Resultats de la cerca
Es mostren 320 resultats
tabú
Sentiment, propi d’un neuròtic obsessiu, indicador d’un conflicte intrapsíquic entre intensos desigs inconscients i la prohibició de dur-los a la pràctica (prohibició llargament interioritzada).
El terme fou introduït per SFreud Totem und Tabu , 1913 a partir de les interpretacions individualistes del totemisme Malgrat la diferència essencial entre el capteniment normal d’un “primitiu” enfront del tabú i l’anormal del neuròtic, hi ha un cert parallelisme, per tal com ambdós reaccionen davant el tabú situació o objecte prohibit, en el neuròtic amb un sentiment d’atracció i alhora de repulsió i de terror
aquilègia
Botànica
Gènere de plantes herbàcies, de la família de les ranunculàcies, perennes, de fulles biternades o triternades i flors amb cinc pètals llargament esperonats, generalment blaus o violetes.
Algunes espècies són silvestres, com el corniol, i moltes altres, de flors blaves, blanques, grogues, etc, són conreades en jardineria Hom en coneix moltes formes híbrides
ciati

Eufòrbia on s’aprecien ciatis
© Fototeca.cat
Botànica
Inflorescència pròpia de les eufòrbies constituïda per una flor femenina central llargament pedunculada, per cinc flors masculines reduïdes a un sol estam i per un involucre ciatiforme.
Les dicranals
Les dicranals són molses acrocàrpiques, de fillidis lanceolats, molt sovint subulats llargament atenuats vers una punta fina, amb nervi i cèllules generalment llises El peristoma és simple, amb 16 dents simples o més o menys profundament bífides Ceratodon purpureus forma gespes de color bru vermellós, de plantes de 10-30 mm ocasionalment poden atènyer 100 mm, amb fillidis lanceolats, aguts, de marge revolut, amb unes quantes dents obtuses a la part superior, crispats i estrets contra el caulidi El nervi, gruixut, arriba fins a la punta o és excurrent surt del limbe Té les cèllules quadrades…
Trèveris
Ciutat
Ciutat del land de Renània-Palatinat, Alemanya.
Situada a la vall del Mosella, prop de la frontera de Luxemburg, és una ciutat tranquilla, centre del comerç vinícola del Mosella, seu d’algunes petites indústries tèxtils i mecàniques i manufactures del tabac Als seus encontorns hom explota mines de coure i jaciments de guix És bisbat catòlic, el primer d’Alemanya Té universitat fundada el 1473 Antiga Augusta Treverorum , fundada per August ~15 aC, fou nus de comunicacions d’allí partien les vies cap a Colònia i cap a Magúncia i centre comercial Capital de la Bèlgica, era seu del legat i del procurador, amb autoritat sobre les dues Germànies…
Les plantaginàcies
Plantaginacies 1 Cervina Plantago coronopus a aspecte de la inflorescència x 1,7 b detall d’una flor amb els sèpals de marge escariós i una bràctea x 5,6 c fruit de dehiscència transversal pixidi x 5,6 Fulles de diversos plantatges 2 Plantago media x 0,6 3 P major x 0,6 4 P lanceolata x 0,6 Eugeni Sierra Comprenen únicament tres gèneres, diversificats en unes 250 espècies distribuïdes gairebé per tot el món, però concentrades principalment a les zones temperades i a les altes muntanyes intertropicals Les plantaginàcies són plantes herbàcies, o més rarament llenyoses, sovint acaules i amb…
barretets
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les crassulàcies, de fulles peltades, llargament peciolades, carnoses i arrodonides, i flors tubuloses, d’un blanc groguenc, penjants, disposades en raïm.
Es fa a les escletxes de roquers, sobretot silicis, i murs de pedra humits, principalment a la regió mediterrània
búgula
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les labiades, de fulles el·líptiques i llargament peciolades i de tija simple de 10 a 30 cm, amb llargs estolons foliosos ajaguts.
Les flors són blaves, reunides en una espiga de glomèruls laxa Creix als prats i boscs clars de la muntanya humida mediterrània i de l’Europa mitjana
occident
Geografia
Història
Política
Terme amb el qual, a partir d’una designació geogràfica, hom ha volgut referir-se a un determinat tipus de societats o àdhuc a una civilització per oposició a la resta.
El terme “occident” és ambigu, i històricament el significat s’ha modificat des d’un sentit inicialment religiós fins a passar a designar un conjunt de trets culturals, jurídics i fins i tot polítics molt menys circumscrits geogràficament Com a expressió té l’origen en la designació d’una de les dues parts en què fou dividit l’imperi Romà imperi Romà d’Occident a partir de la mort de Teodosi 395 fins a la deposició de Ròmul August Amb les constants dissensions entre Roma i Constantinoble, que s’acumularen fins a la ruptura de fet entre ambdues esglésies segle IV al XV, s’accentuà l’ús del…
Les cantarel·làcies: rossinyols, trompetes i afins
Dues cantarellàcies comestibles molt conegudes són 1 el camagroc Cantharellus lutescens , freqüent a les pinedes, i 2 la trompeta Craterellus cornucopiodes , dels boscos de planifolis L’himeni recobreix la superfície suaument arrugada de la cara inferior del barret Totes dues es conserven bé assecades prèviament Josep Ribot Es caracteritzen per un cos fructífer que imita el dels bolets típics agaricals, amb barret i peu, però el peu no sempre és central i el barret pot ésser profundament infundibuliforme La carn, gruixuda o membranosa, a vegades gairebé coriàcia, es pot assemblar a la dels…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina