Resultats de la cerca
Es mostren 333 resultats
estreptococ
Biologia
Gènere de bacteris coccoides grampositius, de la família de les estreptococcàcies, que es presenten en cadenes o parelles de cèl·lules irregulars, ovalades o lanceolades.
La majoria d’espècies són aeròbies facultatives Les diferents soques d’estreptococs poden ésser identificades gràcies a l’alteració que produeixen en la sang que moltes necessiten en el medi de cultiu Mitjançant proves serològiques de precipitació han estat reunits grups d’estreptococs caracteritzats pels seus antígens Els estreptococs de la llet Slactis i Scremoris no són ni hemolítics ni patògens, produeixen l’acidificació de la llet i tenen importància en la fermentació natural de molts productes làctics formatge, iogurt, etc Els estreptococs de la boca i del tracte respiratori inclouen…
bètel
Botànica
Arbust ajagut o enfiladís, de la família de les piperàcies, de fulles sempre verdes, lanceolades i coriàcies, i de flors petites agrupades en aments.
És conreat principalment a l’Àsia meridional, i les fulles, juntament amb uncària i calç morta i altres substàncies, són emprades per a mastegar les nous d’areca, pràctica molt estesa a l’Àsia meridional i a l’Àfrica oriental
Les falgueres leptosporangiades típiques
Característiques generals Constitueixen el grup més important de falgueres actuals Recordem que l’esporangi s’hi origina a partir d’una sola cèllula de l’epidermis de la fronda i que, un cop madur, la seva coberta és formada per una sola capa de cèllules La immensa majoria de les leptosporangiades són isospòriques, exceptuant els ordres mésc evolucionats, que són heterospòrics Des d’un punt de vista filogenètic, el grup de les leptosporangiades es considera més recent i evolucionat que el de les eusporangiades El grup comprèn els ordres de les osmundals Osmundales , isospòriques, amb…
foixarda
Botànica
Subarbust de la família de les globulariàcies, alt de 20 a 80 cm, de fulles lanceolades o espatulades i de capítols terminals de flors blaves.
Creix a les brolles calcícoles de la regió mediterrània
all silvestre

All silvestre
Rob Hille (CC0)
Botànica
Agronomia
Espècie semblant a l’all blanc comú, però de fulles amples, el·líptiques i lanceolades que surten de la base, les quals es mengen en amanides.
Presenta una umbella atapeïda de flors blanquíssimes, de sis pètals Les llavors són negres, petites i arrodonides
ínula de muntanya
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les compostes, de 20 a 40 cm d’alçària, de fulles lanceolades pubescents i de capítols terminals grocs.
Es fa en prats i pedregars de muntanya
panís negre

Panís negre
Sugeesh (CC BY-SA 2.0)
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual, de la família de les gramínies, de 60 a 150 cm d’alt, de fulles lanceolades i d’inflorescència densa i cilíndrica.
És conreada des de l’antigor a les regions tropicals de l’Àsia i de l’Àfrica
cua de ca

Cua de ca
Jon Sullivan (CC BY-NC 2.0)
Botànica
Planta herbàcia, de la família de les gramínies, de 10 a 40 cm, amb fulles lanceolades, curtes, pubescents, i inflorescències ovoides amb llargs pèls sedosos.
Viu en terrenys arenosos vora de la costa
L’Assumpció de Gandesa
Art romànic
Situació Angle nord-est de l’església, amb l’antic absis poligonal mutilat i la porta d’entrada oberta en un cos sobresortint ECSA - J Colomé L’església parroquial de Gandesa, dedicada a l’Assumpció de Santa Maria, és al centre de la població Mapa 31-18 470 Situació 31TBF848479 A la vila de Gandesa s’arriba per la carretera N-420 que de Reus es dirigeix vers Calaceit i Alcanyís, tot passant per Falset i Móra d’Ebre JAA-MLIR Història El lloc de Gandesa constituïa ja un centre de poblament important sota el domini andalusí, i ja tenia un castell propi Aquest fou donat l’any 1153 pel comte de…
Les salicàcies
Salicàcies 1 Gatell Salix atrocinerea a branquilló amb aments masculins x 0,5 b branquilló amb aments femenins x 0,5 c flor femenina, formada només per un pistil d’ovari súper i un nectari, situada a l’axilla d’una bràctea entera i llargament ciliada x 4 d flor masculina, formada per dos estams i un nectari x 4 e i e’ fulles, amb dues estipules cadascuna, mostrant l’anvers i el revers, aquest darrer densament cobert de pèls curts x 0,5 2 Sarga S elaeagnos a brot amb fulles joves i aments femenins x 0,5 b flor femenina x4 3 S herbacea, un dels salzes nans a petit fragment on s’aprecia el…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina