Resultats de la cerca
Es mostren 118 resultats
farigola de llimona
Farigola de llimona
carb_szn (CC BY-NC 4.0)
Botànica
Nom donat a diverses cultivars d’aquest timó híbrid, de la família de les labiades, que es caracteritzen per l’agradable aroma de llimona que desprenen en fregar o trencar les fulles i les tiges.
Són petites mates de no més de 20 cm d’alçada, amb fulles molt petites totes verdes o matisades de groc, de rosa o de blanc les flors són petites, de color lilós, i surten en petites inflorescències a final de primavera i estiu Es fa servir com a planta ornamental per a fer rocalles, vorades i grups és força rústica i necessita sòls ben drenats El seu origen és hortícola la cultivar Aureus , amb els marges de les fulles grocs, és la més conreada
tomaní
Botànica
Farmàcia
Mata de la família de les labiades, fins d’1 m d’alçària, aromàtica, amb fulles linears, d’un verd blanquinós, i amb flors purpúries arranjades en una espiga prismàtica compacta, coronada per bràctees violetes.
Es fa en matolls, sobre terrenys silicis secs Té virtuts digestives, antiespasmòdiques i antisèptiques És anomenat també caps d’ase
timó blanc
Timó blanc
Виктор (CC BY-NC 4.0)
Botànica
Subespècie del timó mascle, de la família de les labiades, de toment blanquinós, de tiges de 10 a 25 cm d’alçària, de fulles estretes i fasciculades, i de flors blanques agrupades en glomèruls petits.
clinopodi
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les labiades, pubescent, de 30 a 60 cm d’alçària, de fulles oposades ovades, serrades, i de flors purpurines arranjades en glomèruls, axil·lars o terminals, compactes i pelosos.
Creix en boscs, bardisses i ribatges de l’Europa mitjana i de les contrades mediterrànies humides El clinopodi tingué un ús medicinal com a estomacal i emmenagog
escutel·lària
Botànica
Gènere de plantes herbàcies perennes, de la família de les labiades, amb fulles simples, oposades i dentades, i amb flors bilabiades, blaves, violàcies o rosades, a parells en axil·les de fulles o en raïms terminals.
rementerola
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia perenne, de la família de les labiades, de 30 a 80 cm d’alt, aromàtica, vellosa, de fulles ovals crenulades, de flors purpúries, aplegades en ramells axil·lars, i de fruits formats per quatre núcules.
Creix en boscs i en paratges humits Té virtuts tòniques i estomacals
peril·la
Alimentació
Botànica
Planta anual aromàtica de la família de les labiades, d’origen asiàtic, que fa fins a 2 m d’alçària, de fulles ovals o quasi circulars, serrades i piloses, d’inflorescències allargades i de flors blanques.
coral·lins
Botànica
Jardineria
Subarbust perenne de la família de les labiades, originari del Brasil, de 60 a 100 cm d’alçària, de fulles ovades acuminades, crenades, i de flors, generalment de color escarlata, que s’obren a la tardor.
ortiga morta
Ortiga morta
Emma Kelley iNaturalist (cc-by-nc-4.0)
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les labiades, de 20 a 80 cm d’alçada, pilosa, de fulles ovades, acuminades i serrades, molt semblants a les de l’ortiga, i de flors blanques, grosses i verticil·lades.
Creix en herbassars, tanques i vores de camins a l’Europa mitjana, fins als Pirineus
salvió
Botànica
Arbust de la família de les labiades, de 50 a 120 cm d’alt, amb fulles estretament deltoides, crenulades, d’un verd d’oliva a l’anvers i llanoses al revers, i amb flors purpúries o rosades.
Habita llocs secs i pedregosos, a la península Ibèrica meridional