Resultats de la cerca
Es mostren 715 resultats
interpolació bilineal
Fotografia
Interpolació en què els valors dels nous pícsels s’obtenen calculant la mitjana dels dos pícsels adjacents en sentit horitzontal i vertical.
D’aquí prové el nom de bilineal És un sistema més acurat que el de la interpolació lineal, però també presenta problemes de trencament en les línies rectes i molt contrastades
polarització
Electrònica i informàtica
En un dispositiu electrònic (tub, transistor, etc), tensió o corrent que, aplicat a l’elèctrode de control, determina el punt de funcionament sobre la corba característica.
El valor de la polarització estableix la classe de funcionament amplificació en els transmisors fa que puguin treballar en règim lineal o en commutació, amb els dos estats blocatge i saturació
taxa de deformació
Geologia
Deformació o strain per unitat de temps.
La taxa de deformació de les roques de l’escorça terrestre augmenta en créixer l’esforç diferencial, segons una relació lineal o exponencial depenent de les propietats reològiques del material deformat
Rolf Wideröe
Física
Físic i enginyer noruec.
S'inicià en la construcció de transformadors D’ençà del 1942, començà a treballar en el camp dels acceleradors de partícules Ideà l' accelerador lineal de ressonància i el principi del sincrociclotró
astigmatisme
Oftalmologia
Alteració de la refracció de l’ull, conseqüència del fet que les distàncies focals dels diferents meridians del globus ocular, principalment dels de la curvatura còrnia, no són iguals.
La imatge que un ull astigmàtic dóna d’un punt objecte no és mai un punt, sinó una taca, lineal, circular o ovalada La correcció s’aconsegueix amb lents cilíndriques, esfericocilíndriques o planocilíndriques
Pierre Frédéric Sarrus
Matemàtiques
Matemàtic francès.
Estudià el càlcul de variacions, les condicions d’integrabilitat de les funcions diferencials, etc Analitzà també el moviment lineal i les òrbites dels cometes És coneguda la regla que duu el seu nom
dipes
Arqueologia
Vas per a beure, amb dues nanses.
El desxiframent del lineal B de les tauletes micèniques n'ha fet recular la data de l’ús i n'ha aclarit l’etimologia, puix que hi apareix com a nom i com a ideograma
espai vectorial
Matemàtiques
Grup abelià E
en el qual hi ha definida una llei de composició externa amb elements d’un cos K
, K
× E
→ E tal, que al parell (λ, e
) correspon l’element λ e
.
I acomplint-se les propietats λ + μ e = λ e + μ e , λ e + f = λ e + λ f , λμ e = λμ e i 1 e = e Els elements de E són anomenats vectors , i els elements de K , escalars Una part de E que sigui subgrup respecte a la suma i que sigui estable respecte al producte per qualsevol escalar, és anomenada subespai de E , i amb les mateixes operacions de E és un altre espai vectorial Si F és un subespai de E , hom pot definir congruències a E mitjançant la relació d’equivalència x ≡ y mòd F , si i només si la diferència x — y pertany a F Això permet de formar el conjunt quocient E/F quocient, el…
mètode dels elements finits
Construcció i obres públiques
Mètode de càlcul numèric que s’empra en la resolució d’equacions diferencials, basat en la discretització del medi o de l’objecte en estudi en una malla d’elements connectats en nodes.
És un mètode d’ús molt versàtil i vàlid per a una gran varietat de problemes i tipologies d’estructures Dóna lloc a un sistema lineal d’equacions que permet trobar una solució aproximada al problema