Resultats de la cerca

Estudià a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, i estrenà diverses sarsueles a Madrid Residí a Manila del 1903 al 1913 aquest darrer any fou nomenat director de l’Escola de Música i de la Banda Municipal de Sabadell Escriví, entre altres obres, el drama líric El Pirata 1911, el poema simfònic L’aparegut i obres religioses, corals També escriví sardanes, entre les quals destaca El pla de l’amor

Deixeble de Benet Mercadé Participà tímidament de la inquietud dels seus companys de la generació postmodernista, conreant un paisatgisme líric influït per l’impressionisme que anà repetint sense gaires variacions al llarg de la seva vida Exposà periòdicament a Barcelona des del 1903 Sala Parés, sovint amb temes del Gironès Concorregué a collectives a Barcelona, Madrid, París, Brusselles, Viena i Buenos Aires Conreà també l’escenografia i la pintura decorativa

Fou el novè membre del Grup dels Vuit Ash Can School i n’esdevingué el més important Conreà un expressionisme realista i violent, derivat de les pintures negres de Goya i basat sovint en temes de boxa, antiga afecció seva Both members of this Club , 1909 Washington National Gallery of Art L’ Armory Show 1913 el feu evolucionar devers un estil de base geomètrica més líric i colorista

En totes aquestes partitures, el caràcter líric de la cançó contrasta amb el ritme més viu de la dansa Comparteixen un segell harmònic molt personal i la base temàtica sorgida de la tradició musical catalana Posteriorment altres compositors han emprat aquesta forma musical Bibliografia Complement bibliogràfic Amades i Gelat, Joan Grau i Martí, Jan Puig, Lluís Danses de la terra música i dansa tradicional de les comarques de Barcelona , El Mèdol, Tarragona 1997-1998

Deixeble de V d’Indy a la Schola Cantorum de París, l’estrena del seu poema líric Tabaré 1910 el convertí en un dels màxims exponents del nacionalisme musical uruguaià L’ús d’elements provinents de la música folklòrica de l’Uruguai juntament amb un gust i constructivisme característic de l’estètica francesa són els trets que més destaquen d’una obra on sobresurten les Evocaciones criollas 1929, els Preludios pampeanos 1938 i l’òpera La cruz del sud

Vida i obra Llicenciat en lletres i catedràtic d’institut Poeta líric i descriptiu, publicà Floraciones 1924, Cançons de terra i mar 1936 i Recança de tardor 1948 De la seva obra en castellà es destaca una versió mètrica del Poema del Mío Cid Com a estudiós de la literatura cal assenyalar els seus treballs Bibliografia general de Jacint Verdaguer 1952 i La Renaixença valenciana i Teodor Llorente 1985 Bibliografia Diversos autors 1988 3 Vegeu bibliografia

Aquesta paraula sol anar tot sovint acompanyada de diverses determinacions poeta líric, poeta èpic, poeta satíric, poeta romàntic que indiquen el gènere o l’escola que caracteritzen l’essencial de l’estil de cada autor S'oposa a versificador, que designa l’habilitat tècnica mentre que el mot poeta tendeix a incloure en el seu significat, ultra la creació absoluta poeta , de ποιητἠς, vol dir ‘creador’, la possessió de la força del sentiment i la robustesa de la fantasia

Estudià comerç i idiomes, i fixà la residència a Reus Líric d’un llenguatge cristallí, cantà virgilianament la terra camperola Publicà  Càntir de vidre 1954, Ales d’argila 1965, premi Ciutat de Barcelona 1961, Amb l’arrel enlaire 1975, premi Joan Alcover 1971 i Figures amb arbre 1978 La seva poesia, d’arrel religiosa i tradicional, tracta el tema bíblic i la natura, que idealitza amb verb pulcre i detallisme L’any 1976 fou proclamat mestre en gai saber

L’obra narra l’amor tràgic entre el faraó Radamés i l’esclava Aïda, filla del rei etíop Amonasre, sotmès pels egipcis Hom l’atribueix erròniament a un encàrrec per a celebrar l’obertura del canal de Suez 1869 o per a la inauguració de l’òpera de El Caire acabada el 1870, on fou estrenada el 1871 Aïda marca una nova etapa en la producció de Verdi, pel llenguatge líric i pel major relleu donat a l’orquestra

Conreà una pintura figurativa que pot ésser classificada com d’un constructivisme líric Les seves visions de paisatges són ordenades, geometritzades, simplificades i acolorides segons un sentit d’harmonia i d’equilibri Professor a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona, s’especialitzà en urbanisme i en la rehabilitació d’edificis, i el 1998 publicà El Creixement de l’Eixample Registre Administratiu d’Edificis, 1860-1928 És autor també de la versió catalana dels Quatre quartets de TS Eliot 1965