d’Hamburg
Música
Formació orquestral fundada el 1945 per Hans Schmidt-Isserstedt.
En un moment en què el país estava completament destruït, Schmidt-Isserstedt tingué el coratge de cercar joves músics que volguessin integrar-se en una nova orquestra simfònica, que esdevingué l’Orquestra de la Norddentscher Rundfunk L’alt nivell que assolí la convertí ràpidament en una de les orquestres de referència en la vida musical alemanya de la postguerra Des dels seus inicis es dedicà al repertori clàssic i romàntic, però s’ha distingit també per la seva labor en pro de la música contemporània, amb l’estrena de nombroses obres de compositors del segle XX, entre altres S…
decadentisme
Visió irònica del decadentisme : Jaume Sabartés, “poeta decadent" , per Picasso
© Fototeca.cat
Art
Literatura
Tendència sorgida a França en 1880-90 que es manifestà en la literatura, l’estètica i la moral.
Partia de la consciència d’ésser a la fi d’una civilització i a l’inici d’un període decadent La justificació del terme i l’actitud partien de la teoria de Giambattista Vico sobre els fluxos i els refluxos de la història, l’estudi de Montesquieu sobre la grandesa i la decadència de l’imperi Romà i la inquietud rousseauniana de retrobar l’estat de natura primitiva El decadentisme comportava sentiments d’inseguretat, cansament, tedi byronià i afecció a la mort, propis del Romanticisme, i centrava l’atenció en les cultures exòtiques i antigues l’hellenisme i el darrer període de l’imperi Romà…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina