Resultats de la cerca
Es mostren 879 resultats
Castell de Sant Antolí (Sant Antolí i Vilanova)
Art romànic
Aquest castell es bastí amb tota probabilitat a mitjan segle XI, període en el qual el comtat de Manresa protagonitzà una nova expansió envers ponent i es repoblà tota la zona propera a Cervera El castell apareix en mans dels Cervera al segle XII En el testament sacramental de Guillem Dalmau de Cervera del 1133, el castell fou llegat al seu nét Guillem II de Cervera En morir aquest, l’any 1173, llegà el castell de Sant Antolí al seu fill, anomenat també Guillem No obstant això, consta que el 1182 Berenguer de Ballestar, potser el castlà, llegà en testament el castrum Sancti Antonini al seu…
Ignasi Pérez de Sàrrio i Palavicino
Història
Erudit.
Fou marquès consort d’Algorfa i senyor de Formentera de Segura Escriví Disertación sobre las medallas desconocidas españolas 1800, Disertación segunda sobre las medallas desconocidas españolas y navegación antigua en el mar Océano 1802 i diverses memòries sobre temes agronòmics, jurídics, astronòmics i econòmics Aplegà una notable collecció numismàtica El seu fill, Ignasi Pérez de Sàrrio i Ruiz-Dávalos Alacant 1777 — Montpeller 1836, fou militar i escriptor Llegà la seva biblioteca a l’església de Sant Nicolau d’Alacant i continuà la història genealògica de la seva família, sobre…
Josep Chafrion
Militar
Enginyer militar.
Fou deixeble, a Roma, del bisbe Juan Caramuel, el qual li llegà, en morir 1682, la seva biblioteca Lluità a Milà com a capità del terç de Llombardia, i a Catalunya, en la batalla del Ter i en altres accions contra els francesos 1691-97, com a mestre de camp Dirigí la construcció de fortificacions a Catalunya, entre les quals la de Montjuïc, de Barcelona, en 1694-97 Publicà, a Milà, Planta de las fortificaciones de las ciudades, plazas y castillos del estado de Milán 1687 i Escuela de Palas 1693, curs matemàtic aplicat a l’enginyeria militar
Guillaume Dupuytren
Cirurgià i anatomista francès.
Fou professor de medicina operatòria el 1812 i, més tard, cap de cirurgia de l’Hôtel-Dieu Fou metge de Lluís XVIII, que li atorgà el títol de baró, i de Carles X Amb Laënnec i Bayle donà gran importància als estudis d’anatomia patològica, base dels seus progressos quirúrgics Descriví la retracció de l’aponeurosi palmar malaltia de Dupuytren i una varietat de fractura del peroné Llegà una important quantitat a la facultat de medicina de París, la qual serví per a crear un museu el museu de Dupuytren, on hi ha una extensa collecció d’anatomia patològica
Santa Maria d’Alpens
Situada dins l’antic terme del castell de la Guàrdia de Ripoll Des dels seus inicis degué ser parròquia, categoria que conserva encara actualment L’església és documentada l’any 1074, quan el noble Folc llegà al monestir de Ripoll un mas situat a la parròquia de Santa Maria d’Alpens de Pintos L’edifici, molt reformat des del segle XVI, fou pràcticament renovat del tot el segle XVIII, a partir de l’any 1708, durant la Primera Guerra Carlina 1833-1840 L’església fou cremada i posteriorment restaurada El temple actual no sembla conservar res de l’edificació antiga
Sant Antoni de la Llacuneta (l’Arboç)
Art romànic
Aquesta capella s’aixeca en una caseria del municipi anomenada la Llacuneta Tot i que hi ha poques notícies sobre els seus orígens, és molt possible que fos bastida abans del segle XIV El lloc d’ ipsa lacuna ja és documentat l’any 1023 com un dels límits del terme de Castellví de la Marca Probablement la primera referència a la capella es remunta a l’any 1298 en el testament de Saurina de Cort, que llegà dotze diners a Sancto Antonino L’església de la Llacuneta es troba actualment agregada a la parròquia de l’Arboç
Mare de Déu de Barrulles (Capafonts)
Art romànic
Capella situada a uns 2 km del poble de Capafonts en direcció nord-est Sembla que té el seu origen al segle XII, bé que la primera notícia coneguda és de l’any 1225 Fou una església de molta devoció entre la gent del rodal, com Pere de Torrelleona, capellà beneficiat de l’església de la Selva, que en el seu testament del 1327 li llegà 2 sous L’ermita actual va ser reconstruïda el 1956 sobre les ruïnes de l’antiga, de la qual només es conservava una part de les parets exteriors Conserva la pica primitiva
Casa forta de la Gateleda (Aiguamúrcia)
Art romànic
Antiga casa forta situada a la riba esquerra del torrent de les Gateledes Al segle XIII eren propietaris d’aquesta casa forta o mas els Fonollar, castlans majors del terme de Selma, tal com consta en el testament d’Elisenda de Fonollar, datat l’any 1247, pel qual aquesta llegà l’honor de Gateleda al seu fill primogènit, Guillem Al segle XV la casa forta o mas de Gateleda era el centre d’una quadra, que passà a mans de Galceran d’Aiguaviva i als seus descendents, els quals tingueren aquesta propietat fins a la darreria del segle XVIII
Gonçal I de Ribagorça
Història
Sobirà amb títol de rei, al comtat de Ribagorça i a Sobrarb (1035-43).
Fill, segurament el petit, de Sanç III de Pamplona i de Múnia de Castella El seu pare llegà tots els regnes al germà gran, Garcia V, i als altres germans, propietats a Castella, Aragó, Navarra, Sobrarb i Ribagorça Els germans petits es rebellaren contra l’hereu i s’intitularen reis Sembla que Gonçal estigué sota la dependència del germà Ramir i que regnà sobre una part de les terres de Ribagorça i de Sobrarb, cedits a Ramir després que aquest fos derrotat per Garcia V a Tafalla 1043 Gonçal abandonà aleshores el títol de rei fou occit per un cavaller dit Ramon de Gascunya
Hug de Fenollet i de Canet
Cristianisme
Bisbe de Vic (1346-48) i de València (1348-56).
Fill de Pere de Fenollet i d’Urtx Fou doctor en lleis, canonge de Lleida i paborde de Girona, abans de la seva accessió a la mitra de Vic Com a canceller de Pere III 1344-54 representà un paper molt important, fins que fou destituït, a les corts de Saragossa, per pressió dels nobles aragonesos, que no volien un canceller català Com a bisbe de València tingué un sínode el 1350 Fou senyor de Puçol Presidí un consell a València per als afers de Sardenya i per procurar reforços a la campanya 1353-54 que hi menava Pere III Llegà notables obres d’orfebreria a la catedral de Vic
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina