Resultats de la cerca
Es mostren 513 resultats
planxa
Làmina més o menys gruixuda, especialment de metall.
calcografia
Disseny i arts gràfiques
Làmina obtinguda per alguna de les tècniques calcogràfiques.
fulla
Làmina prima de metall d’una eina tallant.
pinch-and-swell
Geologia
Estructura tectònica resultant de l’estirament irregular de capes o venes inicialment contínues sotmeses a una extensió paral·lela.
El resultat és un rosari de peces en forma de llentilla, cada una de les quals s’aprima progressivament cap a les vores fins a tocar amb l’extrem la peça següent, com si es tractés de l’efecte de pessigar i eixamplar pinch-and-swell una làmina originalment plana Les estructures de pinch-and-swell s’associen tant a estadis poc evolucionats de boudinage com a l’efecte d’un contrast de competència menor al que generen els boudins Són comunes en venes de quars o de pegmatita incloses en roques metamòrfiques
estrepsípters
Entomologia
Ordre d’insectes de petites dimensions, d’1,5 a 4,5 mm de longitud, amb dimorfisme sexual molt marcat.
Els mascles són força robusts, presenten teguments esclerosos, el cap lliure, amb ulls composts, ales anteriors reduïdes a una estreta làmina, ales posteriors membranoses i amples, i potes llargues que només utilitzen per a fixar-se a la femella durant la còpula les femelles són àpteres, lliures o paràsites Els estrepsípters viuen paràsits a l’interior d’altres insectes, com és ara vespes, cigales i ortòpters, dels quals alteren l’aparell reproductor L’ordre comprèn unes 400 espècies, esteses per tot el món, entre les quals es destaquen els gèneres Xernops i Stylops estílops
idiòfon
Música
En la moderna classificació organològica, dit dels instruments musicals que produeixen el so per la vibració de tot el material de què són formats, i no per la d’una part de l’instrument, sia per una corda, una membrana o una columna d’aire.
D’entre els idiòfons, hom distingeix els de punteig caixa de música, de fregament làmina vibrant, de bufament piano chanteur o de percussió Aquest darrer és, amb molta diferència, el grup més nombrós, i hom el subdivideix en instruments de percussió directa , en els quals el so és produït bé entrexocant les peces de l’instrument entre si castanyoles, platerets, etc, bé colpejant-les amb maces, baquetes, etc, o directament amb la mà xilòfon, tam-tam, i de percussió indirecta , en els quals hom agita o grata l’instrument cascavells, matraques
Joan de Vingles
Disseny i arts gràfiques
Gravador.
Sobresurt per les seves illustracions de les Històries e conquestes dels reis d’Aragó , de PTomic editades per Carles Amorós a Barcelona l’any 1534, d’un estil de transició entre el gòtic i el Renaixement Féu també una làmina de la Mare de Déu de Montserrat Tingué una activitat molt intensa a diverses ciutats i a Saragossa estigué associat, el 1547, amb Juan de Yciar, que retratà i amb qui collaborà fins el 1552, any que partí cap a Pau El seu estil havia evolucionat cap a un renaixentisme ple
rinolòfids
Mastologia
Família de mamífers de l’ordre dels quiròpters caracteritzats pel fet de tenir el musell proveït de 3 apèndixs foliacis, orelles sense antena o trague, cua curta i ales plegades en posició de repòs al voltant del cos.
Els tres apèndixs són una vora davantera horitzontal en forma de ferradura, una altra de vertical, en forma de sella, i una làmina vertical i posterior en forma d’escalpel Inclou unes 90 espècies, que habiten en grutes i cavernes, de costums gregaris, distribuïdes per les regions tropicals, subtropicals i temperades d’Europa, Àsia, Àfrica i Austràlia, repartides en 11 gèneres Als Països Catalans són comunes les espècies del gènere Rhinolophus , com la ratapinyada gran de ferradura Rhferrum-equinum , la ratapinyada petita de ferradura Rhhipposideros i la ratapinyada mitjana de ferradura…
dalladora
Agronomia
Màquina agrícola que hom empra per a dallar cereals i farratges.
Consta, elementalment, d’un bastigi metàllic muntat sobre dues rodes o suspès d’un costat o del darrere de la màquina propulsora, generalment un tractor D’un costat del bastigi surt l’òrgan tallant, format per una barra d’acer amb dents tallants, que hom anomena pinta , les quals acompanyen i guien el farratge cap a la làmina tallant o serra amb dents de doble tall, que sega el cereal per mitjà del moviment alternatiu que li és comunicat per les mateixes rodes de l’eina o per una presa de força des del tractor Uns altres tipus de dalladores, a més de segar, poden també agarbar, lligar o batre
xilografia
Art
Disseny i arts gràfiques
Làmina obtinguda per estampació d’un gravat de fusta.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina