Resultats de la cerca
Es mostren 1065 resultats
Ferran Martínez Garriga
Basquetbol
Jugador de basquetbol.
Començà a jugar al Collegi Mireia de Montgat, d’on passà al Futbol Club Barcelona, amb el qual fou campió d’Espanya en diferents categories, jugant com a pivot Amb disset anys ja formà part del primer equip que aconseguí el títol de campió del món de clubs Posteriorment fou campió de la Recopa 1986, de l’ACB 1986, 1988, de la Copa del Rei 1986, 1988, de la Copa Korac 1987 i de la Copa Príncep d’Astúries 1988 Després d’una temporada cedit al Grup IFA 1988-89, tornà al FC Barcelona, amb el qual guanyà una altra Lliga ACB 1990 La…
Manuel Garriga Roig
Esport general
Dirigent esportiu.
Fou un del iniciadors de l’automobilisme a Catalunya Participà com a vocal a les juntes del Reial Automòbil Club de Catalunya durant la primera dècada del segle XX Igualment, portà la comissió d’economia del Consell de les Olimpíades febrer del 1921 i fou tresorer de la Confederació Esportiva de Catalunya
Josep Alfara Garriga
Ciclisme
Dirigent esportiu vinculat al ciclisme.
El 1949 començà a córrer amb llicència espanyola, tot i que a causa d’un accident hagué de deixar la competició al cap de dos anys El 1973 fundà l’Associació Ciclista Alcanar i en fou president Creà un equip ciclista amateur , patrocinat per una marca local durant trenta-cinc anys Rebé la insígnia de la Federació Catalana de Ciclisme
Elisabet Sadó Garriga
Esquaix
Jugadora i entrenadora d’esquaix.
S’inicià al Club Can Mèlich Arribà a ser número u del rànquing europeu júnior, i guanyà tornejos com el British Junior en diverses categories Ha estat onze vegades campiona de Catalunya 1997-2000, 2002-08 i set d’Espanya 1999, 2000, 2005-09 Ha estat disset vegades campiona de Catalunya per equips amb el Can Mèlich 1996-2012 i setze d’Espanya 1996-2009, 2011, 2012 Amb la selecció catalana guanyà tres vegades el Campionat d’Espanya autonòmic 2002, 2003, 2004 Fou campiona d’Espanya universitària en individual i per equips amb la Universitat Autònoma de Barcelona 2000…
Estanislau Artal Garriga
Natació
Nedador.
Membre del Club Natació Barcelona, destacà en les distàncies curtes i en salts Fou recordista d’Espanya en 4 × 200 m lliure 1927, 1928 i en 5 × 50 m lliure en piscina de 25 m 1928, 1930 Participà en la prova de 4 × 200 m lliure en els Jocs Olímpics d’Amsterdam 1928, on aconseguí un diploma olímpic per la setena posició en la final D’altra banda, fou campió d’Espanya cinc anys consecutius en salt de trampolí de 3 m 1927-31 i campió d’Espanya en salt de plataforma de 5 m i 10 m 1930, 1931 Obtingué els èxits esportius més rellevants entre el 1927 i el 1935
Joan Garriga Teruel
Esquí
Esquiador alpí.
Membre del Centre Excursionista de Catalunya, disputà els Jocs Olímpics d’Hivern d’Innsbruck 1964 en la modalitat de descens, eslàlom gegant i eslàlom especial També competí per la Federació Catalana d’Esquí
Òscar Garriga Benaiges
Waterpolo
Jugador de waterpolo.
Membre del Club Esportiu Mediterrani, fou campió d’Espanya juvenil d’estiu i d’hivern i guanyà el Campionat d’Espanya de segona categoria amb el primer equip 1987 També guanyà un Campionat d’Espanya júnior 1991 i la Copa del Rei 1993 Disputà 5 partits amb la selecció estatal absoluta al torneig d’Eger 1991
Neus Garriga Turón
Vela
Regatista.
S’inicià al Club de Vela de Blanes, i passà després al Club Nàutic El Balís de Sant Andreu de Llavaneres A 16 anys 1994 fou campiona d’Espanya juvenil i bronze en el Campionat d’Espanya de la classe europa Obtingué un diploma olímpic en els Jocs Olímpics de Sydney 2000 i fou campiona d’Espanya 2001, 2005
les Garrigues
Veïnat
Veïnat del municipi de Cercs (Berguedà), a la vall del torrent de les Garrigues
, afluent del riu de Peguera per la dreta, que davalla dels rasos de Peguera i s’uneix al seu col·lector al Pont de Rabentí.
En aquest indret hi ha l’església de Santa Maria de les Garrigues o de Vilosiu
Miquel Garriga i Roca

Façana neoclàssica de la casa de la ciutat de Mataró, obra de Miquel Garriga i Roca
© Fototeca.cat
Arquitectura
Urbanisme
Arquitecte i urbanista.
Per encàrrec de l’ajuntament féu un projecte d’eixample de Barcelona 1857, aprovat, però no realitzat, en ésser admès el d’Ildefons Cerdà Féu també l’aixecament d’un pla molt detallat del nucli de la ciutat, dividit en cent divuit quarterons i a l’escala 1250 Projectà el Gran Teatre del Liceu de Barcelona inaugurat el 1847 Entre els seus escrits sobresurt Monografía del monasterio de Santa María de Junqueras de Barcelona 1854, on detalla l’edifici, desaparegut
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina