Resultats de la cerca
Es mostren 715 resultats
densitat d’una magnitud
Física
Quocient entre el valor en un punt de la magnitud i la unitat d’espai considerada.
Hom parla, docns, de densitat lineal, superficial o volúmica de la magnitud, segons que hom consideri com a unitat d’espai l’element de longitud, de superfície o de volum
interpolació bilineal
Fotografia
Interpolació en què els valors dels nous pícsels s’obtenen calculant la mitjana dels dos pícsels adjacents en sentit horitzontal i vertical.
D’aquí prové el nom de bilineal És un sistema més acurat que el de la interpolació lineal, però també presenta problemes de trencament en les línies rectes i molt contrastades
taxa de deformació
Geologia
Deformació o strain per unitat de temps.
La taxa de deformació de les roques de l’escorça terrestre augmenta en créixer l’esforç diferencial, segons una relació lineal o exponencial depenent de les propietats reològiques del material deformat
polarització
Electrònica i informàtica
En un dispositiu electrònic (tub, transistor, etc), tensió o corrent que, aplicat a l’elèctrode de control, determina el punt de funcionament sobre la corba característica.
El valor de la polarització estableix la classe de funcionament amplificació en els transmisors fa que puguin treballar en règim lineal o en commutació, amb els dos estats blocatge i saturació
dibuix industrial
Educació
Tecnologia
Sistema de representació emprat en la indústria per a representar ginys mecànics, instal·lacions, processos, etc.
L’objecte és representat sobre el paper per mitjà de vistes de planta i de diversos alçats eventualment hom empra la perspectiva El dibuix és esquematitzat, i hom hi inclou, per simplificar-lo, símbols gràfics, acotacions i detalls ampliats, gairebé sempre seguint normes de dibuix DIN, ISO, UNE, etc Hom treballa generalment, a escales de relacions més properes a la unitat que en els plans topogràfics 12, 14, 21, etc Efectuar un dibuix tècnic suposa una fase prèvia de croquis a mà alçada, amb llapis i sobre paper bast, i una posterior realització en net, sobre paper vegetal i en tinta En…
Rolf Wideröe
Física
Físic i enginyer noruec.
S'inicià en la construcció de transformadors D’ençà del 1942, començà a treballar en el camp dels acceleradors de partícules Ideà l' accelerador lineal de ressonància i el principi del sincrociclotró
astigmatisme
Oftalmologia
Alteració de la refracció de l’ull, conseqüència del fet que les distàncies focals dels diferents meridians del globus ocular, principalment dels de la curvatura còrnia, no són iguals.
La imatge que un ull astigmàtic dóna d’un punt objecte no és mai un punt, sinó una taca, lineal, circular o ovalada La correcció s’aconsegueix amb lents cilíndriques, esfericocilíndriques o planocilíndriques
Pierre Frédéric Sarrus
Matemàtiques
Matemàtic francès.
Estudià el càlcul de variacions, les condicions d’integrabilitat de les funcions diferencials, etc Analitzà també el moviment lineal i les òrbites dels cometes És coneguda la regla que duu el seu nom
sistemes d’amortització comptable
Economia
Sistemes que tenen com a objecte esquematitzar els processos de depreciació i simplificar d’aquesta manera el càlcul de les quantitats i temps d’amortització.
Els més importants són el sistema lineal, el de tant fix, l’americà i el d’amortització variable El sistema lineal o de quotes fixes consisteix a amortitzar en tots els exercicis o, en general, en cada període d’amortització una quantitat fixa igual a l’enèsima part del valor amortitzable si a aquest li és donada una durada d’exercicis o períodes Suposat un valor inicial de l’element V o , un temps de vida econòmica o una producció límit N, i un valor residual V r , la taxa anual d’amortització o la taxa per unitat produïda és trobada per la fórmula t = V o — r /N És denominat lineal perquè…